Yohany L. Ayala
El president de Port de Barcelona ho és des del novembre de 2022, quan va a substituir en Damià Calvet. És enginyer industrial de professió, ha estat vinculat al món de la política com a secretari d’Hisenda, secretari general adjunt d’Esquerra Republicana, diputat al Parlament de Catalunya i alcalde de la Ràpita, on hi va néixer. Ens atén als micròfons de La Marina FM (102.5) i aprofitem per plantejar-li els reptes d’una infraestructura cabdal per la ciutat i el país, però també sobre la relació amb els barris dels voltants, entre els quals el nostre.
El Port ha tingut uns resultats econòmics molt bons malgrat una conjuntura internacional delicada…
Som un dels ports més diversificats d’Europa, i això et permet que, davant de crisis sectorials, aguantem la situació. Per exemple, tenim sectors que estan pujant moltíssim com és la importació del vehicle elèctric. Un altre exemple, derivat de la guerra d’Ucraïna, és que hi ha una pujada de preus del combustible, però tenim la planta de regasificació de gas liquat més important d’Europa i això ens permet subministrar a mig continent. De la mateixa manera, la sequera provoca que Europa no produeixi prou gra i necessitem importar-lo. La nostra funció és facilitar que arribin els productes als ciutadans o les matèries primeres a les empreses.
S’ha destacat el paper estratègic de reforçar aquesta infraestructura durant la conjuntura internacional, però també l’impacte contaminant a la ciutat.
Una economia, sense estar connectada, no és competitiva. Per a una economia, poder transportar mercaderies de forma directa significa menys temps i menys cost. Hi ha debats que són fets des d’una perspectiva massa local; quan algú planteja que el port de Barcelona té un impacte en les seves emissions. Per importar o exportar, ho pots fer de dues maneres: o poses el vaixell i l’envies cap a la seva destinació de forma directa, o puges a un camió, fas alguns centenars de quilòmetres i portes la mercaderia a un altre port per, d’aquí, enviar-la cap a un altre lloc de nou. Les emissions i l’impacte són molt superiors si no tens una connexió directa.
Què passa amb els creuers? Compensa el que aporten amb el que contaminen?
El debat sobre el turisme és un debat que s’ha de fer amb rigor. El 80% de les persones que visiten la ciutat de Barcelona arriben per l’aeroport en vols a baix cost, però es posa en dubte el 2% del turisme de Barcelona que arriba a través del creuer. Som els primers que posem damunt de la taula un model de gestió del turisme sostenible. Des del port tenim una avantatge respecte a altres nodes de transport. Dels creuers, sabem a un any vista quan arribaran i quines característiques tenen les persones que arriben i, per tant, podem aportar un cert grau de gestió. Estem parlant d’un perfil de turista que a Barcelona busca una oferta cultural, visitar espais emblemàtics, que té un poder adquisitiu bastant superior al de la mitjana…
Però l’emergència climàtica obliga a actuar tothom per baixar emissions. Té marge de millora el port de Barcelona? Amb quines mesures?
És segurament l’element central de les nostres prioritats. En l’àmbit de la contaminació, el que genera més pressió és el tema de les emissions de monòxids de nitrogen, el contaminant que han observat i assenyalat les institucions europees i que tant Barcelona com Madrid, puntualment, superem els nivells recomanables. Tot i així, de les emissions que arriben a la ciutat, el port genera el 6,7%, i els creues l’1,7% d’aquest total.
El que s’està treballant és que quan arribi una embarcació, es pugui endollar a un sistema elèctric i que, per tant, durant el període que l’embarcació estigui amarrada deixi de fer cap mena d’emissions. Començarem a posar els primers endolls en funcionament a finals de l’any vinent i preveiem acabar-ne la instal·lació l’any 2028.
La segona actuació que ja hem fet és desenvolupar el subministrament de gas natural liquat, amb una gran embarcació, que subministra directament les embarcacions. I un tercer element és desplaçar l’activitat més propera a la ciutat cap al sud. El proper 22 d’octubre tancarem la primera terminal de creuers més propera a la ciutat amb l’objectiu d’allunyar-la 3 quilòmetres al sud.
Al barri tenim la percepció que no hi ha gaire relació de veïnatge amb el port i amb l’activitat econòmica del voltant, som zones veïnes però vivim d’esquenes.
El port de Barcelona té molta més relació amb barris com la Barceloneta, la Rivera o el nucli històric perquè ens en separa un carrer. Les entitats utilitzen els nostres espais públics. Els barris de la Marina ens queden una mica lluny. Sí que és cert que hi ha una relació emotiva i històrica de quan fa cent anys no hi havia més que camps o les platges a la zona de la Farola… Hem començat a reprendre algunes activitats com la visita a la Farola de veïns i veïnes que vam fer el passat 1 de juliol, i volem intensificar la relació especialment en l’àmbit de la formació i de l’ocupació.
Al port de Barcelona treballen 38.221 persones amb feines de tot tipus. Tenim una necessitat enorme de perfils i persones per a treballar. Amb el barri de la Barceloneta hem portat a terme una experiència a través d’un espai que fa aquesta funció de fer arribar les ofertes laborals als veïns del barri, i ho volem extrapolar a la resta de barris canalitzant-ho a través de les entitats. I l’àmbit de la formació també és un espai que necessitem millorar.
Tenim l’Institut de Nàutica, l’Institut de Logística, però malgrat això la sensació és que no acaben de ser coneguts en aquells barris més propers a nosaltres, com és el cas de la Marina. Però hem aconseguit fer allò que sovint no acaba de funcionar al món de l’ensenyament, que és que les empreses que necessiten la mà d’obra participen dins del consell rector d’aquests instituts i per tant la formació que es genera en aquests espais està molt vinculada a les necessitats de recursos humans que tenim al port de Barcelona.
Al barri es debat molt com és possible que durant tants anys tinguem oportunitats al costat i no acabin de beneficiar la gent d’aquí. Si anem a mirar el nivell de formació de la zona, encara hi ha un repte important.
La nostra aproximació com a empresa pública és intentar alinear la nostra participació amb l’eficiència, i en aquest sentit tenim força identificats una sèrie d’oportunitats laborals que són importants. La millor aportació que podem fer a la societat és oferir una formació útil per al nostre sector, primer, perquè en resol problemes i, després, perquè oferir formació que no tindrà un recorregut professional és llançar sal a la mar. En el cas concret de la Marina, la utilitat del port en l’àmbit local és transmetre, divulgar i informar a les escoles locals que aquí al costat hi ha instituts de formació professional amb empreses que estan esperant que surtin els joves formats per tenir ocupació. Per això, hem creat una estructura a través d’associacions veïnals per donar servei als veïns dels barris del nostre entorn.
A la cinquena pregunta, sobre la relació de veïnatge entre la gent del barri i l’empresa pública Port de Barcelona, parla de sentiments i emocions…
Jo no diria que la relació és emotiva i històrica amb la Marina, si projecten desplaçar l’arribada a port dels creuers 3 quilòmetres cap al sud… Tot i que només parla de visites emotives.
Potser estan portant a la pràctica la pèrdua de connexió directa que denunciava com a ineficient i contaminant en resposta a la segona pregunta: “Les emissions i l’impacte són molt superiors si no tens una connexió directa”.
Així, traslladar la mercaderia per terra a un altre port és doblar la contaminació. Els taxis en busca de creueristes 3 quilòmetres més avall no només contaminen sinó que també competeixen amb els camions de mercaderies pels accessos als dipòsits i a la ronda, tot creant un coll d’ampolla que un veí coneixedor ja denunciava a l’últim Consell de barri de la Marina abans de les municipals del maig.