C.R.P.
Soc veí de La Marina de fa dos anys. El dia 14 de gener he patit una situació molt desagradable a un bar del carrer Mare de Deu de Port, 347, que puc qualificar d’homòfoba.
Mai abans no havia viscut una experiència com aquesta, però us ben asseguro que em va fer sentir molt malament, i no només perquè em va ferir i em va doldre per dins, sinó també perquè encara hi ha molta feina a fer per la igualtat i els drets LGTBI.
El dia dels fets sortia de l’escola on soc mestre per dinar en tan sols 40 minuts, i amb tan poc temps vaig triar un bar a prop perquè mai no hi havia estat i m’agrada conèixer coses noves.
En entrar, vaig trobar el local buit i em va semblar bé per dinar tranquil, perquè necessitava desconnectar una estona del món. El cambrer (i amo del negoci) em va dir els plats del menú, i jo vaig fer-li algunes preguntes sobre els ingredients, les textures, els sabors… coses que hauria d’haver estat satisfet de poder contestar a un client encuriosit com jo. Tanmateix, em va preguntar si desconfiava de la seva feina, amb unes formes i un to inadequats.
Res més lluny de la meva intenció, tant sols pretenia gaudir de la meva estona lliure. Li vaig dir que no ens havíem entès, i que no tenia cap inconvenient en marxar, que potser fora millor… i em va respondre groller, irònic i homòfob: “Això, ves-te’n amb les teves ungles maques a un altre lloc”.
Cal dir que jo portava les meves ungles pintades de negre, una dessuadora granat i pantalons foscos. Que potser era just increpar-me per les meves ungles pintades?
Em vaig sentir agredit, assenyalat, exclòs i maltractat. Tants anys de lluita perquè una sola frase malmetés la confiança que tant d’esforç m’havia costat construir.
És clar que li vaig manifestar la meva indignació, i li vaig prometre de donar visibilitat al cas. I és el que estic fent ara, perquè no es torni a repetir amb ningú altre, perquè no retrocedim al túnel del temps i perquè ningú més gosi dubtar que soc una persona, amb els meus propis gustos i els mateixos drets que qualsevol ésser humà.
