Pel Rubén Cruz
De sobte, la consellera Clara Ponsatí ha arribat immune a Barcelona de l’exili estant, i n’ha marxat lliure. Tot ha passat entre el mig dia i la mitja nit d’ahir.
Després de comparèixer davant els mitjans al Col·legi de Periodistes de Catalunya, anava passejant cap a l’Oficina dels europarlamentaris, al Born. Al pla de la catedral ha estat detinguda per Mossos de paisà, i portada cap a la Ciutat de la Justícia.
Centenars de persones ens vam aplegar davant l’edifici judicial a la Gran Via, a partir de quarts de set del vespre i fins les onze de la nit que la consellera va sortir del jutjat de guàrdia per la porta del darrere. Una gentada ocupava la vorera i també el doble carril de sortida de Barcelona cap al Baix Llobregat, per acompanyar la consellera amb el nostre escalf i agrair-li el digne capteniment.
Sobre la vorera acordonada pels Mossos érem centenars els ciutadans aplegats. En primera línia del cordó hi havia els polítics de Junts (Jordi Turull, Albert Batet, Josep Rius, Damià Calvet, Quim Forn…), de Demòcrates (Antoni Castellà) i de la CUP (Carles Riera i Eulàlia Reguant). Cap polític d’ERC, ni cap alcaldable de cap partit, perquè la foto els restava vots.
A les pel·lícules de l’Oest, el sheriff encarrega a un caça-recompenses d’empaitar un malfactor i portar-lo viu o mort davant la justícia. Però tampoc cap membre del govern no ha comparegut davant el jutjat de guàrdia com a acusador ni com a caça-recompenses. El govern ha enviat els Mossos a fer la feina de la justícia espanyola contra el crim i el delicte… Quina altra cosa podia fer-hi?
N’Aragonès i en Junqueras podien haver fet com el 19 G, dia de la cimera franco-espanyola al Palau Nacional de Montjuïc: comparèixer per saludar i donar la benvinguda en aquest cas a una correligionària exiliada perseguida per la mateixa justícia que també els ha perseguit a ells per haver comés el delicte de dividir la sagrada unitat d’Espanya convocant un referèndum per preguntar-nos-ho, als catalans.
Són dos honorables però gens fiables. L’indultat havia d’haver plegat i tornat a casa, on segur que se li troba a faltar. I l’investit fa dos anys per una majoria independentista que li ha retirat el suport havia d’haver convocat eleccions i jugar-se en les urnes la bondat del gir estratègic del partit que suporta el govern en minoria absoluta, el governet.
Efectivament, hi fan bondat perquè els indults als presos polítics són reversibles i condicionals.
Però també perquè Esquerra reconeix com a delicte la celebració del referèndum, mentre la consellera Ponsatí no, vet aquí la diferència.
La protagonista, consellera Ponsatí, ha vingut a forçar una resposta de dos actors principals i d’un passavolant pel lloc dels fets que ha volgut fer d’actor secundari amb frase que donés entrada a un dels principals.
Primer, l’actor de repartiment ha pres la iniciativa d’exercir els Mossos de policia judicial sense encàrrec del principal actor i jutge del Suprem, en Llarena. El governet de n’Aragonès ha manifassejat el guio.
I després, la europarlamentària Clara Ponsatí ha exigit de la presidenta del Parlament europeu, na Roberta Metsola, que prengui la decisió de defensar la immunitat, ara sí, i tramiti la seva demanda d’empara.
Carambola o estratègia exitosa?
L’advocat Gonzalo Boye informa que el jutge Llarena no podia detenir la consellera perquè no és el jutge natural i per tant no pot jutjar la consellera Clara Ponsatí ni condemnar-la per desobediència que no implica presó; perquè no l’ha citada mai abans de detenir-la; perquè els fets han prescrit i perquè l’eurodiputada té una immunitat que Llarena no respecta ni reconeix, tot i les mesures cautelars del Tribunal de Justícia Europeu que ha de prevaldre damunt els tribunals suprems dels estats.
Fa cinc anys que els membres del govern català són a l’exili. Als tribunals europeus de justícia han hagut de defensar la no extradició a Espanya perquè el tribunal que els reclama no és competent per jutjar-los ni en primera ni en única instància. La insistència de Llarena en mantenir les ordres de cerca i captura ja és motiu suficient de persecució política.
Gràcies, Clara, per posar llum a tanta foscor!
