Xavier Sanz
En plena campanya de compres festives, sorprèn una dada que ens ofereixen els amics de la Plataforma per la Llengua. Tan sols entre un 6-8% de les joguines que es vénen a Catalunya incorporen el català. És a dir, els jocs s’editen en català o bé les instruccions o els àudios dels diferents aparells electrònics.
La informació del Telenotícies de TV3 encara aporta un element més inquietant, les declaracions d’un empresari del sector de la joguina que si ha fet l’aposta de tenir una línia de producció de joguines en català i assegura que no té retorn en termes d’augment de vendes. O sigui que, en resum, els catalans i les catalanes no comprem joguines en català.
L’oferta de producte és reduïda, com també passa en el nombre de sales de cinema amb pel·lícules en doblades al català, però la demanda també. I és que quan parlem de normalització lingüística el que seria normal és que els nens juguessin en la seva llengua; quan això no passa és que un idioma encara té molt camí a recórrer.
