Tornar al debat amb serenor

Els nostres barris continuen patint les conseqüències del xoc de legitimitats que ha traslladat als carrers la necessària iniciativa política que ha d’estar assentada en el diàleg i la concessió mútua. Cada vegada hi ha més estelades penjant dels balcons de La Marina i en les darreres setmanes s’ha multiplicat el número de banderes espanyoles fent visible una polarització que contamina els ambients de treball, la convivència entre veïns i les relacions personals i familiars.

L’aposta decidida pel diàleg que fèiem en el darrer editorial es manté i es fa encara més necessària que mai. En aquestes quatre setmanes d’infart, la tensió ha crescut, s’han judicialitzat encara més les causes polítiques, s’ha especulat en excés amb la convocatòria electoral i s’ha desbordat l’ordre constitucional. Aquests dies històrics han servit per proclamar una república que no ha tingut cap trasllat a les condicions de vida dels ciutadans ni cap reconeixement internacional, s’ha produït una intervenció directa de les potestats de la Generalitat, s’ha dissolt el Parlament triat en unes eleccions democràtiques i s’ha destituït el Govern que n’emana. En l’àmbit judicial, s’ha privat de llibertat als líders de dos entitats cíviques amb gran suport social i també bona part dels membres del Govern de Carles Puigdemont, qui ha fugit per sorpresa a Brussel·les fent servir una legítima estratègia de defensa i aprofitant l’avinentesa per internacionalitzar un conflicte polític que s’hauria d’haver encarrilat a través de les nostres pròpies institucions democràtiques.

Arribats a aquest punt, i quan les posicions semblen encara més irreconciliables que mai, nosaltres ens mantenim en la ferma petició de diàleg i de distensió, per difícils que siguin les circumstàncies i per autònoma que sigui aquesta dinamo política en la que per molt que es deixi de pedalar –que encara no s’ha fet– la inèrcia ens continua portant cap a l’abisme. La campanya electoral que començarà al desembre hauria de reservar un espai important al debat sobre les problemàtiques que tenen els nostres barris més enllà de l’encaix institucional. Cal que la comtessa electoral sigui de nou un intercanvi de punts de vista sobre el nostre model de societat on l’eix esquerra-dreta torni a tenir importància i on els lideratges sigui valents no només en el desafiament de legitimitats sinó també acceptant i assumint que no ens en sortirem si no cedim tots plegats pel bé del conjunt de la ciutadania. No es tracta de dibuixar una foto final de vencedors i vençuts, es tracta de trobar la manera de resoldre les diferències polítiques sense l’arbitratge de ningú que no sigui el Parlament que surti de la convocatòria electoral del 21 de desembre.

FES UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here