Text: Alejandra Sánchez
Mig any després que la pandèmia de la Covid-19 arribés a Espanya, es pot concloure que la crisi del Coronavirus ha estat molt més que una qüestió sanitària. Als més de 34.000 morts que el virus ha provocat només a Espanya i els més de 43 milions d’infectats a tot el món, se li han se sumar les conseqüències econòmiques ―com, per exemple, els ja famosos ERTOs, expedients de regulació temporal de l’ocupació―, els efectes socials ―mesures de distància, reducció de les trobades socials i els cercles propers― i, fins i tot, les seqüeles emocionals que ens ha deixat la pandèmia, el confinament, la desescalada i la nova escalada en aquesta segona onada al llarg i ample del país.
Des del diari de La Marina hem parlat amb el José Aznar, psicoterapeuta i veí del Poble Sec, i en Quim Solias, historiador especialitzat en Època Moderna, per tal d’analitzar la crisi de la Covid-19 a fons i així mirar d’escatir com, basant-nos en els antecedents de la pandèmia i, a més, en tècniques de psicoteràpia, podem acabar superant de la millor manera possible una situació que afecta al nostre present i, de segur, marcarà el nostre futur a curt i mig termini.
Dos grans crisis pandèmiques precedents
L’historiador Quim Solias, explica que, tal com està succeint en el cas del Coronavirus, els contextos pandèmics es generen a partir d’una crisi biològica, que comporta també grans crisis econòmiques i socials. Solias apunta que “aquest tipus de crisis solen acompanyar nous períodes per a la humanitat, on res és com abans gràcies a la capacitat de la societat per a superar-se de les situacions més adverses”.
La primera gran plaga de la història, explica Solias, va ocórrer en temps de Justinià, l’emperador romà d’Orient, a mitjans del segle VI d.C., i se sap que va tenir afectació per tota la Mediterrània. “Amb total seguretat, la malaltia a la que es varen enfrontar va ser la pesta bubònica i neumònica, totes dues provocades pel bacteri Yersinia Pestis”, apunta Solias, que inflamava els nòduls limfàtics i feia que la gent expulsés esputs de sang.
Solias destaca que fa ja 1.500 anys, les principals mesures envers aquella plaga van ser el confinament i la quarantena. “És curiós com, en aquella època, ja existia una por real a quedar-se sense aliments a les ciutats, la mateixa por va haver-hi al març amb les grans cues als supermercats arreu del món”.
Una altra de les curiositats de la plaga d’aleshores és que, “rics i pobres esperaven des de casa la quarantena amb la roba més còmoda i menys elegant que trobaven”, tal com relaten les cròniques de l’historiador Procopi de Cesarea.
Potser la pandèmia més famosa de la història és la pesta negra, de mitjans segle XV. Solias explica que “aquesta malaltia va arribar a Europa des del centre asiàtic, i s’origina a les puces, que per mitjà de les rates, acabaven infectant als éssers humans”.
Les pèrdues humanes d’aquesta pandèmia van ser absolutament devastadores ja que, només a Barcelona, “ van caure 15.000 persones de les 40.000 que vivien a la ciutat i encara trobem enterrades moltes d’aquestes víctimes sota la catedral de la ciutat”.
Les respostes a aquesta pesta van ser variades. Per una banda, “van ser molts qui es van encomanar a Déu”. D’una altra, es va començar a buscar en la ciència la resposta a una crisi que fins aleshores es buscava en els astres. “La conclusió a la que van arribar és que una conjunció astrològica negativa, és a dir, la alineació de planetes com ara Júpiter, Saturn i Mart, havia estat la causant de la malaltia”, explica Solias.
Però, més enllà de les diferents respostes a la pandèmia, el més important van ser els canvis en l’estructura social. “Després de la pandèmia, res va ser igual. El sistema feudal va canviar. En haver-hi menys mà d’obra, els salaris van pujar, les propietats buides es van tornar a ocupar i la societat va aconseguir recuperar-se amb tanta força que va lluitar sense defallir durant els següents 400 anys en què la malaltia encara els perseguia”.
En resum, que des d’una perspectiva històrica, tres han sigut les claus per superar una pandèmia: lluita col·lectiva contra el patogen, confiança en la tasca mèdica i científica i una organització fèrria per a assegurar que ningú es quedi enrere.
Respecte i optimisme
El psicoterapeuta José Aznar explica que la nostra actitud és clau per poder superar aquesta crisi sense que la nostra salut mental es ressenti greument.
Aznar explica que cal diferenciar entre dos conceptes bàsics: la por i el respecte. “No s’ha de tenir por al virus, perquè sinó correm el risc que la por ens paralitzi”, però sí que l’hem de tenir respecte, sobretot “no relaxant-nos en les mesures de seguretat”, afirma el psicoterapeuta.
Una altra de les claus que ens dona Aznar és la d’aprendre a relativitzar el que està passant i saber mirar-ho amb perspectiva. “Hem de saber veure que sí, l’economia va malament, que hi ha risc de perdre les nostres feines, però que durant els últims mesos s’han perdut moltes vides i que, al menys, nosaltres continuem aquí. Aquesta ha de ser la perspectiva.”
Per acabar, Aznar resumeix la crisi que estem vivint amb una metàfora. Ens explica el conte d’un avi que explica una antiga llegenda dels indígenes americans al seu net: dins de cada ésser humà hi ha dos llops en permanent enfrontament, el llop de l’ésser (el de la positivitat) i el llop de l’ego (el de la negativitat). El net pregunta quin dels dos llops guanyarà, i l’avi contesta: “aquell que tu decideixis alimentar”. És precisament aquest el consell que ens dona el psicoterapeuta per superar aquesta crisi, alimentar al llop de l’ésser i una mirada sempre amb perspectiva i una dosi d’alegria, perquè malgrat tot, seguim vius, i això vol dir que tenim esperança.
