Després del terrible mes d’agost a Barcelona sembla que tot estigui escrit… De l’esglai inicial, l’estupor posterior, la reacció ciutadana sempre magnífica -que gran la gent sense intermediaris!, que autèntica!- i la gestió de les administracions eficaç en la resolució de la crisi.
Després arriba el silenci, el retorn a la obligada normalitat i, en paral·lel, el soroll mediàtic de la política més baixa.
Que lluny estan els nostres polítics -alguns- del gran nivell demostrat per la gent. I el paper de la premsa, des del compromís que suposa formar part d’aquest gremi, només desitjaria menys falsa objectivitat quan es pren clarament partit en una causa. Més claredat i menys maquillatge de suposat periodisme seriós.
Però tornem a Barcelona, una ciutat magnífica plena de gent que se l’estima i reacciona de forma sincera. Vull reivindicar l’autenticitat de la seva reacció com la millor carta de presentació pel futur de la nostra comunitat. Davant un món ple de veritats inventades, de relats de laboratori, la gent, els barris reivindiquen la seva vida quotidiana plena de petites grans històries en la tragèdia i en l’alegria de viure.
