«Per què és candidat a l’alcaldia?Perquè la ciutat i els seus barris m’apassionen. Veure com la reforma d’un mercat, d’un carrer, o d’obrir una nova parada de metro millora la vida dels veïns és una satisfacció immensa.» Respon Jaume Collboni, candidat del PSC a governar Barcelona, entrevistat per aquesta casa, prèvia foto de rigor a plaça Marina. Té ambició, escolta i intenta sempre concretar i connectar, conscient del moment i el repte majúscul de la política enmig de tanta incertesa, però també d’unes enquestes que li són favorables.
Vostè representa un partit que pràcticament ha construït aquesta ciutat. Però també ha estat un partit al qual la ciutat li havia perdut la confiança.
Però ara l’han tornat. Portem dues o tres eleccions en què barris com pot ser la Marina han tornat a dipositar de forma molt clara aquesta confiança en el Partit Socialista. Ara em preocupen molts temes, i entre els principals, l’accés dels joves a l’habitatge.
Parlem de l’habitatge, és el repte més gran d’aquesta ciutat?
Sens dubte. La ciutat ha de ser un lloc per viure i per treballar. Per tant, la feina i l’habitatge són els dos grans reptes que té Barcelona. Tenim uns nivells d’atur relativament baixos, però a barris com la Marina sempre hi ha hagut un atur massa alt.
Quins sectors econòmics considera que s’han de prioritzar?
Els que produeixin els llocs de treball més ben pagats i més estables, que són els que tenen a veure amb la tecnologia i les indústries netes. He visitat la zona de l’antiga Nissan, on hi posaran noves fàbriques, algunes empreses com Silence, la fàbrica dels motors de les motocicletes elèctriques, són el futur de la mobilitat a Barcelona. Crearan molts llocs de treball aquí a la Zona Franca. Vull que les oportunitats arribin als veïns, sobretot als joves dels barris de la Marina.
Barcelona està fent bona feina en el sector tecnològic, però com s’aterren les oportunitats que ofereixen aquests nous sectors a poblacions com la dels barris de la Marina.
Amb més formació. Des de Barcelona Activa una de les coses que es fa és formar persones. El sector tecnològic de la ciutat necessita més de 10.000 llocs de treball nous. I la tecnologia no són només enginyers. Són programadors, manteniment de xarxes… estem parlant de moltes categories professionals.
Tot i això a Barcelona una de cada quatre persones es troba en risc de pobresa, una realitat que ha augmentat un 35% en els darrers anys. Què li diu aquesta dada?
Dues coses. Una, que la ciutat ha de ser un lloc on es pugui prosperar econòmicament. I dos, que s’han de fer els ajuts a la població en aquestes situacions greus, com pot ser el de la Renda Barcelona, que nosaltres proposem de posar en marxa si jo surto com a alcalde. Però sobretot oferir oportunitats de feina, hem d’aconseguir que les noves empreses i indústries que s’instal·lin a la Zona Franca tornin a ser el lloc on els veïns del barri de la Marina treballin.
Com?
Fent la formació adequada que aquestes empreses necessitaran. Per exemple, a Silence faran falta tècnics especialitzats en mecànica elèctrica, una especialitat nova i en la que no hi ha tanta formació.
Ara farem d’enquestat i enquestadora, li convidaré a que respongui si està d’acord, en desacord o si està d’acord però… amb matisos en cinc enunciats.
[Posa cara d’entusiasme]
Primer. Impulsar més superilles i més carrils bici.
Parcialment d’acord. Carrils bici sí, però amb sentit comú. Superilles, si és com la que s’està plantejant a l’Eixample, no estic d’acord. El que s’ha de fer és guanyar verd als interiors d’illa, és la nostra proposta.
Segon. Seguir el model de turisme sense gaires restriccions als inversors.
És una industria que jo defenso perquè bona part de la ciutat viu d’això, però tot té un límit. El turisme no pot créixer més en nombre de visitants, hem de créixer en qualitat, i per tant, a aquesta ciutat hi ha normes que s’han de complir.
Tercer. Prioritzar la construcció d’habitatge públic i limitar els preus del lloguer.
Totalment d’acord en les dues coses. Ara, que ningú es pensi que només limitant els preus del lloguer solucionarem el problema de l’habitatge. Potser aconseguirem que no sigui tan car el que hi ha disponible, però en necessitem molt més i sobretot pels joves.
En l’àmbit de l’habitatge, la construcció d’aquest ha de ser prioritària pels menors de trenta cinc anys i prioritàriament ha d’anar a la gent de classe mitja treballadora. A la que ja té una feina, que cobra 1.100- 1.500 euros i que ha de marxar de la ciutat perquè no té un habitatge. A més, tenim previst fins a 40.000 nous habitatges. Dels quals el 60% seran de protecció oficial. Però s’han de fer. I això vol dir recursos de la Generalitat i de l’estat, però sobretot de la Generalitat i també permetre la inversió privada per a què això sigui possible.
Quart. El Pla de Barris ha estat útil, però del tot insuficient.
D’acord. Nosaltres plantegem un nou Pla de Barris que vagi més enllà dels actuals vint-i-pocs barris on s’està actuant. Durant aquest mandat hem invertit entorn de 150 milions d’euros, hem de doblar aquesta xifra i introduir les petites transformacions urbanes i la millora de l’espai públic perquè això dignifica els barris.
Cinquè i últim. La neteja i la seguretat de Barcelona són deficients i no estan a l’alçada de la ciutat.
S’ha de millorar, òbviament. Hem tingut un problema amb la gestió del canvi de les contractes de neteja que ha provocat problemes amb els que no estic gens content com ha anat. S’està millorant i s’ha fet un esforç d’inversió. Crec que se solucionarà. I pel que fa a la seguretat, l’Ajuntament en aquests quatre anys ha augmentat en 1.000 el nombre d’agents de la Guàrdia Urbana, 250 cada any. Però encara necessitem 600 Mossos d’Esquadra més.
Des de la Marina s’insisteix en la necessitat de continuar millorant la connectivitat amb la xarxa de línies del metro. Malgrat les parades de Foc i Foneria, no s’ha resolt això.
La manera d’estructurar la ciutat i l’àrea metropolitana és el metro. Tots sabeu el que ens va costar obrir l’estació de metro de la Zona Franca. I que això ho havia de pagar la Generalitat, gairebé 30 milions d’euros. Ho dic perquè ara sento parlar-ne a altres representants polítics de partits que han governat la Generalitat que havien oblidat les inversions de metro a la Marina i a molts barris de Barcelona. Tenim la línia 9 enterrada i sense acabar i tenim pendent la línia 2, que és una de les que ha de connectar els barris de la Marina i, especialment, tenim la parada de Motors de L10, és la prioritat.
És un projecte que està verd encara, té gaires oportunitats la línia 2?
Està verd, però s’ha de fer, ara venen eleccions i tothom diu coses, com per exemple connectar-nos pel Morrot. Però crec que és més fàcil allargar línies de metro. Ara amb l’acord de pressupostos, entre d’altres coses, s’invertiran 52 milions d’euros en la millora de l’accessibilitat a les estacions del metro, i fins a 2030 s’ampliaran en 16 el nombre de parades.
La Generalitat tenia un problema de finances. Realment podem tenir l’expectativa que la xarxa de metro avançarà?
Ara s’han compromès mil milions d’euros fins al 2030, i per tant, jo espero que això es compleixi. Vull interpel·lar el partit que governa la Generalitat, que és Esquerra Republicana, perquè ho faci possible.
Parlem del Prat Vermell, avencen ràpid les construccions. Promotors i veïnat reclamen que s’acceleri l’arribada d’equipaments bàsics.
Han d’augmentar les escoles bressol, els centres educatius i els CAPs. Tot això està previst, però qui ho ha de fer torna a ser la Generalitat. En la mesura que creixi aquest nou barri, aquests serveis públics s’han de posar en marxa.
Parlem de la dinamització econòmica al Prat Vermell. Es vol evitar la dinàmica de barri dormitori. Però no hi ha cap mesura concreta per impulsar el comerç de proximitat específicament en aquella zona.
Normalment, qui fa el comerç de proximitat són els veïns. Nosaltres els hem de conscienciar, i facilitar amb els eixos comercials de la Marina que es promocionin dintre del mateix barri.
Però també es podria fer alguna mesura per incentivar-ho.
En aquests moments tenim projectes disponibles que molts comerços de la ciutat estan fent, que possibiliten i faciliten l’activitat econòmica, tenim ajuts a la contractació, digitalització, climatització i eficiència energètica. En aquest sentit, ha d’haver-hi baixos comercials i ajuts que hem posat en marxa des de l’Ajuntament, i sobre tot ha d’haver-hi clients, que la gent del barri sigui conscient que ha de comprar a prop de casa.
Al barri fa temps tenim la reflexió de cara al polígon de la Zona Franca, el Port, la Fira i infraestructures que econòmicament aporten moltíssim a la ciutat i estan fent bona feina, però que no acaben de tenir un impacte més directe i positiu a la Marina. No hi ha projectes que ens connectin. Com ho podem fer?
Crec que el teixit associatiu dels barris pot fer propostes, que sou els que viviu el dia a dia i els que esteu connectats als neguits dels veïns. Molts veïns no són conscients que a dos quilòmetres es genera la riquesa i els llocs de treball que són tan importants per Barcelona i tota l’Àrea Metropolitana. Crec que als barris de la Marina, l’aspecte formatiu que faci de pont físic entre el barri i el polígon, entre els veïns i les empreses que s’hi vagin establint, és fonamental, perquè a partir d’això també es genera una dinàmica que no és viure d’esquenes a la realitat del propi barri i el propi districte. La Zona Franca és Barcelona.
Una aspiració històrica i molt compartida al barri és la transformació estructural del passeig de la Zona Franca. Si vostè arriba a ser alcalde, què tindrem del projecte de transformar el passeig i del Pla del litoral?
La transformació del passeig és un compromís i la tenim al nostre programa electoral, s’ha de fer un passeig més amable. El barri està canviant i l’hem de fer més habitable. El carril bici tal com està fet provoca més perjudicis que beneficis. Hi ha moltes avingudes grans de la ciutat amb el carril bici pel centre. Passa al Paral·lel i al passeig de Sant Joan. Per què no ha de passar al passeig de la Zona Franca? Això ens ha de permetre refer el passeig, reordenar-lo, ampliar-lo i posar-hi més verd.
I què hi ha del Pla del Litoral?
La connexió del Litoral és molt ambiciosa, cara i complexa. La qual cosa no vol dir que ho aparquem. S’ha de començar a pensar i a dissenyar com es pot fer i sobre tot com es pot finançar. Però també vull ser realista. Algun exalcalde ha tornat aquí per dir que s’ha de fer una connexió amb un tramvia pel Morrot. Però han passat deu anys, i els anys que va estar el senyor Trias d’alcalde no es va fer res. Ni una trista parada de metro. Hem de connectar els barris de la Marina pel Morrot i pel Litoral, però això trigarà més temps.
