El segrest de les noies nigerianes

JORDI CARRETER

Rector de la parròquia de Sant Cristòfol//

 

En aquests dies hem estat testimonis d’una notícia que ens ha deixat glaçats,les dues-centes nenes raptades per milicians islamistes en un atac armat contra una escola pública del nord-est de Nigèria, al centre d’Àfrica.

Primerament la noticia arribava amb retard, feia ja un mes que aquest fet havia succeït. Com sempre les notícies que sorgeixen al centre de l’Àfrica arriben amb retard. Com tots sabem la informació actual respon dins d’un sistema econòmic, i en aquest context l’Àfrica no aporta grans remuneracions. I no tan sols aquest fet greu, sinó moltes altres notícies i molts conflictes armats han passat desapercebuts per tots nosaltres. L’Àfrica continua sent, per a nosaltres, un continent desconegut, on podem situar les aventures de Tarzan, o de les recerques de les mines del Rei Salomó, o els documentals de la 2 o del 33 sobre la diversitat animal.

A més, sembla, que no és el primer segrest de noies en aquestes terres. Sembla ser que és una situació que es repeteix.

El món ha reaccionat ofès davant d’aquests cruels fets. Però s’han quedat amb la foto, és molt bonic fer-se una fotografia demanant la llibertat de les nenes, com ha fet Michelle Obama, o altres personatges importants de la nostra història contemporània. Però amb això no n’hi ha prou. Crec que no hem d’actuar per sortir en una foto, sinó que hem d’actuar a favor de la justícia.

De fet Nigèria ens queda lluny, i també deu ser molt difícil poder actuar. Quan Europa ha sigut incapaç de resoldre el conflicte de Bòsnia, que per cert ara jutgen el criminal de Srebrenica Ratko Mladić (8.300 morts el 11 de juliol de 1995), o en el conflicte de Kosovo, o l’actual conflicte De Ucraïna.

Es veu que en els suburbis de les ciutats de Nigèria és normal vendre la filla per poder mantenir la família i així tenir una boca menys per menjar. Qui de nosaltres no s’angoixaria amb aquestes pràctiques?

Són moltes situacions que ens queden lluny. Però d’altres són ben a prop. Aquí també tenim esclavatges ( Sexuals, tallers clandestins). I a tot el món impera molt l’esclavatge de nens i nenes. Les robes, calçat que portem ¿on han estat fets? ¿amb quin mitja humà? De vegades ens hauríem de preocupar d’on venen i com s’han elaborat les que coses que comprem.

Però també voldria fer dues reflexions més: primer de tot el fet de  ser noia/ dona. En molts llocs del món pateixen grans desigualtats, i aquí a casa nostra no cobren el mateix un home i una dona la mateixa feina. O aquests darrers dies com un candidat a Europa ha expressat el seu masclisme. Hi ha actituds que encara no estan excloses a casa nostra. Hauríem de fer una reflexió acompanyada d’una conversió.

L’altre punt és l’escola. La importància de l’educació en la formació de la persona. Només podrem alliberar les persones oferint una educació, formació.

L’entitat Mans Unides, que lluita contra la fam, aposta per construir escoles per la formació de nois i noies i perquè aquests es desenvolupin i puguin transformar les seves realitats.

Només amb l’educació podrem canviar molts hàbits que són degradants per els humans, començant per les noies o dones.

A casa nostra tenim, per sort, unes bones escoles i instituts, i unes bones Universitats ( tres universitats catalanes entre les 100 millors del món). És bo que tothom pugui arribar a la formació i pugui aprofitar-ho. Potser des dels nostres carrers no donem gaire valor a la formació, però si volem uns joves formats, emprenedors, respectuosos, creatius, socials….. cal que puguin aprofitar tot el que se’ls hi ofereix.

Escoltem moltes vegades les queixes dels mestres, jo he fet aquesta funció i moltes vegades hi estic d’acord. Primerament els polítics haurien de deixar als professionals de l’educació tots els plans educatius i com fer la feina. Un polític no és educador i moltes vegades fa mal a l’escola, per tant a l’infant o noi i noia.

Després hi ha molts pares que prenen una batalla contra els mestres, quan uns i els altres s’haurien de posar d’acord en benefici dels més petits. I quan els joves van a la Universitat aprofitar tot l’ensenyament que reben de molts savis de casa nostra.

Si tots vetlléssim més per la formació dels més joves podríem canviar milloraquest món, i podríem estalviar-nos notícies com la de les noies de Nigèria.

 

FES UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada