La Marina és el barri amb més atur de Barcelona

SARA TORREMOCHA|

Parlem amb Joan Mestres i Joan Montero, membres de l’Assemblea del 15-M La Marina-ZF i de
l’Assemblea d’Aturats de la Zona Franca

El passat mes de desembre el Consell Econòmic i Social de Barcelona (CESB) va fer públiques les dades d’atur registrades el mes de novembre a Barcelona i ho va fer desglossant les xifres per barri. Els nous indicadors posen de manifest la complexa situació socioeconòmica que envolta la Marina, en comparació amb els altres barris que formen la ciutat comtal. La Marina del Prat Vermell- La Marina del Port és el barri barceloní amb més atur, amb 19,7%, una taxa que quadruplica la que presenta Vallvidrera- Tibidabo- Les Planes, el barri de Barcelona amb menys aturats. A més, la xifra de La Marina és gairebé el doble de la mitjana de la capital catalana, que es troba al 10’4%.

Però parem atenció en els resultats del nostre barri. Per què el nombre d’aturats és tan alt a la Marina? Per què hi ha tanta diferència amb altres indrets? Pel Joan Mestres, membre de l’Assemblea d’Aturats de la Zona Franca i de l’Assemblea del 15 M de la Marina- ZF, la resposta és clara: “la taxa d’atur del nostre barri reflecteix un cop més la desigualtat de poder entre diferents indrets”. I ens explica que el fet que el nivell de renta coincideixi amb el d’atur posa de manifest la manca d’una igualtat en la distribució de recursos i llocs de treballs pel territori. Així doncs, aquest desequilibri de poder empobreix la Marina ja que les rendes són més baixes que a altres zones de Barcelona i l’atur és més alt.

El Joan Montero, integrant de les dues assemblees anteriorment nombrades, ens comenta que el desmantellament de la zona industrial, molt protagonista en èpoques passades, ha estat un important desencadenant. “La Zona Franca era un gran motor industrial i donava treball a milers i milers de persones, la fallida d’algunes empreses o el fet que hagin reduït molt la plantilla, ens ha privat d’aquests salaris”, ens comenta. El seu company, el Joan Mestres, afegeix que, davant de la del sector industrial, els serveis, ara molt privatitzats, només pensen en abaratir costos reduint el nombre de treballadors, i per tant, no promouen la inserció laboral.

En conseqüència, la xifra d’atur a la Marina ha continuat la seva tendència in crescendo des que es va iniciar la crisi econòmica, amb un fort impacte en la franja de joves. “No hem registrat una millora notable en cap etapa; només algun estancament temporal, de molt curta durada i sempre sota treball precari, així que, de cap manera, podem parlar de millora”, ens explica el Joan Mestres.  I es que l’atur està molt lligat al treball precari. “Tot i que l’alta taxa d’atur és una dada lletja per unestat, perquè denota que el sistema econòmic no funciona de forma òptima, realment li és molt útil al govern; és l’arma que els hi legitima per instaurar la precarietat laboral”, ens assegura el Joan Mestres. Així, les persones que es troben en una situació límit accedeixen a treballs que no reuneixen les condicions dignes, perquè és l’única forma que tenen d’obtenir uns recursos, tot i que siguin pocs i sense cap garantia. “Entenc perfectament que hi hagi persones que duguin a terme aquests treballs per necessitat, però si treballem així serà complicat exigir unes condicions laborals millors, estem entrant en el seu joc”, ens confessa el Joan Montero.

Per ells, existeix una clara alternativa aquest sistema: la lluita. “La única solució davant d’aquest sistema capitalista putrefacte és la col·lectivitat; només canviarem la societat quan deixem de veure l’atur i les dificultats socials com un problema personal i ho comencem a veure com un assumpte col·lectiu, de tota la societat”, ens assegura el Joan Mestres. “Hem d’acabar amb la competència i l’individualisme que ha instaurat el capitalisme, on els llocs de treballs estan totalment deshumanitzats, i només es parla en termes econòmics, oblidant-se que som persones”, declara.  Per això, la demanda principal que fan des de l’assemblea és la reducció dràstica de la jornada laboral sense retallades salarials, garantint que tothom pugui accedir a un treball, i suprimint les hores extres. “El sistema capitalista és tan irracional que els aturats no troben feina i els treballadors fan moltes més hores de les que han de fer. Si no hi ha treball suficient, l’única opció és repartir el que hi ha”, ens comenta el Joan Montero. “El capitalisme ens separa i ens enfronta, hem de tenir fortalesa ideològica suficient com per exigir unes condicions dignes, sinó és pa per avui, gana per demà”.

L’assemblea d’Aturats de la Zona Franca i l’Assemblea del 15- M La Marina- ZF es reuneixen cada dimarts a les deu del matí a la casa del rellotge, al passeig Zona Franca, 116. Molts dels membres d’aquestes organitzacions estan presents també a l’assemblea de Barcelona, que es concentra els dijous a les 10 del matí al carrer, Sant Pere més baix, 70.

FES UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada