2025, més enllà de les experiències personals de cadascú, ha estat un any convuls, amb fortes tensions geopolítiques i una gran presència de desgràcies, tant humanes com naturals.
A Espanya, els escàndols de corrupció que han tacat a la triada pertanyent a la cúpula del PSOE, el cas Mazón o els incendis que van arrasar centenars de milers d’hectàrees arreu del territori són episodis destacats del darrer any. En l’àmbit internacional, el genocidi del poble palestí en mans d’Israel i la continuïtat de la guerra d’Ucraïna han omplert les portades de tots els mitjans.
Un nou any sovint s’identifica com una oportunitat immillorable per canviar de rumb. Malauradament, aquesta no sembla ser la direcció que ha pres la geopolítica internacional.
La matinada del 3 de gener, només començar l’any, les forces àrees dels Estats Units van bombardejar la ciutat de Caracas, capital de Veneçuela, en una intervenció militar – ja anunciada per Donald Trump a finals de l’any passat – que va culminar amb la detenció del president Nicolás Maduro i de la seva dona, Cintia Flores, que van ser transportats a un centre penitenciari a Nova York.
Una de freda i una de calenta, ja que aquesta operació pot suposar la fi del règim – pobrament – encobert de Maduro, hereu d’Hugo Chávez i acusat de frau electoral en nombroses ocasions, que tenia sumit al país en una greu crisi econòmica i humanitària. Però, de tota manera, el moviment il·legal dels Estats Units marca un perillós precedent en la línia que segueixi la política exterior de l’administració Trump. Tot i la seva situació, Veneçuela és un país ric en petroli i amb uns forts interessos comercials, estratègics per les pretensions econòmiques del gegant nord – americà. La captura de Maduro és clau per Trump tant en termes simbòlics com de capital.
Després del que els Estats Units considera un èxit operatiu a Veneçuela, l’ombra de la intervenció ja sobrevola territoris com Groenlàndia, Colòmbia o Cuba, que fa mesos que estan en el punt de mira del president nord-americà. I el neguit s’estén, sumant així al malestar domèstic de cada país, la incertesa i inquietud per la geopolítica internacional.
Llums i ombres al múscul comunitari de la Marina
Acaben les celebracions de Nadal al barri. Després de tot un any d’esforços, només la pluja ha estat capaç d’esgarrar actes tan assenyalats com el Pessebre Vivent o les precampanades.
La cancel·lació de la Cavalcada Reial de l’any passat va ser un disgust que les entitats no estaven disposades a reviure enguany, i han complert el seu objectiu. I de quina manera. Durant les darreres setmanes, els carrers de la Marina s’han omplert d’infants i famílies que han gaudit de les activitats organitzades per les entitats locals. Unes celebracions de primera que han fet justícia al caràcter i categoria del barri.
Malauradament, mentre tot això succeïa, el teixit comunitari de la Marina rebia un altre impacte. A partir de l’1 de gener, el Pla Comunitari del barri ha quedat inactiu temporalment fins a la publicació d’una nova convocatòria, conjuntament amb els d’altres territoris de la ciutat. Segons els tècnics d’aquest organisme, la tardança en la convocatòria per part de l’Administració municipal i la manca de diàleg amb els representants polítics han forçat una aturada que redueix el múscul comunitari del barri.
