Els pardals

Segons l’organització SEO Birdlife, cada minut perdem sis pardals.

Abans els pardals, com les criatures, sempre eren al carrer. Eren els amos del barri i els veiem fent saltirons per sobre les voreres o per damunt de les taules buscant molles de pa i restes del menjar que nosaltres hi deixàvem. O recordeu els estius, després d’haver plogut, com s’acostaven als bassals d’aigua per tal de beure. Com que estan acostumats a conviure amb els éssers humans s’atreveixen a costar-se a nosaltres sense cap por. I més ara que ja no hi ha nens amb escopetes de balins volent-los caçar per després posar-los a la cassola com passava ja fa molts anys.

Avui dia, fugen de les ciutats per manca de zones verdes on poder niar. Però aquesta només n’és una de les causes; una altra és que han de competir amb espècies invasores que els prenen el menjar i ocupen espais als arbres i que a més, les ataquen. També la contaminació electromagnètica com els repetidors de telefonia o els Wiifi de cases i empreses, fan que no els sigui còmode conviure amb nosaltres. A la Marina, tenim la sort que no sigui tant greu per la proximitat amb la muntanya on encara hi poden estar bé.

La similitud simbòlica entre les criatures petites i els pardals crec que ve de segles enrere però avui dia hem de pensar que el que és dolent per a ells, també ho és pels petits de casa. A mi però, sempre que veig un pardal, recordo la meva amiga Maria Teresa (de cal Valero) que al cel sigui, a qui  el seu pare es dirigia a ella dient-li “Gorrión”.

Esther Pardo i Gimeno, juliol 2021

FES UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.