Andrea Bello
Milers de mestres i membres de la comunitat educativa de tot Catalunya s’han llançat als carrers en contra de les noves mesures anunciades pel Govern de la Generalitat. Una protesta històrica, que va més enllà del simple canvi de calendari i és el resultat d’una mala maror de fons generada per les constants retallades pressupostàries i imposicions de currículums, sense cap mena de consens, com denuncia la comunitat educativa de manera unànime.
Així, poc després que el conseller d’educació, Josep González i Cambray, informés en roda de premsa sobre els canvis en el currículum i l’avançament del calendari del curs vinent, els principals sindicats educatius convocaven una vaga de cinc dies a les escoles i instituts les darreres setmanes de març. El seguiment a la majoria dels centres ha estat important, amb una mitjana d’entre el 60% i el 70%, segons els sindicats. Xifra que la conselleria rebaixa a la meitat. Des de La Marina, però, vam constatar que l’adhesió dels centres del barri a la vaga era similar a les xifres presentades pels sindicats.
Davant les mobilitzacions, multitudinàries, Cambray ha fet una passa enrere en la imposició del nou currículum, ajornant-la un curs en aquelles escoles que així ho considerin. Mesura insuficient pels sindicats que demanen una negociació amb el Govern a fi d’arribar a consensos i revertir la tensió que viu la majoria de centres, més encara després de la pandèmia.
Vam parlar amb tres educadors de centres del barri al programa Sintonia amb els barris, de La Marina FM. Hi ha coincidències sobre els motius i també sobre la dimensió que ha agafat la protesta dels mestres.
Pilar Rubio, mestra de l’Escola Enric Granados.
El malestar és general, hem anat encadenant retallades i canvis de currículums. L’avançament de l’inici de curs al setembre ha estat la gota que ha fet vessar el got. La majoria de companys de l’escola han fet la vaga, de fet, gairebé tothom. Només hem mantingut els serveis mínims.
A més s’ha confós a l’opinió pública. Sempre comencem a treballar l’1 de setembre, i els primers dies, sense alumnes, els dediquem a preparar el curs; organitzem els grups, fem llistes, muntem l’horari… Ja ens direu com començarem sense saber ni tan sols quina aula ens toca o quin grup d’infants tenim.
A això se sumen les retallades que hem patit des del 2010, que mai s’han revertit i que bàsicament afecten la qualitat de l’aprenentatge. A més, també ens han tret drets que havíem adquirit. Cobrem el mateix, o fins i tot menys, per fer molta més feina. Tothom hem vist com de mica en mica se’ns va acumulant la càrrega i no hi ha millores.
Martí Carandell, professor de l’Institut Lluís Domènech i Montaner.
A l’institut hem vist com aquest conseller ha aconseguit una resposta unànime de cop i volta. Amb la seva manera de fer, sense consultar a ningú i pensant que sempre té raó, ha desencadenat unes mobilitzacions que, personalment, no veia ni sentia des de l’any 1987, quan vam estar un mes sencer en vaga.
Porto molts anys en l’ensenyament i l’ambient d’aquests dies a l’institut em recorda una mica aquella època tan important en l’adquisició de drets laborals en l’ensenyament a Catalunya. En els 15 anys que porto al Domènech mai no havia vist una resposta de vaga com la que estem vivint. Fa il·lusió veure que l’educació segueix amb l’afany de millorar la societat i reclamar el que és just.
S’han de fer canvis, sempre, perquè el món canvia i també ho ha de fer l’escola, però crec que les formes no han estat correctes. Si tenim uns sindicats de mestres i unes associacions de famílies s’ha de dialogar amb ells, informar-los, consensuar totes les mesures i fer-los partícips, és per això que les tenim. La conselleria no ha tingut cura d’enfortir aquest vincle i més aviat l’ha trencat, per això el conseller està perdent força.
Mar Carrasco Ortiz, educadora a l’Escola Bressol El Cotxet
Fem costat a les reivindicacions, ja que hi ha algunes que també ens afecten. Per exemple, les escoles bressol des de fa molt de temps reclamen reduir les ràtios. Les baixaran a P3 i aplaudim la iniciativa, però ens preguntem quan ens tocarà a nosaltres, les criatures necessiten més cura i atenció individualitzada.
Tanmateix, l’avançament de l’inici del curs escolar al 5 de setembre significarà que tindrem, només, dos dies per preparar-nos. A més, a les bressols acabem amb les criatures el 15 de juliol, quan la resta d’escoles ho fa unes dues setmanes abans. Per tant, és reduir-nos encara més el temps de preparació. La veritat, estem una mica descol·locades i tampoc ningú no ens ha explicat com ho farem. A l’inici de curs hi ha molta feina, entrevistes, reunions, arranjar els espais… la incertesa de tot plegat és preocupant i no sabem com podrem arribar a tot en tan poc temps.
Milers de veus s’alcen contra el conseller durant la protesta
Ens anem de manifestació a la concentració convocada el dia 16 de març, a l’estació de Sants, i que va arribar fins a les portes del Saló de l’Ensenyament a plaça Espanya. Aquí, milers de mestres expressaven el seu cansament respecte l’actitud de la Conselleria d’educació, arbitrària i en la direcció d’afegir més pressió a la tasca quotidiana que fan.
En un ambient festiu i molt reivindicatiu, demanden recursos per mantenir la qualitat educativa, que se’ls consulti en prendre les decisions, i un canvi d’actitud del Conseller Josep Gonzalez i Cambray.
Dolors Fernández, Escola Josep Carner (Badalona)
Estem molt emprenyades i indignades, per això ens manifestem, estem cansades de promeses incomplertes, i a sobre, actuen de forma unilateral, sense tenir en compte el professorat i les famílies. Planifiquen sense pensar que els qui ho hem d’aplicar no tenim els recursos per poder fer-ho. Reivindiquem la inversió del 6% del pressupost en educació.
Elisabeth Harder, Escola Doctor Ferran i Clua (Barcelona)
No és només el canvi de calendari, és també, i sobretot, la imposició d’un nou currículum, al que se suma la imposició d’un percentatge del 25% de castellà, a sobre! Tot plegat és inacceptable. L’escola no s’improvisa.
Vicky Mir, Escola Santa Eulàlia de les Roquetes (Sant Pere de Ribes)
Al col·lectiu estem molt cansats, i arriba un moment que ja dius prou. Hi ha hagut moltes vagues que no hem seguit però aquesta és important. El conseller i el Govern s’han de seure amb nosaltres, parlar-ne, i no imposar res. Els mestres treballem sempre en equip, i ells han d’entendre que han de fer equip amb nosaltres.
Xell Ros, Escola Santa Eulàlia de les Roquetes
El canvis del calendari han estat només la gota que ha fet vessar el got. Les males maneres han anat pesant cada cop més. Molts ens hem assabentat dels canvis per les notícies, quan el que s’ha de fer, primer, és convocar reunions i consensuar-los. Els polítics estan molt lluny de les aules, i això fa que no trobem consens en les necessitats. Cal que facin un canvi i s’apropin a nosaltres i ens escoltin.
Yolanda Segura, portaveu del sindicat USTEC
Volem negociar directament amb el president Pere Aragonés, donat que el conseller Cambray no escolta, volem una proposta en ferm que respongui a cadascuna de les demandes que els hem transmès tan poc temps.
