L’Escola de Futbol Ángel Pedraza, va néixer fa tretze anys en honor de l’exfutbolista del F.C. Barcelona, Mallorca i Vila-real, entre d’altres equips. Veí de la Marina, Pedraza, era, per sobre de tot, un referent per a tota la gent de la zona, que veia en la seva figura la possibilitat de fer coses grans tot i sortir d’un barri sovint estigmatitzat llavors. Ara, la realitat és diferent.
L’any 2011, immediatament després de la mort del reconegut futbolista, els seus familiars i amics més propers van fundar aquesta escola, que ha crescut de manera exponencial en aquest període de temps. Actualment, disposa de més de 50 equips de futbol base, aplegant més de 600 jugadors i jugadores, esdevenint l’escola de futbol de barri referent de la Marina i una de les principals a Sants-Montjuïc.
Unes xifres que reflecteixen el treball i el bon fer d’aquelles persones que es troben darrere l’organització. Una realitat, però, que s’ha topat amb el dilema de moltes altres entitats i escoles esportives a la ciutat: els limitats espais esportius dels quals disposa Barcelona.
En paraules del president de l’entitat, Carlos Sarto, i el director, Eric Galán, l’EFA Pedraza porta anys treballant per aconseguit un “millor equilibri en el tracte i la distribució d’espais”. El club reclama la concessió de més espais per atendre les elevades ràtios d’infants que acull l’entitat, i és que, actualment, comparteixen els terrenys de joc de La Bàscula i Ibèria amb la Unió Esportiva de Sants. Club que també té a la seva disposició el camp de futbol del carrer Energia, a l’espera que el futur camp Magòria, actualment en construcció, estigui en condicions.
“El Camp Municipal Ibèria requereix un projecte amb cara i ulls i que contempli els mínims”
Sigui com sigui, tal com ha confirmat el perfil oficial del centenari de la U.E. Sants, aquesta temporada el primer equip no disputarà els seus partits com a local a Energia, a causa de les males condicions d’aquest camp, que no s’ajusten als requisits mínims per competir a Primera Catalana, divisió a la qual va descendir el curs anterior. Aquesta situació ha empès l’entitat a emigrar als terrenys de joc de La Bàscula per segona vegada en la seva història, sumant un èxode més a la motxilla del club santsenc.
Tot això tensa més els clubs de barri, sempre amb dificultats per mantenir-se en peu. En concret, l’EFA Pedraza reclama una adequació en l’assignació dels espais, per tal que “tothom pugui fer ús de les diverses instal·lacions disponibles de manera adequada i còmoda”, asseguren, ajustant-se a les necessitats i, principalment, les ràtios de cada entitat. “No volem anar contra ningú, senzillament demanem que s’atengui a tothom amb els mateixos criteris”, declara Galán.
“Hem fet un munt de gestions, i el resultat ha estat que es passen la pilota els uns als altres”, afegeix el director de l’EFA Pedraza. “Hem parlat amb Districte, amb l’entitat que gestiona les instal·lacions i, fins i tot, amb el club amb el que compartim els espais i, al final, tot i aportar documents numèrics, gràfics i fotogràfics i escoltar promeses de millora, ens trobem en la mateixa situació que l’any passat”, diu. “No han estat capaços d’acceptar una reunió on ens veiem les cares tots i la comunicació sigui directa i entre totes les parts”, assenyala en Carlos.
“La realitat és que tenim el doble de jugadors que ells i, tot i això, compartim espais a Bàscula i Ibèria, mentre que a més a més ells tenen un tercer camp a Energia.
Des del club també assenyalen que fa anys es van establir unes ràtios d’ocupació i franges horàries (en funció de l’edat) que tampoc s’han respectat. “No és normal que hi hagi grups tan petits entrenant en mig camp, mentre altres estem desbordats i descompensats”, asseguren.
Igualment, expliquen que fa anys es va acordar un programa d’hores en funció de l’edat dels jugadors i jugadores, entenent que, naturalment, els menuts entrenen a les primeres hores disponibles, mentre que els grans ho fan més avançada la tarda. Des de l’EFA Pedraza exclamen que el Sants ha incomplert aquestes franges horàries durant un any i que tot i denunciar-ho, no s’ha produït cap penalització.
Galán i Sarto afirmen que han esgotat tots els esforços per comunicar-se amb el club al·ludit i els responsables tècnics i polítics que s’encarreguen de la qüestió, sense cap resultat, motiu pel qual ara recorren a la reivindicació, les queixes i la denúncia pública. “Torna a passar el que ha passat sempre, als del barri no ens escolten mai i sempre has d’estar lluitant contínuament per aconseguir el que altres han obtingut des del reconeixement que tots hauríem de tenir”.
“La sensació que tenim és que ens han pres el pèl”, afegeix el president del Pedraza, que es queixa de les promeses de millora incomplertes. Una situació que, afirmen, no estan disposats a suportar una temporada més.
Les seves queixes, però, no acaben aquí. Denuncien també el “deplorable estat” del Camp de Futbol Municipal Ibèria, segona casa (compartida) del club. “No s’han fet inversiones des de fa molt de temps i el recinte les necessita, per molt que en els últims tres o quatre anys s’hagin tocat un parell de coses”, afirma, contundent, Carlos Sarto.
“Fa uns vuit anys que es va enderrocar la grada d’aquest camp perquè hi havia aluminosi. Perfecte, però això s’ha de restablir en algun moment i encara estem esperant que es faci”. “Quan hem suggerit instal·lar grades supletòries ens ho han denegat perquè afirmen que s’hi destinarà un projecte de reforma del qual no ens saben dir la data d’execució”. Les males condicions del recinte no acaben a la gespa, ja que, el lavabo del qual disposen és un mòdul compartit entre homes i dones, mentre que les dutxes són inutilitzables durant l’hivern a causa de la manca d’aigua calenta.
“Exigim més equanimitat, que algú es miri tot això, que ho treballin i es busquin equilibris”
Per altra banda, els vestidors, també mòduls, només tenen capacitat per a unes cinquanta persones, quan el recinte té aforament per a un centenar i “sempre hi arribem, per la qual cosa una trentena d’infants es queden fora”. Deixen les seves motxilles i pertinences al mateix camp, el que moltes vegades deriva en robatoris i pèrdues d’objectes.
“Aquest camp requereix un projecte amb cara i ulls, que tingui els mínims que tindrà, per exemple, el de Magòria. Una altra vegada, hem de cridar per fer-nos escoltar. Exigim més equanimitat, que algú es miri tot això, que ho treballin i es busquin equilibris.
Totes les entitats tenim necessitats, i si no s’arriba a cobrir a tothom, com passa sovint, cal buscar una millor proporció i evitar afavorir a uns en detriment d’altres, i que ens tensem tots plegats per una mala manera de fer, ja que els greuges alimenten la sensació d’injustícia i provoquen ràbia, a més que enrareixen les bones relacions que hauríem de tenir tots”, expressen els responsables de l’entitat.
Mentrestant, continua, “som nosaltres qui hem de posar la cara i donar explicacions als pares i mares que ens les demanen, mentre la inèrcia de les institucions ens té lligats de mans i peus. Volem que les famílies sàpiguen que fa anys que lluitem per tenir més espais i serveis i que ens estan impedint donar un millor servei i consolidar-nos com l’escola del barri, aconseguint créixer.
Després d’anys d’insistència ens han donat unes hores més però en uns horaris impossibles per a la canalla”, afirma resignat en Carlos. Davant aquesta situació de bloqueig, el club s’ha vist abocat a buscar solucions per compte propi, sense deixar de banda les protestes i la voluntat de fer-se escoltar.
“Apliquem els criteris establerts”, la resposta del Districte de Sants-Montjuïc
Consultat l’Ajuntament al respecte va contestar: “Per a la distribució d’horaris a totes les instal·lacions esportives del Districte s’apliquen criteris d’ús (ràtios d’equips, esports minoritaris, horaris de la temporada anterior,…). Aquests criteris es pacten al Consell d’Esports amb les entitats esportives i els gestors dels espais i no han canviat els últims anys. Des del Districte, s’ha donat resposta a la queixa de l’Escola de Futbol Ángel Pedraza i s’ha aconseguit augmentar el seu temps per fer ús de l’espai , que és superior al del curs anterior. La necessitat de fer compatibles les demandes d’espai dels diferents clubs fa impossible que es pugui augmentar més la disponibilitat per part d’aquest club.
El Districte vetlla sempre pel compliment dels horaris d’ús que els clubs fan de les instal·lacions, tot i que cadascun pot aplicar els criteris de ràtio que consideri més oportuns sempre que es garanteixi un mínim d’ocupació”.
