Pel Rubén Cruz
En una democràcia malgirbada com l’espanyola, els catalans practicants hem fet grans coses legalment i pacífica, i ens ha tocat el rebre. Hem convocat, celebrat i guanyat un referèndum d’autodeterminació a Catalunya. Exercici del dret fonamental d’expressió. I a canvi ens han aplicat el codi penal de l’enemic: ni aigua, ni dret, ni gos que ens lladri.
També hem protestat, i amb força civisme, al davant de la Conselleria d’Economia. Exercici de drets fonamental de manifestació.
Com que no hi havia delicte per encalçar, calia crear-ne un de gros com un santcrist que justifiqués la repressió a peu i a cavall que desfermaria l’estat judicial contra els separatistes. Rebel·lió tumultuària amb violència ambiental, el 20 de setembre. Que una secretària judicial se sentís amenaçada fins a la intimidació formava part de l’estratègia, així com les armes de guerra abandonades dins d’un vehicle policial que va ser abonyegat pels Jordis per conduir la manifestació.
El penjament de separatistes! té una llarga tradició a la taverna, reservat per als qui no beuen a la salut dels presents. I és clar, als satisfets d’haver-se conegut els fa de molt mal empassar aquest trago.
Ara “les esquerres” ens venen amb reformes del Codi Penal realment existent per dir-nos als enemics de la seva unitat tavernària que tot ha estat un mal despertar del feixisme que hem provocat nosaltres mateixos amb la mania de fer-nos veure, practicants de mena. Ai, si no ens ficàvem en política… Però ja que hi som, ens declaren culpables del crim de lesa unitat.
A la taverna s’apleguen espanyols que practiquen i catalans descreguts que ja no n’exerceixen. La intenció és la mateixa: “convidar-nos” als sense gos a fer una glopada d’aiguardent que acabarem pagant religiosament nosaltres quan el dinosaure demani un esmorzar de forquilla.
No som de fiar, nosaltres, ni per fer-nos combregar amb solucions felices.
El brindis parla d’oblidar la sedició i d’acceptar en endavant un delicte de desordre públic agreujat… Que el dret fonamental a la protesta no es veurà afectat perquè caldran les amenaces i la intimidació perquè te’n puguin acusar… És clar que sempre pot haver-hi jutges que interpretin el que els dicti la seva independència, i serà culpa nostra per donar-los la idea si ara li veiem les mancances a la reforma, diu en Jaume Asens…
N’hi ha per picar-hi de peus.
A Espanya, el dret fonamental a la protesta acaba reduït a una picada de peus, perquè si les coses fetes legalment i pacífica no tenen cap efecte positiu, la protesta encara en tindrà menys.
Els catalans encara practicants i empestats necessitem un gos petaner que ens llepi les nafres, ens porti un bocí de pa sencer i ens guareixi, com a sant Roc. Un gos bodeguero andalús que hagin fet fora de la taverna per apegalós. I si no el trobem, que Sant Jordi ens empari del dinosaure.
