Les imatges de la flotilla Global Sumud intervinguda per l’exèrcit israelià han commogut mitja Europa. El seu objectiu immediat era portar ajuda humanitària, però el seu propòsit més profund —i assolit— ha estat sacsejar consciències. Mobilitzar governs, institucions i ciutadania per exigir que la massacre i el genocidi al poble palestí s’aturin.
En un escenari on interessos geopolítics condicionen respostes institucionals, el valor d’aquests actes és immens. A través de gestos com aquest, es recorda que cal actuar, denunciar i posar-hi el cos si cal. Perquè quan la política institucional vacil·la, la mobilització social és imprescindible.
Mitjans independents: 40 anys de servei als barris
Des de La Marina, mitjà comunitari i independent, compartim l’esperit de totes les mobilitzacions que neixen del compromís col·lectiu. Fa més de 40 anys que fem periodisme al servei del territori i de les persones. No depenem de l’Ajuntament ni de cap administració pública, i això ens permet explicar el que passa amb llibertat, però també amb rigor i responsabilitat.
Informar és escoltar, interpretar, contrastar i fer preguntes incòmodes quan cal. Som al costat de les entitats, dels moviments veïnals i de la gent que reclama serveis, respecte i dignitat. I ho fem des de la confiança guanyada amb anys de feina honesta i arrelada, que no busca clics, sinó que treballa per construir comunitat i esperit crític.
A Barcelona, només hi ha ben pocs mitjans comunitaris consolidats amb tarannà veïnal i comunitari: Zona Sec, L’Independent de Gràcia i La Marina. Recentment, s’ha impulsat una nova experiència a la Barceloneta, que desitgem que prosperi. Però la sostenibilitat d’un mitjà com el nostre no és casual: és fruit d’un enorme esforç sostingut, d’una cultura de participació i compromís i d’una profunda consciència de barri.
Atendre els factors de malestar
En paral·lel, i des de la feina de contacte amb el veïnat veiem com s’estén un malestar legítim als barris, vinculat a la inseguretat, a la precarietat, a la manca de respostes estructurals. Davant d’això, cal fer política amb majúscules: posar els recursos i l’escolta institucional al servei de les persones. Tècnics, càrrecs públics i governants han de ser capaços d’escoltar i atendre, no només de gestionar.
Cal detectar on grinyola el sistema: quan la convivència es trenca, quan els serveis no arriben, quan la gent perd la confiança. És aquí on s’ha d’intervenir, amb presència real, compromís i acció decidida. La política no pot ser una resposta reactiva: ha de ser una aposta decidida pel benestar col·lectiu.
