Fotos: Rafel Vidal, Agustín Forteza i Josep Vicens
Divendres 6 de setembre al matí, una delegació d’un centenar de veïnes i veïns en representació d’entitats i institucions dels barris de La Marina, i a iniciativa del també veí Josep Maria Pérez, han estat convidats pel Port de Barcelona a visitar les instal·lacions rehabilitades del far que havia servit com a casa del faroner, i ara per exposar un aplec de les transformacions que ha patit l’edifici. Amb aquest senzill acte, els veïns reivindiquen que l’espai forma part de la seva història, malgrat no existir-hi a hores d’ara cap activitat que els hi vinculi.
Els hi ha rebut la Mercè Conesa, presidenta del Port de Barcelona, que ha posat en valor el “testimoni dels veïns i veïnes d’un passat i un paisatge que van haver de sacrificar per tal de cedir-lo al Port, que ha generat molta riquesa per a la ciutat”. L’activitat d’avui, ha dit Conesa, “pot ser compartida (repetida) i el repte és mirar cap al futur sense perdre la memòria del passat. Hem de tenir aquests llaços de col·laboració i fer possible que el vincle no es perdi malgrat que l’espai s’hagi transformat”.
Al torn de paraules dels veïns, el Josep María Pérez ha ressaltat l’element identitari que representa “la Farola” pel veïnat, i li ha dedicat un poema a la verge Marinera, patrona de Cases Barates. L’Adolf Romagosa, extreballador del Port, ha recordat que de tres anys ençà hom ha recuperat la Processó de la Mare de Déu del Carme en barca, i el Julio Baños, cronista i testimoni viu de l’època, ha remarcat la significació que ha tingut aquesta zona pel veïnat: “Els meus records són dels camps, els pescadors i la diversió de la canalla i les famílies en la platja més propera que llavors teníem, i l’escassetat i solidaritat en què vivíem”.
Durant la visita a les instal·lacions, molts veïns han reviscut moments emotius bo i recuperant records d’infantesa. “Amb 12 anys, ens banyàvem a la platja i després anaven al llac a treure’ns la sal”, diu el Pedro Garcia, veí del Polvorí. “Amb la meva família teníem un hort i anàvem entre nenes a la platja, també recordo un merendero, eren anys que amb poca cosa ens ho passàvem molt bé”, segueix la Maria Rosa.
I també la Rosa Oller: “vaig néixer a Sants i La Marina mai m’ha estat un lloc llunyà per mi, ja que la meva família també hi tenia terres”. “Aquí venia jo de petit, dels 6 als 10 anys, durant els 3 mesos de vacances d’estiu, amb el meu pare, que era pescador. Estic emocionat perquè em porta molts records, fins i tot tenia una novia”, recorda el Diego Garcia, i li fa costat el Paco: tots dos s’emocionen en parlar-ne.
També van arribar-hi veïns que ja no viuen a La Marina però que hi mantenen contacte, és el cas de l’Antonio Pérez, de 74 anys i nascut a Casantúnez: “Ens reunim periòdicament amb els amics del barri i ens hem apuntat perquè per nosaltres són records inesborrables. I a l’Estrella Bron, veïna de 81 anys i que encara viu on va néixer, la trobem asseguda en un banc després d’haver fet la visita. Quan li pregunto què li sembla la iniciativa, respon: “Jo vaig néixer aquí i vivia molt millor abans, això de la recuperació em sembla molt bé però francament ho trobo difícil, haureu de treballar molt, però tant de bo ho aconseguiu”.
L’altra cara de la visita són els joves que desconeixien aquest tros d’història: “Tot el que estic sentint és nou, no sabia que els veïns havien tingut una platja i em sembla molt important que no s’oblidi”, deien la Georgina Anglès i en Samuel Ramos, tots dos joves que també han fet la visita.
Representació veïnal i institucional
Entre el centenar de persones convidades a participar-hi, el regidor del Districte, Marc Serra ha reconegut “la bona feina que es pot arribar a fer quan es treballa en col·laboració entre institucions i veïnat”. Des de l’Ajuntament, ha dit, “volem donar continuïtat en aquesta tasca amb l’objectiu de reparar una mica el deute històric que la ciutat té amb els barris de La Marina. No obstant això, hem de tenir en compte les restriccions i limitacions pròpies de l’espai en ser una zona d’alta seguretat i d’elements inflamables, on a més hi ha la duana”. “Per tant no ens podem imaginar un espai obert permanentment al barri però sí que es podria obrir de forma puntual i de manera organitzada i coordinada”, ha assegurat l’autoritat.
Aquesta serà una de les apostes de continuació del Pla de barris. Una vegada rehabilitat l’espai, hom vol posar les bases per coordinar-lo amb el veïnat als àmbits educatiu i cultural, ha declarat la Xitlali Hernández, Cap del Pla de Barris de La Marina.
Una altra política, l’arquitecte Maria Buhigas, regidora d’Esquerra a l’Ajuntament, s´hi referia així: “Per la majoria de la ciutat encara hi ha molts espais desconeguts al Port i es poden trobar mecanismes per fer-lo més permeable. Per mi és una gran oportunitat, i he vist un veïnat i associacions molt compromeses i participatives”. I el Sergi Sarri, del Partit Demòcrata, plantejava: “És una oportunitat per reflexionar sobre quin barri volem, cap on volem anar i treballar per fer-ho possible. És un camí llarg perquè hi ha molts actors i administracions, i s’han d’intentar unir molts interessos, però si tots tenim clar que volem que els veïns de La Marina, tard o d’hora, arribin caminant des del passeig de la Zona Franca al Far del Llobregat i puguin veure el mar, crec que farem un gran pas endavant”.
La representació veïnal va aplegar entitats i associacions diverses. Fernando Abat, president de Sant Cristòfol, ressaltava la importància de l’acte i que “es faci amb participació ciutadana”. També l’Abdó Florencio, de Plus Ultra: “És un bon espai i està ben rehabilitat, seria molt bo que els infants i adolescents del barri poguessin visitar-lo i conèixer un tros de la nostra història”. En la mateixa línia es referia la Rosalia Fernández, de Can Clos, i el Pedro Garcia, de El Polvorí.
Altres entitats que també han participat de l’acte són l’Associació de Comerciants de La Marina, la Coordinadora de Veïns i de Comerciantes, el Centre Cultural Estrelles Altes, els Artistes de La Marina, Folk Montjuïc, Òmnium Cultural, l’ANC, entre moltes altres. A l’acte també van participar els consellers de barri Ancor Mesa i Jaume Gaixes, en representació dels Comuns, i Lourdes Vidrier i Josep Pérez, d’Esquerra Republicana, a més de Sergi Diette, delegat de zona en representació de l’empresa Aigües de Barcelona.
