PART I. Abans de la pandèmia
Segons estima l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la depressió és la principal causa de problemes de salut i discapacitat arreu del món, ja que afecta 300 milions de persones. Entre un 20 i un 30% dels pacients que atenem a la consulta d’Atenció Primària presenten trastorns psíquics, dels quals fins a un 15% els diagnostiquem i tractem. La gran majoria correspon a estats depressius on s’inclouen diferents alteracions de l’esfera afectiva, no només depressions majors.
Els trastorns ansiosos i depressius són més freqüents en dones en l’edat mitjana de la vida, sobretot depressions majors (greus) i distímies (trastorn depressiu persistent). En persones grans hi ha una més alta freqüència de comorbilitat on el trastorn afectiu és secundari a malalties orgàniques i trastorns adaptatius. Hi ha descrita més prevalença i pitjor resposta al tractament prescrit entre les persones amb índex socioeconòmic més baix.
El tractament s’adequarà al pacient i a la classificació de la malaltia segons la gravetat. Per depressions lleus-moderades i trastorns adaptatius potenciem les mesures no farmacològiques, com ara exercici físic regular, activitats de socialització, activitats en grup socioeducatives, etc. En els casos de depressió moderada que no responen a la psicoteràpia o a altres recursos no farmacològics, prescriurem fàrmacs antidepressius. És important contextualitzar la malaltia en l’entorn social del pacient per tal de coordinar-ne la supervisió, que de vegades pot ser el desencadenant de la malaltia, i que en tots els casos condicionarà segur l’evolució. En qualsevol cas, el suport psicològic ha d’estar present en el tractament.
La principal eina amb la qual comptem els metges de família és la relació que s’estableix a les consultes d’atenció primària, on tractem el pacient des d’una perspectiva holística. No només tenim en compte els símptomes, sinó també els seus esdeveniments vitals i la seva situació social i familiar. Com hem dit, molts dels casos requereixen suport psicoterapèutic. Una manera és treballar amb grups psicoeducatius dins del mateix centre, integrats per metges i infermers i formats per dirigir dinàmiques que millorin aspectes clínics i aportin recursos psicoemocionals als pacients. Altres requeriran d’un suport específic individual i adaptat.
Després de fer el diagnòstic, estratificar la gravetat i indicar el tractament més adient, caldrà fer una visita de control per tal de comprovar l’evolució de la clínica i adequar-ne el pla terapèutic. La individualització del tractament es fa imprescindible. S’ha de planificar l’estratègia més efectiva per a cada pacient atenent les seves circumstàncies personals, familiars i socials, i respectant les seves decisions terapèutiques per tal d’aconseguir una bona alineació metge-pacient que ha d’ajudar a garantir la millora o la curació de la malaltia.
Hem de plantejar l’educació psicoemocional dins de les línies estratègiques de Salut Comunitària per tal d’evitar la medicalització de problemes de la vida, cada cop més freqüents a les consultes. Fer pedagogia i prevenció en Salut Mental, en tant que psique i emocions, és garantia d’una població amb més capacitat d’autocura.
Ylenia Garcia Navarro
Cap La Marina
