Per esgotador que sigui per a la majoria de les ciutadanes i ciutadans, ja que les eleccions han estat una dinàmica repetitiva els últims anys, les d’aquest 12 de maig són molt importants, pel fet que definiran l’escenari polític immediat a escala estatal. Les majories, febles arreu, configuraran quines seran les polítiques en termes essencials per al conjunt social que som tots: millora dels serveis (sanitat, educació o transport); l’atenció, inversió i planificació de problemes com la sequera; la política industrial, tan necessària com absent; l’habitatge, el terror de molts veïns i veïnes; o el posicionament respecte a l’extrema dreta, la immigració o la política internacional.
Les formacions polítiques han realitzat un gran esforç per intentar mobilitzar els seus electors i electores; en l’actual context són ben pocs els que gaudeixen de la serenitat i l’interès per poder seguir els debats públics. Som una societat fatigada, una part significativa de la qual també viu l’assot d’una realitat molt hostil, ja que li costa més sobreviure. L’altra part, més petita, però significativa, viu en l’hedonisme i és molt més interessant d’observar i enllumenar amb els focs dels mitjans perquè connecta amb els desitjos i aspiracions socials.
Hi ha una disputa entre el primer grup, que no espera res o entén que parar atenció a la política és perdre el temps, perquè total, per a què serveix?, es raona. Prop de la meitat de la població a Catalunya té problemes per arribar a final de mes. I el segon grup, atén el debat en la mesura que vol protegir el que té guanyat. I no parlem necessàriament dels més grans, que també, sinó dels petits empresaris, propietaris, veïns i veïnes nostres que entenem que els convé quedar-se tal com són i perceben els canvis com un perill. Vivim a cavall entre aquestes dues realitats, majoritàries. Entretant, la política, entesa com el debat col·lectiu per definir i afrontar els problemes del conjunt, té seriosos problemes per fer-se un lloc.
Fins i tot parlant del debat que ha esdevingut a denominar-se “nacional” a l’espai independentista, i amb electors que s’havien tornat militants, no hi ha entusiasme. Cada vegada costa més connectar amb les ofertes electorals, i les candidatures. Per això, a només cinc dies de la cita amb les urnes, totes les enquestes coincideixen a detectar un nombre molt alt d’indecisos, fins a un 40% no sap a qui votarà. D’aquí, les crides a concentrar el vot que fan tots els partits insistentment aquests dies.
Si es mira el context global, està passant arreu. I potser aquí no estem gens malament en comparació. Però no podem quedar-nos en aquesta mirada, acomodatícia, i no atendre les amenaces, reals, per la democràcia i per a tots. Sent una societat tan mercantilitzada, la catalana, hem de saber diferenciar molt bé l’embolcall del contingut en el pla local i en el global. Hi ha motius per prendre’s les eleccions amb cansament, avorriment, humor i ironia, però també per fer-ho seriosament, voteu!
Per fi! Comença la reacció ciutadana pel crim a Gaza
La salvatjada que van perpetrar els terroristes de Hamàs és absolutament condemnable, això per endavant. Però la resposta del president israelià, Benjamin Netanyahu, en fase de supervivència política a la desesperada, és pitjor per l’absoluta desproporció que ha tingut, provocant el patiment i la mort de milers de persones que no hi tenen res a veure.
Netanyahu ni defensa ni creu en cap causa fora d’ell mateix, persegueix continuar al capdavant del govern i se n’aprofita d’una població atemorida, espantada i que se sent amenaçada. Un ambient que el seu govern ha contribuït a crear. Això ja ha passat diverses vegades a la història, la novetat d’aquesta ocasió ha estat la publicitat, la impunitat i la manca de reacció de la resta del món. Els interessos institucionals i geopolítics encara persisteixen en les relacions internacionals, però la reacció de la societat civil comença a aflorar. És aquesta la que pot fer moure les posicions per no permetre un genocidi emparat per les institucions, ja que les conseqüències serien nefastes per a tothom, i per dècades.
