Col·locació de plaques en memòria de les lluites veïnals

Veïns i autoritats que van participar en l'acte

A l’octubre de l’any 2016 Òmnium Cultural va posar en marxa la campanya “Lluites compartides” amb l’objectiu de contribuir al necessari reconeixement del treball dels moviments veïnals, socials, culturals i educatius en la construcció d’un país més cohesionat a través dels barris, pobles i ciutats. En resum, per explicar la història de les persones que hem fet aquest país des dels anys cinquanta fins l’actualitat i des dels carrers. El barri de la Marina en va ser actor aleshores i protagonista aquell dia en què persones implicades en aquelles (i aquestes) lluites, vam compartir faristol amb en Jordi Cuixart, president d’Òmnium, als Jardins de Can Farrero.

Aquest passat dissabte dia 2 de febrer, l’Ajuntament de la Ciutat, ha col·locat quatre plaques que formen part del projecte “Consolidar la memòria històrica i social de la Marina“, proposat per la Taula de Memòria Històrica de la Marina i assolit dins del Pla de Barris.

S’han col·locat a quatre dels llocs significatius d’aquestes lluites veïnals, la majoria liderades per les associacions de veïns i veïnes, molt actives llavors (liderades sobretot per l’Associació veïnal del Port, a partir d’aquesta van florir d’altres en Can Clos, Polvorí, Eduard Aunós, Estrelles Altes, Sant Cristòfol, La Vinya, Plus Ultra i Illa Metalco).

Esperem que els altres espais també siguin reconeguts i assenyalats ben aviat. El projecte inclou el barri de Plus-Ultra per commemorar el bombardeig de l’onze de gener de l’any 1938 i en record a les víctimes. També a l’Eduard Aunós pel bombardeig del novembre del mateix any on també hi va haver víctimes.

Aquest llocs són, dos jardins:

Can Sabaté

Quan estaven acabant d’edificar els pisos de les Estrelles Altes, els veïns es proposaren demanar un jardí perquè les persones que havien de viure els  uns sobre els altres en unes alçaries de vertigen (son els edificis més alts del barri), poguessin trepitjar terra, veure una mica de verd i passejar avis i nens lluny del trànsit. L’espai ideal era el solar interior de les Indústries Mecàniques, a tocar dels pisos. L’any 1979, després d’un munt de manifestacions els veïns van ocupar el terreny. Al mes de març es va inaugurar oficiosament. El nou ajuntament democràtic, l’associació de veïns i els propietaris, van fer oficial la conquesta del parc, que no es va inaugurar però fins al setembre de 1984. Avui dia continua sent un espai tranquil i és l’espai verd, a l’interior d’edificis més gran de Barcelona

Aquest parc, inaugurat el 23 de setembre de 1984, és el resultat de la mobilització i la lluita veïnal del barri des del 1977.

 

Can Ferrero amb el Centre Cívic Casa del Rellotge

Molt més sonada, va ser la lluita per aquest parc, i pel Centre cívic perquè fos de tots els veïns de la Marina.

A mitjans dels anys 70, Can Farrero era una fàbrica abandonada. En dèiem la fàbrica de les galledes. El pla Comarcal va qualificar el terreny com a zona verda. Però si ho és, i el tenim, és gràcies a la pressió del moviment veïnal. L’any ‘77, Industries Farrero, reciclada en constructora immobiliària i després d’enderrocar la major part d’edificis de la fàbrica, va començar a construir els primers blocs d’habitatges, que donen al passeig. Per a la venda, anunciaven que hi incloïen el parc.  Els veïns, que el parc el volíem pel barri, vàrem sortir al carrer, (Les pancartes i els crits de : “Farrero embustero” i “ Obrero, no gastes tu dinero en pisos del Farrero”, són famoses) aconseguint inaugurar els jardins el mes de novembre, mentre es reivindicava el centre cívic, ocupant “ la casa del rellotge”, que els veïns es van encarregar de netejar i adequar. L’empresa va posar una tanca als jardins amb un “Prohibido el paso, propiedad privada” Finalment, Al mes de febrer del 1978, es va arribar a una acord entre L’Ajuntament, la constructora i els veïns; però no va ser fins el 23 de juny de 1984 que es va inaugurar oficialment el parc i el centre cívic.

 

 

I dos equipaments:

El Centre d’Atenció Primària Dr. Carles Riba

Equipament sanitari inaugurat el 2 d’octubre de 1989.

Entre els anys 1975 i 1979, els veïns es mouen en contra del pla comarcal perquè hi ha moltes coses molt urgents al barri, com ara l’aigua corrent del barri de Can Clos o l’edificació de l’ambulatori. Això no es va aconseguir fins el 2 d’octubre 1989 en que s’obre el Carles Riba.  Fins llavors tots els veïns havíem fet els pelegrinatge per tot el barri de Sans, Hostafrancs o el Poble sec per veure el metge de la sanitat pública.

El Complex Esportiu Municipal i l’Espai Jove de la Bàscula

Aquest doble equipament, obert el 1988, és el resultat de la mobilització i la lluita veïnal duta a terme al barri des de l’any 1972.

Ja és hora que el barri de la Marina tingui el seu reconeixement pel que fa a la memòria històrica i a les lluites laborals i veïnals que hi han tingut lloc, sobre tot del passat segle fins l’actualitat ( la última, la del metro).

Si en voleu saber més sobre el passat, d’abans, durant i després de la guerra només heu d’anar a buscar els llibres d’en Paco Candel, veí, cronista i lluitador que va compartir amb la gent del barri i d’arreu, el que passava a la Marina.

FES UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada