-Es que todos los gais estamos malites. Vaig dir en un bar després d’escoltar l’enèsima queixa d’un amic sobre la seva relació de parella.
– “Ve amb compte amb dir això que sembla que estàs dient que l’homosexualitat és una malaltia mental”. Em va dir un altre amic en sentir-me.
És normal que la nostra comunitat senti rebuig quan s’ajunten en una mateixa frase el concepte salut mental i la paraula homosexualitat ja que va ser la psiquiatria del segle XIX qui va crear el concepte per a definir una malaltia. Des de llavors ha surat sobre nosaltres el núvol negre de l’estigma i encara que l’any 90 es va retirar del catàleg de malalties mentals crec que és important posar el focus en els factors que augmenten el risc de patir problemes mentals.
Encara que molts de nosaltres ja hem superat el rebuig en el present, fins i tot continuem arrossegant les mostres de menyspreu i invisibilitat del nostre passat, que es veuen reflectides en la nostra manera de vincular-nos i establir relacions amb altres homes gais. Si no ens enfrontem als nostres dimonis, el rebuig del passat pot tenir serioses conseqüències en el present.
L’autoestima es veu perjudicada per experiències passades de rebuig, l’aïllament social és derivat per la falta d’entorns segurs i l’ansietat i la depressió són derivades de l’estrès en ocultar la nostra identitat. Alhora, la cerca de mecanismes d’afrontament davant l’estrès pot portar a l’abús de substàncies, un tema que va matant lentament a la nostra comunitat.
El psicòleg Gabriel García Martín deia que ser gai no té a veure amb qui et fiques al llit sinó de qui t’enamores, i jo afegeixo que també té a veure amb com et vincules, des d’on cerques l’amor i quin mal pots fer a uns altres i a tu mateix amb la teva ferida.
_________________________________
Seguiu-nos a El Color Morado del Arcoiris, els dilluns a les 18 hores a La Marina FM (102.5) @moradoarcoiris
