Arquitectes, comerciants i veïnat s’alien per aconseguir la transformació del passeig

El grup de músics del COAC, seguit pels organitzadors i assistents, al seu pas per alguns dels comerços del barri. Alejandro Flores

Una exposició fotogràfica en unes columnes acolorides, aixecades davant la Sala Pepita Casanelles, amb imatges de dones reconstruint de forma tradicional les cases dels seus poblats, a Burkina Faso, era el reclam per a apropar-se i fer palesa la reivindicació del barri des de fa molt de temps: remodelar el passeig de la Zona Franca, connectar-lo per la banda de Montjuïc i el Morrot amb el centre de la ciutat, fer-lo més amable perquè sigui un veritable punt de trobada del veïnat.

Al costat de l’exposició, els arquitectes Elisabetta Carnevale i Oriol Domínguez ensenyaven la tècnica de l’arrebossat a més d’una cinquantena de petits que van participar fent “quadres amb sorra i aigua”, segons explicaven ells mateixos, entrevistats a l’emissora local, la Marina FM (102.5) al programa “Comerç de barri” que trametia l’acte en directe i també va instal·lar-hi paradeta.

Simultàniament, s’exposava la feina dels estudiants de l’escola de disseny LCI, uns cartells artístics i reivindicatius que tots els comerciants del passeig van penjar durant el dia als aparadors. Contenien 22 missatges entre els quals “Volem ser part de Barcelona, no el darrere”, o “Volem reconnectar el passeig amb la ciutat pel Morrot”. A més, s’hi van sumar, amb dibuixos que reflectien aquesta transitada via des de la mirada dels infants, les escoles Seat, Polvorí, el Col·legi Alfageme i la canalla de l’associació Escola Dominical Undebel.

Aquest era l’ambient a la cantonada de la parada del metro de Foneria el divendres, 6 de maig, mentre a la Sala Pepita Casanellas un centenar de persones entre veïns, veïnes, entitats i comerciants compartien l’experiència de la transformació que s’ha fet a l’altra punta de la ciutat, a l’avinguda Meridiana. S’hi explicaven Imma Barrachina, arquitecte responsable de la intervenció de l’IMU i l’associació de Comerciants Fabra i Puig. Sobre el model, aquesta última prefereix voreres amples en lloc de rambles al mig dels carrers, com ara al passeig de la Zona Franca els comerciants del barri.

Una exposició al carrer va ser el reclam perquè molts s’hi apropin. Anna Mas Fotografia

Al seu torn va intervenir Mei Márquez, presidenta de l’Associació de Comerciants de la Marina, qui va defensar el passeig de la Zona Franca com a espai per passejar, i va reclamar que d’una vegada es comenci a treballar el projecte per a transformar-lo. “És una oportunitat ja que hi és l’interès, i també la voluntat de fer-ho possible per part de molts implicats”, deia alhora que agraïa la complicitat d’una institució com el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) de Barcelona i els mitjans de comunicació local. Li feia costat el vicepresident de la Fundació Barcelona Comerç, el Lluís Llanas.

A continuació, va intervenir el regidor Marc Serra, qui va explicar la complexitat d’una intervenció com aquesta i la necessitat de plantejar-la en fases, va posar en valor la feina realitzada per tothom i es va comprometre a iniciar el procés participatiu per definir aquesta intervenció de cara al proper setembre. 

Per part del COAC Barcelona participava la presidenta, Sandra Bestraten. En la seva intervenció feia referència a la voluntat de la institució de posar l’arquitectura al servei dels consensos ciutadans i per millorar els barris. “A la Marina volem donar impuls a una reivindicació estratègica: aconseguir que el passeig de la Zona Franca sigui realment un passeig, i que es converteixi en un atractiu per a gent de dins i fora del barri, que vingui a comprar al comerç de proximitat i a descobrir un barri com la Marina”, comentava.

L’Abdó Florencio, qui ha estat president de la Coordinadora d’associacions veïnals i va ser un dels fundadors de l’Associació de Comerciants del barri i ara condueix el programa Comerç de Barri, també va fer ús de la paraula durant l’acte central insistint en la necessitat d’establir un calendari i treballar-hi. Bestraten li contestava durant l’entrevista posterior “A Barcelona ens agrada treballar amb fites que molts cops ajuden a accelerar processos que d’altra manera potser són més lents, i tenint en compte això hem de posar el màxim d’energies per aconseguir-ho”. I Serra hi replicava: “és un procés complex, cal no precipitar-nos i fer les coses ben fetes i treballar conjuntament amb veïns, comerciants i arquitectes”.

L’acte finalitzava amb una cercavila amenitzada pel grup de músics del COAC per alguns comerços, la notaria Amparo Rios Messana, la zapateria el Cisne, la drogueria i perfumeria Ramiro i el restaurant la Granja Elena eren els punts del recorregut. L’orquestra hi posava banda sonora i el David Galinsoga, del grup Estrellats llegia fragments de “Mi barrio”, llibre de Paco Candel.

Amb tot, divendres va ser una jornada intensa i festiva pel barri. Entre les columnes, les paradetes d’exposicions i tallers… els veïns i veïnes es van reunir, saludar i comentar, tot fent barri entorn una mateixa causa: un passeig de la Zona Franca amable, funcional i que connecti la Marina amb la ciutat. La Festa de l’arquitectura de Sants-Montjuïc, que es realitza a tots els districtes de la ciutat, s’emmarca dins el Festival Model, impulsat pel COAC i l’Ajuntament de Barcelona de cara a preparar la preparar la capitalitat mundial de l’Arquitectura de Barcelona l’any 2026.

 

Eleccions al COAC

Guim Costa i Calsamiglia serà el nou degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya per al període 2022-2026, després de guanyar les eleccions celebrades el 16 i 17 de maig. A la Demarcació de Barcelona ha sortit escollida Sandra Bestraten i Castells, qui repeteix com presidenta després de quatre anys liderant el col·lectiu a la ciutat. Cal destacar l’arquitectura des de la vocació de servei que realitzen els professionals i veïns nostres, l’Emilio Hormias i la renovada presidenta, Sandra Bestraten. Tots dos col·laboren amb associacions i entitats del barri i tenen una trajectòria en projectes de cooperació internacional, però també d’aliança amb diversos col·lectius de la ciutat i l’aposta per a realitzar projectes de millora en barris com Bellvitge, el Polvorí o la Mina.

FES UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.