Cues per un habitatge digne de protecció oficial a la Marina del Prat Vermell
Per Rafael Ochoa
Enfilem la recta final tot seguint el pla anunciat per a aquesta
Quarta i última entrega
10. Usos del sòl als barris de la Marina al segle XX.
11. Projecte urbanístic actual a la Marina del Prat Vermell
12. L’habitatge social actual a Barcelona
13. Conclusions finals.
10. Usos del sòl als barris de la Marina al segle XX
Repassem ara breument la historia del sòl de la Marina del Prat Vermell.
A l’actual districte de Sants Montjuic, durant segles hi havia hagut masies i camps de cultiu, gràcies a l’aigua del Llobregat –abans de canalitzar i desplaçar l’últim tram del riu, entre el 1994 i el 2004— i també al Canal de la Infanta.
A començaments del segle XX, empreses industrials van comprar-hi molt terreny agrícola, una part del qual l’Estat va expropiar per crear la Zona Franca del port de Barcelona. Més tard es van instal·lar empreses com ara Motor Ibérica (Ebro), Pegaso, Santiveri, Metalco, Philips, Valeo, Farrero, Industrias Mecánicas, Pentavin, Hierros Tarragona, magatzem d’El Corte Inglés, La Capa, La Bòbila, entre més.
Però no tot eren camps i naus industrials. També era habitat per residents estables, primer al barri mariner de Can Tunis i després a les colònies de treballadors construïdes al costat de les seves fàbriques: la Bausili (1900-1939), la Santiveri (1910-…), la Canti, la Bertrand i Serra… Les Marines de Sants i de L’Hospitalet anaven plenes d’aquestes illes de cases entremesclades amb fàbriques (20)
La necessitat havia fet aixecar barraques als immigrants que venien a Barcelona en busca de feina en les grans obres públiques, com ara les Exposicions Universals de 1898 i 1929. Tot seguit, als barris es va construir també habitatge popular –amb o sense protecció oficial—, per allotjar-hi els barraquistes. És el cas de les Cases Barates de la Marina del Prat Vermell, i de Plus Ultra, a la Marina de Port (1925). La fam de postguerra i els plans de desenvolupament dels anys 60 van atraure noves onades migratòries, que també ocupaven barraques. La classe obrera va disposar d’habitatge protegit gracies a la promoció que en va fer la SEAT. La demanda anava en augment, i es van construir noves illes de barris, per allotjar els nous barraquistes i els obrers de les fàbriques: el Polvorí, la Vinya, Can Clos…
A finals del XX i principis del XXI, les empreses van marxar i vendre el sòl a promotors privats, a particulars o a les administracions públiques.
Els promotors privats han construït habitatges lliures i també concertats (amb obligació d’edificar un percentatge d’HPO) i les promotores públiques han construït habitatge protegit totalment públic.
11. Projecte urbanístic actual a la Marina del Prat Vermell
El Prat Vermell està en contínua transformació urbanística. En acabar el projecte hauran de viure-hi unes 28.000 persones en 11.000 habitatges construïts. Per saber-ne més, podeu consultar el reportatge especial de l’Ajuntament de Barcelona que va publicar al diari La Marina, al febrer del 2022, a l’adreça https://lamarina.cat/diari/47551/la-marina-edicio-febrer-2022/. A més, hi ha hagut diversos articles dedicats a zones verdes, equipaments, habitatge, etc.
Aurora López i Arantxa García són arquitectes de l’Oficina de la Marina de l’Institut Municipal d’Urbanisme, a l’escola Bàrkeno. Ens hem posat en contacte amb elles per informar-nos del projecte urbanístic que s’està duent a terme a la Marina del Prat Vermell. D’antuvi, agrair-los l’excel·lent tracte que ens han donat.
Urbanisme es pren el tema i el seu treball molt seriosament. Resumeixo ara la seva tasca, per fer-la comprensible:
El projecte urbanístic actual del nostre barri de la Marina del Prat Vermell és la zona dibuixada amb un traçat discontinu en marró, on es construeixen i s’han de construir fins a l’any 2036 habitatges i equipaments, tal com veiem al gràfic 1.
Aquesta gran zona de traçat discontinu de color marró era un sòl industrial per a usos industrials de propietaris privats, excepte els habitatges de les Cases Barates, l’Institut de la Mercè i la Casa-cuartel de la Guardia Civil, entre d’altres. Això vol dir que per poder edificar-hi s’ha hagut de comprar el terreny als propietaris, sigui el comprador un promotor privat, públic o societat cooperativa.
Mirant enrere en el temps, aquests terrenys van començar a transformar-se l’any 1929 amb el reial decret-llei que projectava una zona franca on vivim, projecte que no es va arribar a materialitzar i es va convertir en un polígon industrial (21). Amb els anys hi va haver una altra transformació amb el pla comarcal de 1953, per al desenvolupament del qual es va crear la Comissió d’Urbanisme de Barcelona, que anava requalificant sòls d’ús agrari com a sòl industrial. (22).
L’any 1976, el Pla General Metropolità d’Ordenació Urbana (PGMOU) fixava l’ús industrial (22a) tal com veiem al gràfic 2 a la primera figura a dalt que és la zona blava (Edificabilitat sostre construït per usos zona 22a) i a baix (Usos del sòl PGM76) (23).
Se n’han fet dues modificacions del Pla General del 1976, la primera per convertir sòl industrial en residencial majoritàriament, l’any 2006 (24), i la segona, més petita i recent, de l’any 2019.
La zona dibuixada en blau d’ús industrial 100% (Edificabilitat per usos zona 22a) on el sòl es repartia entre les indústries i els vials d’accés (Usos del sol PGM76).
Al 2006, el sòl es divideix en 2 zones: habitatge lliure i protegit (en color marró, Zona 18 Habitatge, el 73%), i oficines, botigues, petites indústries compatibles amb els habitatges (en color blau, Zona 18 Activitat Econòmica, el 27%)
Tal com veiem al gràfic 3, l’altra zona sota el color blau (Usos del sol PGM76) passa a convertir-se en el gràfic del centre baix (usos del sol PGM Marina). El sòl (llarg per ample) es reparteix en 4 àrees de colors (marró, rosa, verd i gris) que són l’àrea marró (Zona 18 Habitatge i activitat, 37%), la rosa (Equipaments, 15%), la de color verd (Zona verda, 18%), i la gris (Vials i accessos, 30%)
L’àrea destinada a habitatge distingeix per colors entre promoció lliure (en marró, el 52,5 %), promoció privada en règim concertat (en color taronja, el 22,5 %) i promoció pública de règim general (compra) i especial (lloguer i dotacional) en color groc (el 25 %), que faran construir l’Ajuntament o la Generalitat.
De manera que s’obté un 47,5 % d’edificabilitat d’habitatge protegit, tal com veiem al gràfic 5. L’habitatge protegit pot arribar a prop del 52,5% si hi afegim els edificis anomenats d’habitatge dotacional (Gràfic 1 zones de color fúcsia rosa), que són habitatges per a col·lectius especials.
Al Pla Urbanístic de 1976 deia que si tenies un sòl per a ús industrial de 1.000 metres quadrats, en multiplicar-lo per l’edificabilitat que era de 2 podies construir una planta de 2.000 metres quadrats. Amb la modificació feta el 2019 del pla del 2006 (2019), que transforma l’ús del sòl industrial a ús de sòl residencial majoritàriament, el coeficient del 2 passa a ser del 2,45 (Gràfic 3). Això vol dir, que si tens un sòl urbanitzable de 1000 metres quadrats, pots construir o edificar 2.450 metres quadrats en alçada al solar. Els promotors tenen l’obligació de cedir el sòl destinat a zona verda, equipaments i HPO a l’Ajuntament.
Al plànol gran (tornem al gràfic 1) veiem que dins de la zona gran (traçat discontinu en marró) del projecte urbanístic, està ple de formes que aquestes al seu torn contenen altres de colors, d’això se’n diuen sectors. Els sectors contenen les parcel·les on es construiran habitatges, equipaments, zones verdes i vials, continus o separats, identificats amb els respectius colors.
En cas d’habitatge de protecció privada, quan el promotor acaba de construir obligatòriament s’ha de dirigir tant a la Generalitat com a l’Ajuntament per preguntar-los si volen exercir el seu dret de tempteig i retracte. Això vol dir que qualsevol dels dos pot adquirir la construcció amb preferència i, si no exerceixen el seu dret, el promotor escull el procediment d’adjudicació. Recentment l’Incasol (Institut Català del Sòl) de la Generalitat ha exercit aquest dret i ha comprat a la promotora Culmia un edifici que destinarà a HPO de lloguer. L’adjudicació se sotmetrà a sorteig entre els inscrits a la bossa del Consorci de l’Habitatge de Barcelona els propers mesos. Segons informa Incasol al Consorci de l’Habitatge de Barcelona, utilitzarà el Registre de sol·licitants d’HPO de Barcelona, a partir del qual el Consorci farà la llista dels inscrits que compleixin els requisits d’aquesta convocatòria quan surti.
Fa goig de veure que la Generalitat compra habitatges per a lloguer, que ja és alguna cosa per al barri. Cal recordar que al carrer de l’Energia hi ha un terreny propietat de l’Ajuntament que li va cedir a la Generalitat l’any 2006 per construir-hi un Centre de Dia per a la gent gran. Com que els avis i les àvies encara s’esperen, fins fa uns mesos el solar l’ocupaven les afortunades bestioles i herbes. Recentment s’ha preparat el terreny per allotjar maquinària de construcció de la piscina pública tan esperada per tothom, i de la no menys esperada sala de fitness pels joves. L’Ajuntament ja ha iniciat les obres del conjunt Poliesportiu La Marina que esdevindrà un nou CEM (Centre Esportiu Municipal) a principis del 2027.
12. L’habitatge social actual a Barcelona
El proppassat 8 d’abril, l’Ajuntament va organitzar un debat públic a les Cotxeres de Sants que ofereix als veïns del Districte participar en elaborar el nou Pla d’Habitatge de Barcelona 2026-2033. El pla es basa en 3 eixos:
1r. Universalitzar el dret a l’habitatge mitjançant l’ampliació del parc assequible i social.
2n. Rehabilitar i millorar els habitatges des de la sostenibilitat, l’accessibilitat i el confort.
3r. Atendre la vulnerabilitat i generar un sistema que permeti actuar en tots els estadis socials.
El resultat del debat no és vinculant però almenys recollirà les opinions dels inscrits, tant entitats com ciutadans. La recollida de propostes ha acabat al mes d’abril, però tot el procés participatiu durarà fins que acabi l’any. Esperem que servirà per millorar els recursos per a l’habitatge social i per a les persones desafavorides. Per a la propera convocatòria de l’any vinent us recomano d’inscriure-vos a la web de participació de Barcelona anomenada Decidim.barcelona (Adreça d’internet https://www.decidim.barcelona)
13. Conclusions finals
Primer, felicitar el lector que ens hagi acompanyat fins al final.
Després, dir que mentre no facin transparent i públic el procediment d’adjudicació dels habitatges de protecció oficial de règim concertat no es començarà a fer justícia als inscrits en un Registre que han creat les Administracions i que no respecten precisament en els casos en què interès públic coincideix amb l’interès privat. De ben segur que són els efectes secundaris de la col·laboració públic-privada, tan celebrada pels gestors de la cosa pública.
A continuació, dir també que ja hi ha una proposta feta als polítics perquè ho esmenin posant-s’hi a la feina i traduint-la en fets. Fets que assegurin a qualsevol ciutadà resident a Barcelona i apuntat al registre de l’Ajuntament com a sol·licitant d’HPO -tant de propietat com de lloguer, que la seva sol·licitud entrarà en qualsevol sorteig al que estigui apuntat, ja sigui de promoció concertada o pública.
Tot seguit, recordar que les normes són generoses amb els ciutadans mentre no els demanem concreció. El dret a la igualtat en matèria d’habitatge és una satisfactòria novetat per a molts de nosaltres, tot i reconegut a la Carta Municipal del 1998. La protecció pública als habitatges es fa extensible als ciutadans davant de tots els proveïdors de serveis immobiliaris, perquè l’habitatge és un servei d’interès general declarat en la Llei 18/2007, del 28 de desembre, del dret a l’habitatge. Mentrestant, al febrer d’enguany han derogat la Comissió de Reclamacions sobre Habitatge Protegit, funcionalment independent de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, i no han creat cap servei nou que se’n faci càrrec. Sembla que ens obliguen a acudir a les Sindicatures de Greuges, la catalana i la barcelonina, per mirar de lligar més curt les actuacions públiques a costa dels nostres drets: de les persones consumidores, dret a l’habitatge, a la igualtat i la diversitat, i a un urbanisme harmoniós.
Diu el Síndic de greuges de Barcelona que «podem supervisar tot allò que pot fer l’Ajuntament per garantir el dret a l’habitatge. Per exemple, el parc d’habitatge social sí que és competència nostra.» (25)
Potser caldria demanar que l’habitatge de protecció pública també ho sigui.
Us deixem l’enllaç cap a l’entrevista que el diari La Marina va fer l’octubre passat a David Bondia, síndic de greuges de la ciutat que ens va visitar. Juntament amb la Síndica de greuges de Catalunya, va rebre els veïns a la Biblioteca Francesc Candel el 15 d’octubre del 2024
Per últim, assenyalar que cal equipar el barri amb els serveis propis d’un barri nou d’aquesta envergadura ara, sense haver d’esperar que finalitzi la construcció.
Recursos web
(20) https://pladebarcelona.wordpress.com/2014/01/21/la-colonia-santiveri/ Bloc de l’usuari Cancowley
(21) https://www.barcelona.cat/museuhistoria/sites/default/files/zonafrancacast.pdf
(22) https://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/56349/3/Mart%C3%ADnez%20Palacios%20Emerson_02.pdf
(23) https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/es/servicios/la-ciudad-funciona/urbanismo-y-gestion-del- territorio/informacion-urbanistica/normativa-del-plan-general-metropolitano
(24) https://portaljuridic.gencat.cat/ca/document-del-pjur/?documentId=402274
(25) https://lamarina.cat/destacat/55151/entrevista-a-david-bondia-sindic-de-greuges/
