El Nadal està cada cop més a prop i nosaltres seguim portant-vos diferents
comunitats de La Marina que el celebren d’una manera diferent o especial.
Aquesta setmana ens traslladem a Guinea Equatorial, un país centreafricà
que va ser colònia espanyola durant gairebé dos segles, entre el 1778 i el
1968. Aquesta realitat ha fet que moltes tradicions espanyoles s’hagin
imposat a les pròpies de la cultura guineana.
Per saber-ne més, de les tradicions autòctones, hem parlat amb Judit Raso
de l’associació Guineo-Catalana Bisila. Pels guineans que viuen a Barcelona
de fa generacions, com és el cas de la Judit, és complicat de mantenir les
poques tradicions. Amb l’arribada dels espanyols a Guinea es va
començar a celebrar el Nadal com es feia a la metròpoli: sopar familiar amb
menjars típics com ara les gambes o la sopa… fet encara més accentuat des
que viviuen aquí, com és el cas de la Judit.
Tot i això, la Judit va adreçar-se als avis per saber més sobre les tradicions
pròpies de la cultura guineana. Abans de l’arribada del catolicisme, els
guineans eren animistes i creien que les coses i els éssers tenen
esperit.
Així, celebraven principalment l’any nou per demanar els esperits una bona propera collita, bo i cuinant la fruita sagrada anomenada “bijem” Durant tot el dia del 31 de desembre es cou el “Bijem” que es menja al dia següent, dia 1 de gener, a l’inici del dia i per això és el primer aliment que es tasta al nou any.
A més, l’últim dia de l’any es celebrava un gran convit amb la família i tota la comunitat de veïns, un àpat amb menjars tradicionals com ara potes de
porc, sardines amb espinacs i antílop fumat, tot cuinat allà mateix a foc viu i acompanyat de vi Don Simón, el Tio de La Bota i Brandy 501.
En comptes de regals, els nens anaven casa per casa dels veïns propers i
familiars per demanar que els hi donessin algun regal significatiu, dient
“mamá i want something papá i want something”. El clima càlid propiciava aquesta mena de pràctiques que cada cop es van perdent més.
