Amb la vaga feminista del 8 de març a tocar (un altre 8 M), cal reflexionar sobre que és el feminisme, com podem contribuir-hi cadascú. Sense pretendre teoritzar, convé deixar clar que el feminisme és un moviment que persegueix assolir la igualtat de drets entre homes i dones, ja que la societat actual, desenvolupada per i per a homes, és patriarcal.
No podem negar que a Espanya actualment vivim en un entorn masclista. Així ho demostren els casos de violació i assassinats de dones: 47 van ser assassinades per les seves parelles durant el 2018 i es registren unes 4 violacions al dia. A banda de milers d’altres exemples quotidians. De fet, encara avui, la majoria de dones fan la doble funció de treballar fora i dins de casa. I en el món laboral, les dones cobren anualment 3.584 € menys que els homes, segons dades de la UGT.
Aquests factors han desencadenat que en els últims anys el feminisme sigui un moviment en ascens, que va culminar amb la vaga feminista d’ara fa un any, la primera d’aquest tipus mai convocada a l’estat espanyol i que va demostrar que el feminisme ara per ara no s’aturarà.
I aquest creixement ha posat a sobre de la taula una pregunta: quin paper han de tenir els homes en aquest nou escenari?. Segur que no hi ha només una resposta, però és evident que també han de contribuir-hi, encara que per a fer-ho hauran de ser conscients i canviar els privilegis que li van ser atorgats pel seu gènere, i això no és cosa fàcil, sobretot en sectors que veuen en el feminisme una amenaça per la pèrdua d’un poder que els exculpava de molts deures i no com el que és, una oportunitat per a construir una societat més justa per a tothom.
Els homes, tot i que no siguin els protagonistes del moviment, han de ser-hi. Perquè també els interpel·la. Han de fer autocrítica, ser conscients dels seus privilegis i fer el possible per canviar-ho: per començar, fóra bo repartir les tasques de la casa equitativament, però això és només una petita part, tot i que important, d’un llarg camí que no ha fet més que començar.
