LES CUES DE LA FAM D’HABITATGE /2

Cues per un habitatge digne de protecció oficial a la Marina del Prat Vermell

Per Rafael Ochoa

Seguim amb el pla traçat per aquesta segona entrega:

4.           Com inscriure’s en las llistes o bosses de sol·licitants d’HPO

5.           Normatives públiques, de la Generalitat i de l’Ajuntament

6.           Sis pics d’atenció, i tres repicons per reflexionar-hi

4. Com inscriure’s a la bossa de sol·licitants d’HPO de l’Ajuntament, la Generalitat i les promotores

Cal dir que realment hi ha una llista única al programa d’habitatge de protecció oficial per a tota Catalunya. Tanmateix, el tractament de la llista depèn de cada municipi segons el padró, i se’n formen llistes pròpies a cada ajuntament.

4.a Registres de Sol·licitants d’HPO

AHC (Preàmbul, § 2 del Decret 106/2009, de 19 de maig) (10)	CHB (art. 1.3) en vigor des del 29 de juliol del 2014 (11)
RSHPOC	RSHPOB
En el marc que la Llei 18/2007 estableix, el Registre de Sol·licitants d’Habitatges amb Protecció Oficial de Catalunya es presenta com un registre públic, compost pels registres dels ajuntaments que en tinguin i,	Proporcionar informació al Consorci de l’Habitatge de Barcelona sobre la demanda i les necessitats d’habitatge amb protecció oficial de les persones residents a la ciutat
pel que fa als altres municipis, pel registre que subsidiàriament constitueix l’Administració de la Generalitat.	Proporcionar informació als usuaris sobre el parc d’habitatges amb protecció oficial i promoure la transparència en la gestió
Aquesta circumstància obliga a l’establiment d’uns criteris comuns i una actuació coordinada i homologada que garanteixi una adequada gestió del parc d’habitatges protegits i un control públic rigorós en la seva adjudicació i transmissió,	Constituir la base per a l’adjudicació dels habitatges de lloguer amb protecció oficial i d’aquells d’altres tipologies que d’acord amb al promotor adjudiqui el Consorci al municipi
i alhora impedeixi pèrdues d’informació i l’eventual inscripció fraudulenta d’una mateixa persona en més d’un municipi.	Proporcionar suport als promotors en la seva gestió dels processos d’adjudicació.

4.b Registre de l’Ajuntament de Barcelona: l’organisme responsable és el Consorci de l’Habitatge de Barcelona.

Hi ha 3 maneres d’inscriure’s-hi: per internet o trucant al 010 perquè en facin el registre, o per demanar-hi hora de forma presencial al Consorci.

Per Internet a través del portal del Consorci de l’Habitatge de Barcelona:

L’imprès de sol·licitud a emplenar està disponible a la secció “Sol·licitud d’inscripció” d’aquest mateix portal web. Primer s’hi emplenen les dades personals (nom, cognoms, l’adreça de correu electrònic i la contrasenya d’accés). Després, per apartats: Dades del sol·licitant i de tots els membres de la unitat de convivència – Ingressos de tots els membres de la unitat de convivència – Tipologia de l’habitatge que voleu sol·licitar – Dades de l’habitatge actual.

Pel telèfon gratuït d’informació 010:

Un agent us demanarà les dades necessàries i emplenarà la sol·licitud: les mateixes dades que per internet.

També podeu demanar-hi hora per fer la inscripció presencial al Consorci.

La inscripció en aquest registre té una vigència de dos anys a partir de la resolució administrativa que accepta la sol·licitud d’inscripció, de manera que s’ha de renovar.

Estar inscrit en aquesta llista és incompatible amb la inscripció a la llista de l’Agència de l’Habitatge de la Generalitat de Catalunya, però permet d’anotar dos municipis més on podries voler anar a viure, a mes del de residència habitual.

Enllaços d’internet: https://www.habitatge.barcelona/es/acceso-a-vivienda/el-registro-de-solicitantes     //    https://www.habitatge.barcelona/ca/acces-a-habitatge/registre-sollicitants

4.c Registre de la Generalitat: l’organisme responsable és l’Agència de l’Habitatge de Catalunya

La inscripció es fa trucant al 012. Però, si estàs inscrit en el registro d’HPO de Barcelona, no podràs inscriure’t al de la Generalitat, que és la mateixa llista però tractada diferentment. I si t’esborres del de Barcelona podràs registrar-te en el de la Generalitat.

Estar inscrit en aquesta llista és incompatible amb la inscripció a la llista de l’Agència de l’Habitatge de la Generalitat de Catalunya, però permet d’anotar dos municipis més on podries voler anar a viure, a mes del de residència habitual.

Enllaç de internet: https://www.registresolicitants.cat/registre/solicitud/index.jsp

4.d Llistes de les promotores:

Pots apuntar-te a la llista de sol·licitants d’HPO de cada promotora, emplenant un imprès que et donaran en les seves oficines (normalment). Però aquestes bosses privades no estan regulades per cap normativa pública reguladora d’HPO.

. o O o . . . !?

Com que tot plegat és prou embolicat, resumeixo: si vius a Barcelona o al barri, cal apuntar-se a la bossa del Consorci de l’Habitatge de Barcelona mitjançant el 010 o per internet, i si vols optar a un altre municipi de Catalunya, pots anotar-hi 2 municipis més en el mateix tràmit. Per apuntar-te a la bossa de la Generalitat, truca al 012.

Si vius, per exemple, a Tarragona, t’has d’inscriure al registre de l’organisme responsable d’Habitatge de l’Ajuntament de Tarragona i, en cas que ho vulguis, anotar-hi 2 municipis més.

Cada ajuntament aplica el seu procés d’adjudicació, així com també la Generalitat.

Per això és molt important que en el Prat Vermell les adjudicacions dels HPO concertats (dic només les adjudicacions), apliquin els criteris del Consorci de l’Habitatge de Barcelona. La superfície de construcció d’HVPO al Prat Vermell és un percentatge superior al 30%, com hem vist.

5. Normatives públiques, de la Generalitat i de l’Ajuntament

5.1 Normativa catalana sobre el sòl i l’habitatge protegits

La Llei 18/2007, del dret a l’habitatge, fa un servei d’interès general de totes les activitats vinculades amb la provisió d’habitatges protegits i d’altres polítiques socials. I declara un nou dret que convé destacar: el dret a la igualtat en l’accés i l’ocupació sense patir discriminacions, directes o indirectes, aplicant mesures davant tots els agents, tant del sector públic com del sector privat (art. 45), prohibint les conductes discriminatòries (art. 46) i invertint la càrrega de la prova, que del denunciant passa al denunciat (art. 47)

És discriminació indirecta una pràctica, aparentment neutra, que ocasiona un desavantatge particular a una persona respecte a d’altres en l’exercici del dret a l’habitatge (art 45.3,b)

També estableix criteris de transparència a l’activitat dels promotors immobiliaris –entre més intermediaris— tot ampliant el control públic a l’adjudicació de l’HPO en promocions d’iniciativa tant pública com privada.

A les promocions privades, l’adjudicació pertoca a la promotora, que pot demanar que la faci l’Administració.

Però si els HPO estan construïts en sòl qualificats urbanísticament per a HPO, la selecció de les persones adjudicatàries d’HPO en règim de venda, es fa sempre per sorteig.

Només les promocions d’HPO sobre sòl lliure les adjudica la promotora com vol, tot i que amb supervisió pública per garantir els principis de concurrència, transparència i objectivitat (art. 101.5)

Després, el Decret 106/2009 regula el Registre de sol·licitants d’Habitatges amb Protecció oficial de Catalunya i els procediment per adjudicar-los.

Així, per adjudicar els HPO de promoció privada i sense ajuts públics, hi ha un procediment general (arts. 30 a 37):

1r. El promotor comunica a l’Administració del Registre la seva voluntat d’iniciar el procediment de selecció per compte propi, de manera irrevocable, prenent com a base la llista de sol·licitants del Registre públic.

2n. L’Administració li passa la llista en un termini màxim de 2 mesos (art. 30)

3r. L’Administració resol iniciar l’adjudicació, i publica

A. la resolució en la seu electrònica del Registre. A partir del dia següent a la publicació s’inicia el procediment (art. 31)

B. la relació provisional de les persones amb dret a participar en el procés,

C. la resolució definitiva, vistes les al·legacions formulades per les persones interessades (art. 32)

4t. L’Administració o la promotora actuant per compte propi celebren el sorteig entre els sol·licitants admesos, en acte públic dins els tres dies hàbils després d’aprovada la relació (art. 36) “per tal de garantir una efectiva mixtura social” (art. 35)

5è. Els afavorits en el sorteig han d’acreditar que compleixen els requisits i accepten l’adjudicació de l’habitatge concret que els ha tocat en sort, en 10 dies (art. 37)

Les al·legacions i reclamacions presentades eren ateses per la Comissió de Reclamacions sobre Habitatge Protegit (2010-2025), abans que la derogués el Decret llei 2/2025, de 25 de febrer, pel qual s’adopten mesures urgents en matèria d’habitatge i urbanisme.

Aquesta Comissió era independent de qualsevol òrgan i complia quatre funcions principals:

• 1a. rebre les impugnacions contra els actes del Registre,
• 2a. assistir als reclamants per a obtenir proves, i
• 3a. rebre l’informe de l’Administració afectada abans de
• 4a. resoldre dins del termini d’un mes, per majoria de vots dels seus 5 membres.

No tenim dades per saber com era d’útil, però si més no la Comissió derogada era un recurs al nostre abast per defensar el nostres drets, vells i nous. I res no ha vingut a substituir-lo, ara com ara, més enllà de les Sindicatures de greuges, desbordades d’afers de tota mena.

Pel que fa a la qualificació de l’habitatge en propietat com a protegit, dura 30 anys de manera general, la qual cosa provoca que en endavant es redueixi el percentatge d’HPO disponible. Com que fins al 1969 la qualificació durava 50 anys, sembla que donem passes enrere i, tanmateix s’hi avança.

En passar els 30 anys, l’HPO passa a ser lliure… llevat que el sòl construït hagi estat reservat per un pla urbanístic per a aquesta finalitat d’habitatge protegit. Aleshores, des que la Llei 17/2019 va modificar la Llei del dret a l’habitatge, la qualificació d’aquests habitatges és indefinida.

Així les coses, i sempre que les Administracions vigilin ¡ supervisin tots els processos abans de validar-los i donar-los per bons, no estem tan malament!

5.1.a Denúncia a Habitatge pel procés d’adjudicació

La Instrucció 2/2021 de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (AHC) (12), és la norma que permet aquest tipus d’actuació, després que La Llei 9/2011, de 29 de desembre, de promoció de l’activitat econòmica va modificar la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge quant a la regulació del Registre de Sol·licitants d’Habitatge Protegit (en endavant, RSHPO) i al procediment d’adjudicació. Així, és legal l’assignació d’HPO per ordre d’arribada.

Aquesta és la resposta que ens va donar l’Ajuntament a la denúncia interposada, tot fugint d’estudi.

Però la mateixa instrucció diu més coses, com ara que:

• 1a. El promotor ha de comunicar el procediment específic que emprarà abans que el RSHPOC el validi i publiqui a la seu virtual (punt 1.1)
• 2a. L’Agència pública ha de fer-hi dues coses:
• 2a.1 Publicar una alerta de proper inici de procediment d’adjudicació abans de 7 dies, que s’obre passats 60 dies naturals des de l’alerta publicada.
• 2a.2 Enviar un avís a les persones inscrites al RSHPOC que hagin sol·licitat el règim de compra en aquell municipi i es gestionarà la inscripció al RSHPOC de les persones interessades en participar-hi en el procediment d’adjudicació.
• 3a. Mentrestant, l’Ajuntament pot exercir el dret d’opció i retracte abans d’iniciar-se l’adjudicació, i
• 4a. Els promotors gestionen el procés d’adjudicació, que comença al dia següent de publicat l’anunci d’inici a la seu virtual del RSHPO (punt 1.3)

L’adjudicació d’HPO la fan els promotors privats, sí, però després de validat el procediment prèviament al seu anunci per l’AHC, i dins d’uns terminis que garanteixin la publicitat. De tot això no sabem si s’han respectat la validació i els terminis.

El resultat de l’assignació per ordre d’arribada és un dels punts on volia anar a parar: Les Cues de la Fam d’Habitatge!

La promotora AQ Acentor va generar una cua enorme per tan sols 24 habitatges de protecció oficial. Jo em pregunto: si tots els inscrits al registre de Barcelona s’haguessin assabentat de l’adjudicació, fins on hauria arribat la cua? A d’altres promocions les adjudicacions les faran igual? I si són molts més habitatges, fins on arribarà la cua també?

Però els inscrits a la bossa de sol·licitants de Barcelona no van rebre cap avís de ningú, tal com diu la instrucció que el promotor i el mateix registre han de fer. Això vol dir que, si no s’especifica res en contra, qualsevol veí d’una altra ciutat catalana que estigui inscrit a la bossa d’HPO de la Generalitat (RSHPO) o del seu Ajuntament i hagi posat Barcelona com a segona opció territorial podria haver optat si estava informat, tot venint a fer la cua i fer-se adjudicar un HPO concertat.

En el cas de promoció pública a Barcelona, es fa servir el registre de sol·licitants del Consorci d’Habitatge, és a dir, que només entren a la bossa els empadronats a Barcelona… per adjudicar habitatges en règim de lloguer assequible i dotacionals. És el que han explicat a la reunió informativa que va donar l’Ajuntament a la Sala Pepita Casanellas el dia 5 de maig.

Tot això s’ha fet sense fer cas de la reserva territorial del 25 % d’HPO per proximitat als veïns, provocant l’efecte contrari al desitjat en fer aquesta llei social.

És l’Ajuntament el que els dona els permisos, oi? Aleshores, hauria d’exercir pressió sobre les promotores i la Generalitat perquè concorrin a les llistes tots els inscrits en règim de compra / els empadronats en règim de lloguer a la ciutat i prevalgui el mètode d’adjudicació que estableix el Consorci de l’Habitatge de Barcelona.

Almenys això és el que es va aprovar al Ple del Districte del dia 20 de març. Ara aquesta proposta s’hauria de portar al proper Ple del Consell Municipal, que és el màxim òrgan govern del Barcelona. On per lògica partidista hauria de ser debatuda i aprovada pels mateixos partits que van votar-la al Ple del Districte.

Si s’aprova, la proposta s’hauria de presentar per via d’urgència al Parlament de Catalunya, per tal de modificar la llei o la instrucció. No hi hauria d’haver gaires impediments per solucionar el problema, ja que se pressuposa la sintonia política entre l’Ajuntament i la Generalitat. No seria lògic que el PSC es contradigués a l’hora de normalitzar, millorar i implementar les polítiques socials d’habitatge.

No cal esperar que acabin d’executar el Pla General Urbanístic el 2033, seria una presa de pèl.

Per tant, fem tard des de ja fa 2 mesos. I ja veurem si als polítics els cau com una patata calenta que han de passar de mà en mà perquè es refredi, o si l’agafen i se la mengen, la maleïda instrucció. Si la Generalitat modifica la instrucció, obliga als promotors a actuar en l’adjudicació dels HPO amb les normes de l’Ajuntament.

5.2 La normativa municipal en matèria d’HPO

La Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta Municipal ha patit 4 modificacions –en 2006, 2010, 2014 i 2025—, però manté el redactat original en matèria d’habitatge protegit.

Des de bon principi, la Carta Municipal imposa a l’Ajuntament de Barcelona el deure de vetllar perquè a la ciutat no es produeixin conductes discriminatòries negatives (art. 38.1), però referides només a motius de raça, religió, color, ascendència, edat, gènere, sexe, discapacitat o lloc de naixement.

I atribueix al Consell de Districte l’emissió d’informe preceptiu en la concessió d’habitatges en el territori del districte (art. 23.2.f), és a dir, que n’ha d’informar si és correcte el procediment d’adjudicació previst.

Si connectem totes dues idees, potser hi ha hagut discriminació per raó de reserva territorial i li ha passat desapercebuda al Consell de Districte permetent que la promotora privada decidís el procés d’adjudicació, és a dir, sense seguir els criteris del Consorci.

El Consorci d’Habitatge de Barcelona (CHB) exerceix en exclusiva la potestat programadora i d’organització en relació amb les activitats i els serveis que els atribueix la llei de creació (art. 61), entre les quals la gestió de l’habitatge públic, en règim de propietat i de lloguer, en el terme municipal de Barcelona (art. 85.1) Per això, el Consorci estableix per reglament els criteris de selecció i d’accés a l’habitatge públic.

Si la promotora privada ha prioritzat la reducció de costos o despeses, potser no ha respectat el dret dels veïns a ser informats dels resultats de la gestió pública d’acord amb els indicadors d’activitat, costos, eficàcia, eficiència i qualitat, publicables anualment (art. 39.3) Perquè la promoció privada d’habitatge protegit és un servei públic. Aquest dret a saber i ser informats el gestiona el Consorci, no el privat que ha fet un servei públic per encàrrec.

La mateixa Carta Municipal declara el dret dels veïns de Barcelona a ésser protegits per l’Ajuntament davant les companyies públiques i privades prestadores de serveis públics (art. 43)

I encara sort del Pla General Metropolità de Barcelona (PGMB), implementat a l’anterior mandat, que disposa la reserva per a HPO d’un 30 % de sòl edificat en les noves promocions d’habitatge. Al Prat Vermell tenim un 47,5 % de sòl destinat a HPO.

I també fins a un 25 % de reserva territorial d’habitatges per a veïns empadronats dins d’un radi de 500 m al voltant de la promoció.

La bossa de sol·licitants és el Registre de Sol·licitants d’Habitatge de Protecció de Barcelona (RSHPOB). Aquest model no ha funcionat bé, segons els mitjans informatius, per manca de sòl i per les resistències de les promotores. Caldria, doncs, comprar sòl l’Ajuntament i oferir-lo a promotores cooperatives, ja que és una inversió a llarg termini per fer el parc d’habitatge públic. Així, les promotores que vulguin construir respectarien l’article 47 de la Constitució.

Article 47.  Tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret, i regularan la utilització del sòl d’acord amb l’interès general per tal d’impedir l’especulació. La comunitat participarà en les plusvàlues que generi l’acció urbanística de les entitats públiques

Constitució espanyola de 1978

Segons els mitjans, diverses promotores incompleixen la reserva del 30 % per a HPO a Barcelona i l’alcalde Jaume Collboni reté les sancions en un calaix… Bé m’imagino que estarà esperant que canviï la Llei perquè aquestes sancions quedin en no-res; perquè si no, no s’entén que protegeixin els infractors i no als ciutadans de Barcelona davant els proveïdors de serveis públics (art. 43 de la Carta Municipal).

Un 24,56 % dels habitants de Barcelona estan censats com a residents estrangers (1.686.208 milions) a data d’1 de gener del 2024. (13) Aquesta presència sobrevinguda fa apujar la demanda d’habitatge i també el seu preu.

L’alcalde Collboni diu voler eliminar 10 mil pisos turístics, però a Barcelona falten uns 186.000 habitatges de lloguer assequibles. Com es vol acabar amb el dèficit, l’especulació i l’alça dels preus de l’habitatge? Els lloguers han pujat un 70 % en els darrers 10 anys mentre que els sous només un 17,7 %; amb això crec que queda clar. (14).

6. Sis pics d’atenció, i tres repicons de reflexió

• 1r. Si més no pel que fa a l’acte d’adjudicació, no ha quedat públicament justificada l’adjudicació lliure pel promotor, ja que ningú pot dir que el sòl construït en règim de concert sigui lliure.
• 2n. La normativa pública no preveu les llistes privades de sol·licitants d’HPO. Tanmateix, suposant que sigui legal l’assignació d’HPO per ordre d’arribada, tenim Administracions per supervisar i impedir-ho, per raons d’igualtat davant l’accés a l’habitatge i de transparència.
• 3r. Si l’Ajuntament dona els permisos per construir, se n’hauria de fer responsable que prevalgui el sistema d’adjudicació que estableix el Consorci de l’Habitatge de Barcelona.
• 4t. Si la promotora privada ha prioritzar la reducció de costos o despeses, el Consorci no ha respectat el dret dels veïns a saber i ser informats de la gestió del servei públic en què consisteix l’adjudicació privada d’habitatge protegit.
• 5è. En saltar-se la reserva territorial, l’Ajuntament incompleix la seva pròpia normativa sobre HPO i provoca desarrelament dins de grups familiars, que s’han d’allunyar buscant noves oportunitats on n’hi hagi.
• 6è. El nou barri de la Marina del Prat Vermell es construeix en part damunt les llars de les Cases Barates. La gent que hi vivia ha de tenir opcions reals de re allotjar-s’hi, als nous habitatges per reserva territorial.

I tot seguit, tres repicons per reflexionar-hi.

1r. Els preàmbuls i els texts de les normes estan molt bé, però els fets diuen el contrari.

2n. No s’ha aconseguit reduir el preu de l’habitatge, ni tan sols de l’HPO, i com més va més joves es queden a viure a casa dels pares perquè no poden emancipar-se.

3r. Les promotores juguen (o no) amb les bosses de sol·licitants d’HPO de la Generalitat i de l’Ajuntament.

Als seus inscrits privats els hi envia un correu avisant que tal dia sortejarà o adjudicarà al primer que arribi.

En cap moment usen la bossa de l’Ajuntament i, si diuen que usen les llistes de la Generalitat –cosa no confirmada— publicant una alerta a 60 dies de l’adjudicació –com a requisit legal necessari—, poden donar l’alerta i avisar també als inscrits en les llistes pròpies… Qui controla això?

És clar, a les promotores els interessa fer servir les seves llistes, per vendre aviat (?)… o potser afavorir als pocs convocats entre tots els interessats, amb les presses per “reduir costos” (!?).

• Que potser ens hem tornat bojos?
• Perquè si ja és difícil de trobar un habitatge, les dobles (o triples) llistes encara ho compliquen més.
• Això sí, tot molt legal. I en teoria només hi ha un programa i una llista. Això és la torre de Babel dels HPO feta realitat. Els més desperts –que practiquen amb diverses llengües— faran el cim, i la resta a seguir fent voltes a la sínia.

Continuarà dimecres 4 de juny.

Recursos web

• (10)  https://portaljuridic.gencat.cat/ca/document-del-pjur/?documentId=478304
• (11)  https://seuelectronica.ajuntament.barcelona.cat/APPS/ofhreghabitatge/ShowFile.do?ruta=NOU%20REGLAMENT%20AGOST%202014861008167265567629.pdf Anunci d’aprovació del Reglament, publicat el 28.07.2014
• (12) https://www.registresolicitants.cat/files/Instruccio_2_2021_procediments_adjudicacio_HPO.pdf Publicada el 02.07.20221
• (13)  https://www.idescat.cat/poblacioestrangera/?geo=mun%3A080193&b=10&lang=es&t=2024 Dades a 01.01.2024
• (14)  https://www.ejeprime.com/residencial/barcelona-registra-un-deficit-de-186000-viviendas-de-alquiler-asequible. Notícia publicada el 28.11.2023