Un llaç groc simbolitza la innocència que s’ha de presumir als presos polítics, perquè de no ser-ho no haurien de demostrar-la, i ningú els tindria detinguts. És la culpabilitat allò que s’ha de provar, en un estat de Dret. No s’hi val d’estendre com a taca d’oli allò de “Calumnia, que algo queda“, i ara “Inculpa, que prou feina tindrà l’acusat per desempallegar-se”. Catalunya, l’ase dels cops…
Catalunya, però, ha demostrat ser subjecte polític amb voluntat de decidir pacíficament i cívicament el seu futur. Tanmateix, i per tots els mitjans, Espanya ha volgut primer negar-ho (recorrent a la legalitat), després avortar-ho (estrafent el referèndum perquè ningú mai el pogués reconèixer com a fill legítim, sinó bord) i finalment acusar-lo de violència per justificar la repressió judicial i la condemna que se’n derivarà.
Allò que s’ha de provar és la violència, no la desobediència civil (que no és delicte ni tan sols a Espanya, ara com ara… i tampoc no se’n pot presumir culpabilitat)
Un llaç groc, només un, prova la presumpció de culpabilitat que fa la justícia espanyola.
Un llaç groc, només un, ens recorda a tothom que som innocents fins que no es demostri el contrari, i que no es demostra el contrari acumulant evidències de maltractes a la presumpció d’innocència.
Acumular llaços grocs als peus del Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya significa que la innocència jurídica ha estat trepitjada no una, sinó moltes vegades, tantes com llaços caçats pels intolerants. La intolerància de l’Estat promou alhora que protegeix la intolerància dels súbdits.
Si la justícia europea ha negat a l’espanyola l’extradició dels ciutadans que s’hi han acollit no és per ignorància del dret penal espanyol, sinó per respecte a un pilar bàsic del Dret penal democràtic: amb els drets no s’hi juga. Tan de bo la justícia (i la gent) espanyola haguessin presumit innocència: ara els intolerants no farien el ridícul ni els tebis befa.
Rubén Cruz Sasal
