Redacció: Xavier Sanz
“Avui anem a Barcelona”. Aquesta és una expressió que els nostres vells feien servir quan sortien dels barris de la Zona Franca i marxaven al centre de la ciutat a fer alguna gestió o encàrrec. Amb els anys aquesta frase ha perdut el sentit que tenia, amb la millora de les comunicacions, l’obertura de la ciutat als barris i l’increment de la mobilitat general dels veïns i veïnes.
No obstant, fa unes setmanes La Marina recollia un estudi de l’ajuntament on s’indica que tan sols 1 de cada 3 veïns treballa als barris que continuen tenint una important funció de dormitori amb poca capacitat de retenir la població treballadora. La gent continua “anant a Barcelona o la seva Àrea Metropolitana” a treballar, tot plegat malgrat la enorme quantitat d’infraestructures econòmiques que ens envolten; Fira, Mercabarna, Zona Franca, etc…
Les polítiques socials i les vinculades a la promoció econòmica també haurien de procurar un retorn als barris; els que sovint són víctimes dels costos de tenir ubicats a prop de les zones residencials determinats serveis de ciutat. Treballar a prop de casa, al barri o el seu entorn també és qualitat de vida i estalvi de temps, diners i reducció de la contaminació que provoca la mobilitat.
Això ja ho tenien clar a la SEAT els anys 60, per aquest motiu van construir un barri pels seus treballadors a prop de la fàbrica.
