Andrea Bello
Darrerament les notícies van plenes de volcans i tempestes que destrossen tot allò per on passen. Ara també, als informatius sentim des del mes de juliol que “el preu de la llum torna a batre rècords històrics”. La factura elèctrica puja i es dispara, sense que entenguem nosaltres un borrall perquè de sobte paguem el doble, o més, del que pagàvem l’any passat fent el mateix consum de llum.
Causes
El Banc d’Espanya feia a principis d’agost un informe detallant els motius d’aquesta pujada de la factura elèctrica que sembla no tenir fi, sobretot a Espanya.
La primera i principal causa és la pujada del preu del gas natural en el mercat internacional. Una part de l’energia es produeix en centrals de cicles combinats, les quals utilitzen gas natural per aconseguir-la. Així, si el preu del gas natural puja també ho fa el preu de la producció d’aquesta electricitat, que, dins del sistema de subhasta actual, es marca com a llindar màxim de preu en el mercat. Això fa que els altres tipus de producció (hidràulica i nuclear), més barates de produir, acabin venent-se també al mateix preu.
El gas natural és un recurs limitat i del qual actualment Rússia en té controlada gran part de la seva producció, que ha reduït. A la vegada, ha augmentat la demanda dels països asiàtics, entre més estratègies geopolítiques que n’expliquen aquest augment de preu pel gas.
La segona causa, que representa un 30% de la pujada, és el sistema d’impostos que tenim a Espanya. Per una part hi ha l’impost que s’aplica al preu del consumidor que fins ara era del 21%, i com a mesura temporal el govern l’ha abaixat al 10% fins a finals d’any. Per una altra part, hi ha els impostos que el govern cobra a les elèctriques per la producció, i que acaben repercutint també en la factura del consumidor. En són dos: l’impost de generació elèctrica, un 7%, actualment suspès de manera temporal, i l’impost especial sobre l’electricitat, d’un 5,11%, el qual s’està mirant de rebaixar.
Finalment, la tercera causa que també hi influeix, tot i que en menor mesura (un 20% segons el banc d’Espanya), és la regulació d’emissions contaminants de la Unió Europea. Aquelles empreses que contaminen més del que està estipulat han de pagar uns canons d’emissions. Darrerament la UE ha augmentat els preus d’aquests i les empreses elèctriques, que són en la seva majoria contaminants, els han de pagar, fet que també afecta el preu final de l’electricitat.
El govern, com hem vist, està mirant d’abaixar el preu mitjançant la reducció dels impostos, entre altres mesures, com la d’expropiar els beneficis de les elèctriques, calculat en 2.600 milions, per sufragar en part la pèrdua per la rebaixa d’impostos, la reforma del sistema de subhasta, la reforma de la llei d’aigües per controlar les hidroelèctriques o la creació d’un subministrament mínim vital . El govern està fent esforços per parar aquest cop que afecta a gran part de la ciutadania, tot i això, els experts auguren que el preu seguirà augmentant almenys fins la primavera.
Efectes…
L’efecte principal és com ja hem comentat la pujada de la factura de la llum dels veïns i veïnes, que qui més qui menys ha notat en la seva butxaca.
Hi ha els qui podem considerar “afortunats”, aquells que han notat la pujada en menor mesura.
És el cas per exemple de la Rosi una veïna que mantenint el contracte que te des de fa anys ens explica que “no he notat massa la pujada, de segur no tant excessiva com diuen a la tele”. També un altre veí, Luís de Rivas, admet “no m’ha pujat molt el preu”, però seguint els trucs següents: “soc client d’una cooperativa de consum, i el que si que fem a casa es posar la rentadora i el rentaplats passada la mitjanit o els caps de setmana, quan la tarifa és menor”.
Una gran majoria dels veïns han adaptat els horaris d’activitats que comportin l’ús d’electrodomèstics, una pràctica recorrent però ara molt més estesa. Així ho explica la Pepi: “jo recentment he començat a mirar el consum dels electrodomèstics i a quines hores és més barat posar-los, perquè sinó el preu se’t dispara fàcilment, estem tots pendents de no tenir cap ensurt quan arriba la factura”.
“Per qualsevol cosa necessites la llum, i com la cosa segueixi així al final no la podrà pagar ningú” exclama José Pèrez, un veí ja d’avançada edat que tot i viure sol també ha estat afectat per la pujada.
I de fet el José no va gens desencaminat, ja que hi ha veïns i famílies que fins ara podien pagar les seves factures i que comencen a tenir dificultats per pagar-les. És el cas de la Maria Asumpción Chavero, i la seva família, que amb dos sous i ella a l’atur “hem d’estar fent grans esforços per poder pagar la llum… arribem a pagar-la però traient els diners d’un altre lloc”.
En una situació semblant es troba la Rosa Martínez actualment pensionista per lesió: “fa poc el meu fill em va posar vitroceràmica perquè és més segura, i ara fer un caldo em surt per un dineral”, explica. En la situació que es troba. ha hagut d’adaptar-se per consumir menys: posar poc la rentadora, no posar el ventilador tot i la calor d’aquest estiu, cuinar el menjar al microones… Són alguns dels mecanismes per fer front a aquests preus desorbitats.
A més, la Rosa augura un hivern difícil. “Tinc una estufa elèctrica, però com el preu segueixi tant alt no la podré connectar, m’hauré d’estar al sofà o al llit tapada amb mantes, no hi ha més”. De moment vol mirar si pot accedir a alguna ajuda o descompte però aquests processos acostumen a ser enrevessats i complicats de fer.
El veïnat de la Marina reclama responsabilitat social, la Rosa demana una unió clara que planti cara a la situació. “Hauríem de ser més solidaris i anar tots més a una, sortir al carrer a reivindicar que aquest preus no són justos”, al que la Pepi afegeix: “s’hauria de fer una vaga general, estar un dia sencer sense utilitzar la llum com a protesta”.
També reclamen polítiques efectives, com ara el Luís, qui creu que cal “crear una empresa energètica pública i canviar la regulació europea que impedeix que els governs puguin posar topalls de preu a energies com l’electricitat o el gas”.
És clar que si la situació continua com fins ara, com diu el José, malament rai.
