“Perdurar, vaig dir en veu baixa dins l’escandalera, el caos i la barbàrie d’aquesta època que sembla que no tengui necessitat de poetes”. Del poemari “Carpe Momentum”, de Biel Mesquida (2021)
Aquí tens el meu desig: camina!
Txarango Tanca els Ulls (2018)
Camina lluny
Camina com qui vol saber-ho tot
Camina fins a trencar-te
Camina
Pren el moment
Els Catarres, Pren el moment. Del seu àlbum Tots Els Meus Principis (2018)
Fes que duri per sempre
Omple’t de llum
Fes que valgui la pena
Ho portes a la sang
valenta i animal.
Pren el moment.
Podem trobar un racó entre el mar i el cel.
Torne-m’hi! Remuntem-nos mes i mig enrere per prendre perspectiva, a un moment que encara no teníem pactat un govern independentista no practicant. No em faig trampes al solitari si dic que el rebuig d’un govern forçat s’hauria d’haver canalitzat cap a unes noves eleccions autonòmiques (el marc mental dels guanyadors del pòdium el 14F, tant com dels perdedors), i no acceptar una martingala amb taula per muntar inclosa.
El context jurídic europeu a venir augurava el proper momentum, i paperetes en mà calia haver amenaçat els interessos dels actors polítics que ens havien engalipat, obligant-los a jugar-se els escons per les seves paraules tant com pels seus silencis en campanya.
Hem quedat en una pantalla passada per comentar l’opinió del Vicent, que té coses a dir-nos i a demanar-nos-en.
Vicent P. Ara que el Tribunal Constitucional ha denegat per majoria de 7 vots a 2 el recurs d’empara dels drets fonamentals del pres polític Jordi Turull, aquest ja en pot recórrer la decisió al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH). Els vots particulars de dos magistrats encara fan preveure una fallida general de la sentència del procés. Quan arribi, els presos haurien de ser alliberats i els exiliats de poder tornar a Catalunya… amb alguna cosa més que el nom ben net.
Caldrà invocar la independència com a causa justa precisament perquè s’ha demostrat que no hi ha justícia a l’estat espanyol per als membres de la minoria nacional catalana. La independència com a condició necessària per prevenir nous abusos.
Caldrà també força al carrer per a obligar tots els actors a prendre una decisió definitiva sobre el conflicte. Ara allò que importa és la gent.
Salvador A. Anem a pams. El TEDH jutjarà el judici del procés als presos polítics i segurament l’invalidarà. Això passarà d’aquí a uns quants anys.
Recordem el cas Bateragune, Otegui es va passar sis anys i mig a la presó, va sortir l’1 de març de 2016, el TEDH va condemnar l’estat espanyol per no haver garantit un judici just el 6 de novembre del 2018 i no va ser fins al 31 de juliol del 2020 que el Tribunal Suprem va anul·lar la sentència. Otegui va complir la pena íntegra. Com la compliran els nostres presos polítics…
Finalment, hem de tenir clar que el TEDH no jutjarà el referèndum d’autodeterminació, la proclamació de la independència de Catalunya i la reacció violenta de l’estat espanyol. Per tant, el momentum l’hem de crear nosaltres aquí i en endavant. Ningú ho farà per nosaltres.
Josep S. Els jutges de TEDH són triats pels polítics dels estats membres, no pels mèrits llurs. No podem confiar en la seva decisió.
A més, la justícia que arriba tard no és justa. I més encara, recordem el cas Otegui: després d’anul·lada la sentencia que el va condemnar, el Règim franquista s’inventa una nova trampa i amenaça de tornar a jutjar-lo, quan això és jurídicament impossible.
Mai no s’ha guanyat cap guerra amb els caiguts, però sí gràcies als caiguts.
Joan Ramon G. Segurament els polítics catalans en faran una gran festa. Sort tenim que Espanya mai no ens falla i mantindrà segrestats els presos polítics malgrat l’anul·lació europea del judici.
Josep Ramon N. Que potser la UE li exigirà a Espanya, sota pena d’expulsió del club d’estats, el compliment de les sentències del TJUE? Fins ara no ho ha fet, ni en té gaires ganes.
Joan Francesc R. El reconeixement pels tribunals europeus que el regne d’Espanya va ser violent, mentidera la seva policia, injusta, violenta i prevaricadora la seva justícia… no pot ser l’únic resultat. Perquè si així fos, Espanya tindria l’incentiu de continuar reprimint sense por al retret judicial europeu.
La sentència europea, perquè sigui efectiva, ens ha de dur a desqualificar l’administració, les lleis, la policia i els tribunals espanyols.
Albert M. Un avi li diu al seu net: Si mai has de robar, no robis un euro, perquè aniràs a la presó per tota la vida. En roba 10.000 milions, perquè llavors seràs admirat i el burro que s’ha deixat robar et protegirà, perquè esperarà que els hi tornis ni que només sigui una part.
La Unió Europea actua i sempre actuarà com el burro que es deixa robar, i Espanya com al lladre que mai deixarà de ser, perquè no pot fer-hi més. La UE protegeix Espanya perquè li deu massa diners, i n’hi presta encara més per por que marxi amb el botí fent-se l’emprenyada.
Pere G. El cas català crec que podria motivar més celeritat del Tribunal si aquest veu que hi ha un Parlament i tot un poble al darrere es mobilitza.
Josep Maria M. Algú ens hauria de dir quins drets tenen les minories nacionals d’Europa. Entre més, segur, el dret que la seva llengua sigui respectada, i també el dret a no ser massacrats per la policia. Però no tinc gens clar que Europa accepti incomplir qualsevol de les constitucions dels països membres (encara que siguin constitucions colonials o feixistes).
Espero que algú sigui capaç de explicar que som una nació OCUPADA militarment des de fa segles amb resultats de morts, bombardejos, extracció econòmica i genocidi cultural continuat.
Josep M. Jo no puc creure en la justícia europea. Quan una decisió del TJUE a Luxemburg és ofegada per la justícia espanyola perquè les decisions europees sempre són no vinculants, penso que Espanya domina Europa en tot allò que afecta Catalunya.
Francesc G. Em temo que la justícia europea serà massa lenta i que tot esperant el momentum se’ns passi l’arròs. Cal que donem tot el suport al Consell per la República, que és qui té les mans lliures per pressionar a l’estat.
Daniel M. Organitzar-se és de vital importància. Cal que tothom ens inscriguem i ens posem a disposició del Consell per la República. I hem de ser-hi tothom, per saber amb qui comptem i que tothom sàpiga el que ha de fer… i fer-ho.
Victor S. Cal que aquest moment ens agafi amb un Govern independentista i una majoria al Parlament. Sinó, a l’estat espanyol li serà molt fàcil desactivar qualsevol protesta.
Pep A. El pessimisme només ens porta a la passivitat. No es tracta de fe, sinó d’aprofitar el momentum, perquè la feina se’ns gira a nosaltres. No perdem la perspectiva: les institucions no seran l’avantguarda de res, sinó els vagons de cua si hi haurà revolta.
Josep S. Si el MHP és el senyor Aragonès, ni segon momentum ni res. Un govern d’ERC farà tot el possible, via TV3 i alguna premsa catalana, per no mobilitzar ni les rates. Només el President Puigdemont pot mobilitzar el personal, a Perpinyà i a tot arreu. Per això el Gobierno de España i ERC tenen l’objectiu comú d’abatre Puigdemont.
Ventura P. Que quan arribi el momentum no ens trobi els independentistes discutint. Deixem de fotre’ns-les entre nosaltres.
Ramon P. La resposta popular ha de tenir un catalitzador, una coordinació, que ara com ara sembla que no hi és.
Josep U. Cadascú ha de fer la seua feina. Cal obligar els actors de l’obra a fer el seu paper, el darrer pas, que el camí ja fa baixada. Cal eixir al carrer i demanar el que és nostre.
Gerber V. La clau serà tenir control del territori del principat de Catalunya. Ahir va començar el compte enrere,
Marcel B. No hem d´esperar el momentum, sinó que aquest ens trobi ja mobilitzats. Les marxes de l´octubre del 2019 (amb vaga general) van ser un èxit total. Tornem-hi!
Rosa G. Això, i que el momentum ens agafi vacunades, amb la inmunitat de grup a punt per a la revolta. I tornarem al carrer amb totes les nostres forces.
Roser C. Amb una mica de sort, la davallada de la pandèmia coincidirà amb els veredictes europeus. El momentum d’aquesta conjuntura no es pot desaprofitar de cap manera. Però al carrer, perquè a l’estat espanyol les protestes massives i sostingudes li seran més difícils de desactivar que les institucions.
Carles O. La consigna és aquesta: “Fem fora l’Estat Espanyol de Catalunya”.
I tingueu present que el primer representant de l’estat espanyol a Catalunya és la Generalitat amb el seu President al capdavant.
Per tant, ja sabeu per on començar.
Xavier U. No crec que les resolucions favorables dels tribunals europeus siguin el catalitzador de cap momentum, perquè l’hem de preparar nosaltres. L’esperança no es perd, la voluntat hi és, però el camí no el sé veure.
Rosa G. La clau està en la nostra capacitat de resposta i de les organitzacions. No, la Generalitat ni els partits no hi pintaran res i per això les organitzacions han de deixar de pressionar els partits perquè liderin res, i han d’organitzar el poble. No ens enganyem: el govern espanyol no farà cas del que diguin a Europa i els presos els haurem d’alliberar nosaltres. Les qüestions jurídiques seran la justificació, no la causa.
Extracte de la conversa mantinguda al voltant de l’editorial de Vicent Partal publicat a Vilaweb el 22 d’abril del 2021. La selecció i edició de les opinions expressades és responsabilitat de Rubén Cruz.
