Ucraïna i Rússia

D’entrada, he de dir que els meus coneixements d’història dels països de l’Europa de l’Est són superficials. Però, és clar, la bàrbara i anacrònica guerra actual, la invasió d’Ucraïna per part de Rússia, em planteja moltes preguntes i he decidit compartir-les amb vosaltres.

Eugènia de Pagés, autora del bloc d’història «Repensant el passat»

Tot i que l’Eugènia de Pagès dedica també espai a la suposada desnazificació, a l’Imperi rus, i a l’actitud d’Espanya envers la invasió russa d’Ucraïna, jo en faig la meva tria per millor entendre les diferències entre països eslaus, veïns i germans.

L’edició de la tria i de la fotografia destacada és responsabilitat del Rubén Cruz. Podeu llegir l’entrada completa al seu bloc, Repescant el passat | Ucraïna i Rússia

»Ucraïna té una gran diversitat regional: com més cap a l’est més influència russa tant en la llengua con la religió, i com més cap a l’oest més fort és el sentiment d’identitat nacional ucraïnesa i el caràcter mixt del cristianisme (oriental i occidental). Al llarg de la seva història, Ucraïna ha estat sota l’òrbita russa o sota la polonesa.

»Per a entendre la Ucraïna actual cal parlar sobretot de Galitzia, a la zona occidental, amb un clar predomini de la llengua ucraïnesa, que va estar sotmesa durant dos segles a règims polonesos o austríacs clarament opressius i que fins l’època d’Stalin mai no havia estat sotmesa a Rússia. A Galitzia va néixer durant el segle XIX un fort sentiment nacionalista que ara, a l’època post soviètica, s’ha estès cap la resta del país, amb el conseqüent nerviosisme rus. Dos fets principals són sempre destacats en aquesta narrativa: la revolució bolxevic com un afer rus o fins i tot jueu, sense tenir en compte que molts ucraïnesos van formar part de la direcció del partit comunista i, sobretot, la impressionant i mortífera fam dels anys trenta, coneguda com a Holodomor  (literalment vol dir en ucraïnès: “matar de gana”), que va causar més de 4 milions de morts, sobretot ucraïnesos, perquè es van negar a la col·lectivització de les seves terres. Quan es parla de la fam d’Ucraïna dels anys trenta sota Stalin no vol dir, solament, que la desnutrició hi va fer estralls, sinó que molta, moltíssima gent va morir literalment de gana, en un país considerat com el graner d’Europa per la seva riquesa agrícola, bàsicament de cereals. Fam provocada que va desencadenar un fort ressentiment anti rus i anti soviètic, tot i que molts historiadors i analistes hi passen de puntetes; però és un factor cabdal per a entendre els sentiments ucraïnesos. És un fet d’una magnitud tal que de ben segur explica moltes coses.

»La tradició política és una altra diferència entre russos i ucraïnesos. Ucraïna ha estat un territori en el límit i en la confluència de grans imperis (turcs, polonesos, russos). El propi nom U-Kraine significa alguna cosa que es podria traduir com “en el límit” o “en la frontera”, un lloc on l’autoritat imperial gairebé no hi arribava. Això va comportar una certa llibertat i un esperit de frontera del tipus Far West. Els herois d’aquesta tradició ucraïnesa eren els cosacs lliures que van lluitar contra els polonesos, els turcs o els russos, però absorbint trets de les seves respectives cultures; per exemple, maidan, que vol dir plaça, és una paraula turca. Tot això és ben diferent de la tradició russa, plena de grans tsars i cabdills absolutistes, constructors de l’Estat i de l’Imperi.