El 19 de desembre es va celebrar la xerrada informativa “Persones sense llar: situació a la Marina”, a càrrec d’Albert Sales, coordinador del Pla de Lluita contra el sensellarisme, de la Tinència d’Alcaldia de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona, acompanyat de la consellera del barri, Esther Pérez.
El coordinador va assegurar que dins el Districte de Sants-Montjuïc hi ha onze espais on hi ha greus problemes relacionats amb les persones sense llar, però que La Marina no és el barri més afectat pel sensellarisme, sinó que ho són la Bordeta i Badal. Va afegir que el problema incrementa pel dur impacte veïnal i que s’intenta coordinar la policia i la neteja per tal de reduir-lo.
“Dins el Districte de Sants-Montjuïc, La Marina no és el barri més afectat pel sensellarisme”
No obstant això, Sales va explicar que “sí que es pot actuar sobre la gent que manipula i treballa la ferralla a la via pública, posant en risc els infants”. Va comentar que els recollidors de ferralla acostumen a ser persones que venen dels països de l’est, que agafen i treballen la ferralla per aconseguir diners, i que dormen on poden. “El problema amb aquestes persones és que no volen l’ajuda dels equips de carrer, però no poden dormir on vulguin. És una situació molt delicada i complicada, sobretot pels veïns que han de viure amb això cada dia”, expressava Sales. Tot i això, va donar a conèixer que sempre s’intenta garantir la protecció de l’infant, a vegades fent seguiment de dones embarassades que també treballen ferralla, tot i que només tenen un paper de mediació i no d’autoritat administrativa.
De tota manera, el coordinador va comunicar que no només els recollidors de ferralla declinen l’ajuda, sinó que també hi ha persones que la rebutgen perquè ja han comptat amb ajudes en altres ocasions. “Molts cops ja no volen sentir-se tan malament com es van sentir quan depenien d’unes ajudes, i vivien en llocs que no els agradava. L’única manera que hi ha perquè aconsegueixin una llar és posant-se malaltes, ja que ingressen a l’hospital i després, en post-malaltia, se’ls ofereix un habitatge on poder recuperar-se”, afegia Sales.
La situació a la ciutat
De forma general, Sales va comentar que Barcelona és una ciutat exemplar en plans de sensellarisme, però “globalment vivim una situació extrema, fent que el nombre de persones que dorm al carrer sigui molt elevat, arribant a la xifra de 1000 persones”. També va explicar els tres principals factors que provoca que la gent es quedi sense llar: el difícil accés a l’habitatge, ja que són cars i no tothom es pot permetre pagar un lloguer, les precàries oportunitats de feina, i els fluxos migratoris de gent de les afores de Barcelona que ve aquí per buscar ajuda.
Per això, amb aquesta realitat calia una resposta per part del consistori. A Barcelona hi ha tres Centres d’Acolliment Residencial, a la Zona Franca, Sarrià i Nou Barris. També hi ha pisos d’inclusió, on les persones viuen amb altres persones en la mateixa situació. Però tal com va ressaltar Sales, avui dia “està TOT PLE”. Per ara, si algú hi entra és perquè una altra persona ha marxat o ha trobat una manera de subsistir. La previsió d’aquests llocs no és gaire esperançadora, tot i que està prevists una ampliació de places i efectuar reformes perquè els pisos no semblin casernes. A banda d’aquests centres, s’han creat de nous per joves sense llar i per persones amb malalties mentals i famílies.
“Actualment a Barcelona hi ha 1000 persones sense llar”
En general, a la reunió va haver-hi poca assistència provocada, en part, per la coincidència de la xerrada amb la reunió de preparació de la Cavalcada de Reis del barri de la Marina. Un fet que va voler remarcar la consellera Esther Pérez, qui va lamentar que no assistissin les persones que s’havien queixat de la situació de persones al carrer al Consell de Barri del mes de juliol, i del qual va sorgir la idea d’organitzar el monogràfic.
