L’obertura del centre de menors estrangers al barri

La decisió de la Direcció General d’Atenció a la Infància (DGAIA) d’obrir un nou Centre d’Atenció Immediata (CAI) per menors estrangers no acompanyats (“menas”) al barri de La Marina no ha agradat als veïns i veïnes. El tema és delicat en un moment en què triomfen discursos populistes i excloents. Ningú dubte, i les xarxes ho demostren, que n’hi ha racisme present, i molt! a tot arreu. Però en aquest cas, simplificar la protesta només al racisme és un error. Cal anar més enllà i eixamplar la mirada.

No falta raó al veïnat de fer un reclam d’atenció i de Té raons el veïnat per cridar l’atenció i reivindicar-se com a subjecte de decisió actiu davant una administració sorda, arrogant e, ineficient i amb una mirada si més no classista en la distribució de molts projectes a la ciutat. Perquè no és paradoxal que les apostes culturals, urbanístiques i d’altres de major envergadura gairebé mai arribin als nostres barris. En canvi els de més complexitat o el que directament tenen repercussions negatives es destinen sempre als mateixos llocs. Per contra, serveis bàsic com el metro, – senyors/es-! o la reivindicada necessitat d’una residència pública per a gent gran triguin tant.

En el cas dels “menas” segur que la conclusió tampoc és tant senzilla com dir “No al centre”, però cal anar amb compte i generar consensos i propostes que incloguin la mirada del veïnat i el facin part. Del contrari es contribueix a l’abonament del sentiment de greuge i abandó que es pateix històricament. Si no s’actua amb responsabilitat i justícia social aquest sentiment pot derivar en un caldo de cultiu que resulti negatiu i poc favorables per a tothom.

Resultats eleccions 26M

A l’hora d’analitzar els resultats d’aquestes eleccions municipals cal tenir en compte que no només han suposat un examen a la gestió del govern municipal liderat per l’Ada Colau dels darrers 4 anys. També han intervingut, d’una banda, l’auge socialista propiciat per la popularitat d’un Govern d’Espanya presidit per pel Pedro Sánchez, i de l’altra, la crisi oberta nacional que quasi gairebé tots els partits han intentat aprofitar, tant en clau independentista com contrària. Factors tan complexos com aquests també condicionaran els pactes postelectorals.

FES UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.