30 anys del CAP Doctor Carles Ribas

Imatge d'arxiu de l'equip del Cap Doctor Carles Ribas

Esther Pardo

Aquest més ha fet trenta anys de la inauguració del CAP al barri de la Marina; després de 10 anys de lluites veïnals i de molts anys de mancança. Sempre tornem al mateix lloc en aquest barri. Sempre som al final de la cua de tot el que es relaciona amb serveis, a la ciutat de Barcelona. No és una queixa, és una constatació.

No va ser fins el 2 d’octubre de l’any 1989 que es va inaugurar el CAP Carles Ribas. Actualment aquest nom ha anat desapareixent per agafar el  del carrer del Foc, on hi és situat. I així es va difuminant el metge que dedicava les seves hores lliures a tenir cura de la gent del barri sense cobrar o que fins i tot donava diners als seus pacients. La història d’aquest metge dono per fet que la coneixeu doncs el barri mai no l’oblidarà i Paco Candel va parlar d’ell en els seus llibres. Jo recordo les cues que hi havia a la porta de la casa del senyor Pedro, sagristà de la parròquia de Port i pare d’en Paco Candel de persones esperant poder ser atesos pel doctor Ribas. El nostre barri va anar creixent en nombre d’habitants i l’atenció sanitària era no només insuficient, era quasi inexistent.

Imatge d’arxiu del Cap Doctor Carles Ribas

Als anys seixanta, havíem d’anar al dispensari de Pere Camps, situat al barri del Raval, on encara hi és. Llavors era més difícil moure’s perquè la gent no tenia cotxe i només s’hi podia anar amb tramvia i uns anys més tard amb l’autobús número 8 que passava pel morrot (avui ronda litoral).

Anys després ens feien anar al carrer Manso i també a l’ambulatori del carrer de Cristo Rey al barri de Sants – no sé perquè, però cada vegada que hi anava pensava en la falange i en el dictador-.  Fixeu-vos que ja parlo dels anys setanta del segle passat i a la Marina, res. Uns anys més tard, ens van enviar al carrer Vila i Vilà, al costat del Paral·lel. Era una peregrinació haver d’anar al metge i això per no parlar de l’hospital Clínic, que no hi havia autobús directe.

Avui dia, i després de 30 anys, el CAP Carles  Ribas, és un centre docent. En aquest lloc s’hi formen metges i infermeres, cosa que segurament desconeixen la major part del veïns que hi van quan estan malalts. Ja fa uns quants anys que això passa i hauríeu de veure l’entusiasme i agraïment que demostren noies i nois que passen per l’aprenentatge i saber fer dels professionals que hi treballen.

També el CAP és un espai públic, que el barri s’ha fet seu, on s’hi dona cabuda a tothom. En un barri amb tanta mancança de llocs per a la gent, on s’hi puguin reunir, aprendre i compartir, al CAP hi tenen lloc xerrades, i formació per als veïns, inclosos els més joves, sobre qualsevol qüestió que tingui a veure amb el manteniment de la salut.

I per acabar, dir que també, formen part del barri perquè així ho volen, els professionals que es preocupen de tenir, cada mes el seu espai en aquesta publicació, fent difusió dels temes de salut que poden afectar a tots els veïns. Hi ha hagut, en altre temps, també participació també a l’emissora de la Marina.

Com podeu veure, després de molts anys de situació precària de l’atenció primària al nostre barri, avui dia gaudim d’un centre que compta amb un bon equip no només mèdic , sinó també humà.

Per molts anys!!!

Imatge d’arxiu de l’equip del Cap Doctor Carles Ribas

FES UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada