El futur de Nissan fa sonar les alarmes a la Zona Franca

Text: Víctor Recacha                                                 Fotografia: Alejandro Flores

“Negres nuvolots” planen, segons els treballadors, sobre la planta de Nissan a la Zona Franca, la més gran de la marca a Espanya. La fàbrica va engegar motors l’any 1967 amb l’arribada de Motor Ibérica i el 1983 va produir els primers Nissan fets a Europa: l’icònic model tot terreny Patrol. Però dècades més tard, i en plena tempesta a la indústria de l’automoció, la continuïtat de la planta perilla.

Al 2018 va deixar de produir-se el Pulsar, un model de turisme compacte fet a Barcelona per a tot el mercat mundial. Malgrat que la multinacional va assegurar que la decisió no tindria un efecte immediat als llocs de treball, el passat mes de maig es va activar un ERO per acomiadar 600 treballadors de manera acordada amb el comitè d’empresa de Nissan Zona Franca.

No era la primera reducció de plantilla del grup nipó a Barcelona, que al 2009 ja havia deixat 700 persones al carrer. Amb el darrer ERO, els sindicats calculen que la plantilla passarà de 3.300 treballadors a uns 2.500, tenint en compte les jubilacions i sortides pactades que encara s’estan produint.

A més, el passat novembre, el fabricant japonès va aturar una de les dues línies de producció i va enviar 800 treballadors a casa uns dies, una possibilitat contemplada en el conveni laboral durant un màxim de 25 dies anuals per treballador, per tal de no acumular estoc. La línia afectada és la que fabrica el Nissan Navara, a més de tot terrenys per a Renault i Mercedes-Benz. L’altra, que segueix operativa, s’encarrega de produir les furgonetes elèctriques NV-200.

El penúltim ensurt per als operaris de la planta ha estat la notícia publicada pel mitjà econòmic Bloomberg, el passat octubre, segons la qual Nissan estaria valorant vendre els seus centres de producció a Espanya i al Regne Unit. El reportatge esmenta “persones familiaritzades amb la matèria” de les quals protegeix la identitat perquè el pla no és públic, fabricants xinesos del sector automobilístic estarien entre els possibles compradors. El gegant japonès de l’automoció tindria sobre la taula desinvertir si més no a una de les dues grans plantes a Europa, la de Zona Franca o la de Sunderland (Anglaterra).

Les vendes de la marca asiàtica, que travessa un procés de reestructuració a escala global, han caigut a Europa fins situar la seva quota de mercat en un 2.5%. A més, l’acord de lliure comerç del Japó amb la Unió Europea signat al febrer ha liberalitzat la majoria d’aranzels, abaratint el comerç internacional, i la direcció de Nissan estaria veient ara com una possibilitat atractiva exportar a Europa automòbils produïts al Japó.

La consellera d’Empresa Àngels Chacón ha titllat la notícia de Bloomberg d’“especulacions”. En una entrevista a Catalunya Ràdio va assegurar que “la interlocució regular que tenim amb la direcció general [de Nissan a Catalunya] no ens indica ni molt menys que això sigui cert”.

No obstant això, els treballadors es mostren “nerviosos i preocupats”. En declaracions a La Marina, Enrique Saludas, president del sindicat majoritari SIGEN-USOC Zona Franca, lamenta que el desmentit de la multinacional —“en aquest moment, no tenim cap pla per vendre aquestes dues plantes a Europa”— només afegeix incertesa: “Què vol dir?, Que en aquest moment no, però en un altre moment sí?”

Tanmateix, després de reunir-se a Yokohama amb representants de la corporació, la consellera Chacón insisteix que “no hem de patir per Nissan” i que la direcció “no descarta portar la fabricació d’un nou model a Catalunya”. Enrique Saludas treu credibilitat a aquestes  declaracions en constar-li que al Japó “la va rebre un directiu que no té poder de decisió” perquè té “quatre caps per sobre”. A més, acusa el Govern de falta de contacte amb la realitat en no veure tampoc senyals d’alerta quan Seat “està dient que, com això segueixi, marxarà” de Catalunya, en referència a la inestabilitat política i social.

Parèntesi SEAT

L’octubre passat, Seat va suspendre breument la producció a Zona Franca, El Prat i Martorell per les restriccions de mobilitat causades per la vaga general i mobilitzacions com ara les ‘Marxes per la Llibertat’. A més, l’empresa ha plantejat un ERO temporal que afectaria uns 7.000 treballadors a causa de l’incendi que ha patit a Abrera un proveïdor de la planta de Martorell. No obstant això, l’estiu passat, la filial del grup Volkswagen va invertir 57 milions d’euros en maquinària per tal d’ampliar la producció un 15% a Zona Franca.

Mentrestant, Nissan prepara 12.500 acomiadaments a escala mundial i encara s’està recuperant de l’escàndol per la detenció del seu exdirector general, Carlos Ghosn, acusat de presumptes delictes financers. Ara fa un any, Ghosn va ser detingut després d’aterrar a Tòquio en el seu jet privat, acusat de frau fiscal i pagaments il·legals a concessionaris de l’Orient Mitjà. L’empresari brasiler porta mesos sota arrest domiciliari i la companyia el va acomiadar acusant-lo, a més, d’ocultar el valor real del seu salari i transferir 5 milions de dòlars de l’empresa a un fons on tenia interessos personals.

El futur del sector de la indústria automobilística

La indústria automobilística està patint un retrocés en vendes a Espanya i a tot el món. Segons fonts del departament de fabricació de Nissan Zona Franca consultades per aquest diari, “el sector de l’automoció està passant una petita crisi”. “Tot està canviant” i “no sabem cap a on va el cotxe”, apunten. Elèctric o combustió, compra o lloguer… El futur és ple d’incògnites.

Les mateixes fonts opinen que, tot i que existeix la reflexió sobre si tancar o vendre les plantes a empreses xineses, “sí que hi haurà continuïtat” en les fàbriques europees, tot i que patint “restriccions”. Com a bri d’esperança, esmenten la futura planta de pintura d’última generació a la Zona Franca, part d’un paquet conjunt d’inversions de la multinacional japonesa amb el suport de la Generalitat per valor de 80 milions d’euros.

“Som una planta competitiva” i amb l’avantatge que la planta “competidora” dins la mateixa empresa a Europa és la del Regne Unit, assenyalen. “Ells tenen un problema molt greu, que és el Brexit”, resumeixen.

Enrique Saludas no ho veu tan clar. Tem que, “si tanquen Regne Unit, poden pensar en deixar de produir a Europa” i passar a fer-ho al Japó, ja que Barcelona té una capacitat de producció cinc vegades menor que Anglaterra, on recau el gruix de la manufactura al continent.

De moment, les mirades van a la data en què l’empresa decidirà la distribució mundial de la producció de cada model, a principis de 2020. L’assignació d’un nou model a la Zona Franca, especialment si és un vehicle elèctric d’alt valor afegit, sembla l’únic revulsiu capaç de reactivar unes instal·lacions la producció de les quals ha caigut els darrers anys fins situar-se en una fracció mínima de la seva capacitat. Una fàbrica que, ubicada als polígons industrials annexos als nuclis residencials de La Marina, és un pol de desenvolupament econòmic i social a més d’una part vital del patrimoni de la història industrial de la Zona Franca.

FES UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada