A vegades ens costa empassar i el fet de menjar i beure pot convertir-se en un patiment. Per què passa això? Doncs avui us parlaré de la disfàgia. És la paraula tècnica que utilitzem per descriure el símptoma que consisteix en la dificultat per empassar amb normalitat els aliments sòlids i/o els líquids. És bastant comú en la gent gran, però també es pot trobar en la gent que pateix diverses malalties com: Alzheimer, Parkinson, ictus, càncers de coll i cap, lesions cerebrals, esclerosis múltiple.
És la presència d’un problema en el pas del menjar des de la boca fins l’estómac. A l’empassar els aliments sòlids i líquids poden acabar en petites o grans quantitats al conducte respiratori. La disfàgia és un símptoma que hem de prestar-li importància, ja que les seves complicacions poden ser greus si no es tracten o es detecten a temps.
Aquestes són els senyals que ens indiquen una possible disfàgia:
- Tos durant el menjar o beure.
- Presència de restes de menjar en la boca.
- Necessita empassar en vàries vegades.
- Escurar la gola freqüentment.
- Sensació de taponament en la gola.
- Caiguda d’aliments de la boca i baveig.
- No voler menjar aliments que abans sí que ho feia.
Cures que podem tenir amb algú que tingui disfàgia per evitar complicacions:
- Que es trobi en una bona posició en el moment del menjar, que no se’n vagi cap als costats o cap endarrere.
- Donar quantitats petites de menjar i líquids. No tornar a omplir la boca fins que no estiguem segurs que estigui buida. Es poden utilitzar culleres de postres per donar el menjar.
- El menjar hauria de tenir una textura homogènia. Evitar els menjars amb dues textures diferents (la sopa, fruita tipus taronges), amb el menjar enganxós (mel, puré de patata), amb la pell dels llegums, i les llavors d’algunes fruites i verdures (tomàquet, kiwi, gerds… i evitar aliments durs com els fruits secs sencers.
- Vigilar amb els líquids, haurem d’adaptar la textura de l’aigua, sucs, caldos… Els podem modificar amb els espessidors, que podem obtenir diferents textures com nèctar, mel o púding.
S’ha de tenir en compte que la disfàgia té diferents graus de gravetat i s’ha d’adaptar l’alimentació a cada persona. Els casos lleus amb poques modificacions es tindrà una bona adaptació, però els casos més greus pot estar compromesa la seguretat de la persona i el seu estat nutricional. En tots els casos o sospites és important consultar i deixar-se aconsellar per un professional de la salut.
Neus Soler Casaponsa
Infermera CAP La Marina.
