El sarau de la Ricarda i del Remolar /1

Per Rubén Cruz

Avui és diumenge 15 d’agost, diada de la Virgen de La Paloma, dia de verbena i de chotís. Els madrilenys celebren la seva patrona ‘popular’ (que l’oficial és el pagès sant Isidre) i els catalans patim la gelosia del manolo que festeja la chulapa que es mira al senyor boticario. Tot molt normal, de la vella normalitat renovada. Anem pel bon camí.

Un sarau és un aplec de persones que es diverteixen ballant, una ballada popular dins l’envelat o sala ampla, tancada i sense destorbs parada per a l’ocasió, com ara una caseta de feria. Al sarau català s’acostumava a subhastar un ram de flors, una toia, i els joves  enamorats es disputaven l’honor de comprar-la i oferir-la a l’estimada, una manera catalana de fer i de dir. Aquella nit de sarau esdevenia l’eix emotiu de les vides de la parella amb toia, si arribaven a casar-se.

De balls també n’hi ha a les revetlles i verbenas a l’aire lliure, i la gent surt a escampar els desitjos per places i carrers, i a divertir-se amb l’ojeo, que és cacera menor de perdius, allò que cacem (o no) després de ben marejades.

Dels saraus se’n fan cançons, i també sarsueles. Una de molt adient avui és La verbena de la Paloma, amb tot de personatges populars i ben castissos ─els manolos, les chulapas, el boticario, el tabernero…─, i números musicals ─don Hilarión cantant coples amb l’organillero al manubri i el barquillero cridant l’article─. Hi he pensat aquests dies, i avui que acaben les festes i els saraus iniciats el dia 7, enfilo un càsting per triar-ne el repartiment de papers d’aquest sarau.

Som de vacances (si més no, no treballem a l’agost), però les administracions estatal i autonòmica catalana s’han marcat un pacte multi-vergonyant, per estival i festiu més propi de romeries populars a l’altiplà i de revetlles laiques a casa nostra, i tanmateix contrari a l’interès públic. S’han marcat aquest sarau, de la Ricarda i del Remolar, que viurem de prop.

El nostre desig instintiu sempre cobeja les zones humides. La fantasia com més va més sovintejada és la d’empastifar també els aiguamolls, que la llengua castellana anomena humedales, amb un punt d’atracció per allò prohibit i golut.

D’on venim?

Aquesta és una vella història que s’inicia ara fa 100 anys amb el Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), una entitat pública autònoma creada l’any 1916 pel govern espanyol i l’Ajuntament de Barcelona per generar activitat econòmica tot gestionant la Zona Franca de Barcelona.

Una zona franca (o de lliure comerç) és un territori molt ben delimitat on no es paguen drets duaners d’importació de mercaderies o d’altres impostos, amb la intenció d’atraure capitals i de promoure l’activitat econòmica. És un gran centre de distribució amb magatzems de mercaderies en trànsit on sovint s’instal·len també empreses processadores subcontractades o maquiladores, exemptes d’obligacions fiscals i laborals.

Això diu la Viquipèdia. Jo, que miro de filar prim, sospito que al nostre Primer Món l’exempció mai no pot ser absoluta. Sembla que el projecte inicial no va prosperar malgrat els avantatges fiscals, i que va agafar embranzida sense aquests beneficis quan la fàbrica de la SEAT s’hi va instal·lar a mitjans anys 50.

Diu l’Enciclopèdia Catalana que “després de les riuades del 1962 hom hi creà un polígon industrial, sense cap avantatge duaner per a les indústries que s’hi instal·lessin. Alhora, el projectat port de la Zona Franca era incorporat al de Barcelona. L’intent d’ampliació del polígon industrial topà amb els interessos dels agricultors del Prat de Llobregat, que s’oposaren a la projectada desviació del riu, el 1965”. Sense èxit, com sabem.

Al setembre de 1971, els forts aiguats caiguts inunden la riba esquerra de la desembocadura i deixen Mercabarna, SEAT i altres empreses de la Zona Franca sense activitat, com ens recorda Antonio Santafé al seu bloc.

L’escriptor Josep Pla, bon observador dels territoris de Catalunya a diverses obres, descriu la vall del Llobregat com “una de les comarques més aprofitades i cultivades amb admirable tenacitat […] un vastíssim fruiterar, el jardí més prodigiós d’arbres fruiters del país, amb una gran densitat arbòria a les ribes, de costat amb conreus hortícoles i farratgers” (Guia de Catalunya. Edicions Destino, Barcelona, 1971) Seguim en Pla de prop, però recordem que ens parla de fa mig segle:

Amb unes excel·lents condicions agràries ─terrenys d’al·luvió, fèrtils, molt ben regats per aigües subterrànies i pels dos canals que s’escolen paral·lelament al riu, un clima benigne, assolellat i amb un grau d’humitat molt alt─, la comarca del Baix Llobregat és el rebost de Barcelona que l’expansió de la gran ciutat ha convertit en un suburbi industrial, amb una densitat de població superior als 500 habitants per quilòmetre quadrat, exclosa la gran capital.

El curs baix del riu alimenta dos canals: el de la Infanta corre pel seu marge esquerre, de Molins de Rei cap a l’Hospitalet, i el del marge dret, més pobre i que desemboca a la llacuna de la finca de la Ricarda. En acabar el riu, la vall s’eixampla i forma el delta que en les últimes dècades ha sofert una transformació impressionant.

«Fa molt pocs anys –abans de la guerra del 1914─, aquestes terres eren maresmes i aiguamolls, espais alternats de sorrals i bassals, estanys, com el que encara existeixen a les proximitats del mar: Remolà, Murtra, la Ricarda… Però amb enormes esforços i treball assenyat aquestes terres foren drenades i esbancades; es destruïren els joncs que les cobrien, la iniciativa particular ha perforat l’aqüífer amb pous i el sòl fou recobert amb capes d’argila i de terra, per fer-les esdevenir productives. En molts punts la salinitat era excessiva i han estat necessaris treballs de correcció importants, adobs intensius, que les transformen lentament.

El treball de dessalar la terra obliga a un règim de rotació de correus i a moltes despeses. Aquestes despeses són recuperables, perquè el delta del Llobregat és la més gran concentració hortícola del país, providencialment a les portes de Barcelona.»

De quins espais naturals estem parlant, però? Són 3 taques disperses fent equilibris de supervivència al voltant d’una pista i pressionades de tots costats pel Parc Agrari i diverses inversions promotores d’activitat, fins a 8 projectes estratègics desenvolupats al Delta, al Baix Llobregat i els encontorns.

A Basses de Can Dimoni B Estany de cal Tet c Estany de Ca l’Arana D Estany de la Ricarda e Estany de la Magarola f Els Reguerons g Maresma de Can Sabadell

H Maresma de les Filipines I Pineda de Can Camins j Bassa de l’Illa K Estany del Remolar L Estany de la Roberta m Pineda de la Maiola n Estany de la Murtra

En aquest espai tan cobejat, el Remolar, la Ricarda i altres maresmes sobrevivents de la riba dreta encara formen part del delta del Llobregat, com abans també en formaven el Pas de les Vaques fins que va ser arrasat per l’ampliació de l’aeroport, ara farà vint anys.

Al costat dels espais naturals, trobem la deixa d’aquella prosperitat agrícola al Parc Agrari del Baix Llobregat, que l’Ajuntament del Prat qualifica de conquesta ciutadana clau per la sobirania alimentària i sostenible de Barcelona i de Catalunya. Cal dir que les colònies d’aus hi troben l’aliment que els manca a la reserva natural, tan reduïda en extensió.

Des de l’inici de la democràcia, les poblacions afectades per les inundacions del 1962 i del 1971 demanaven de canalitzar el riu però sense desviar-lo, cosa que interessadament anava plegada o no es feia.

Amb l’èxit de la Barcelona olímpica, es va pactar una ampliació de la terminal T2 mitjançant una pista d’aterratge “curta” propera al mar i la nova terminal T1, inaugurada el 2009. El Pla Delta (1994) respectava bona part de les zones humides de la Ricarda i el Remolar.

El testimoni de la cursa de relleus l’han pres l’Autoritat Metropolitana de Barcelona (AMB) i una associació privada sense ànim de lucre promoguda per l’Ajuntament de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona, el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB). Ve a ser com ara el Foment del Treball però amagant la poteta emblanquinada per sota la porta. I treballant-hi de costat, pota pública i pota privada, fins ara han impulsat 95 projectes estratègics entre els quals 12 estan relacionats amb el Delta. Com que aquest article d’opinió no té el patrocini de cap banda, n’hi presento ara als lectors els 8 de desenvolupament econòmic, per ordre d’execució fins romandre operatius o inacabats:

1r. Ampliació de l’Aeroport de Barcelona – El Prat (2003-2010)

Projecte impulsat per Aena amb l’objectiu de “doblar la capacitat de l’aeroport… per fer-ne una plataforma de serveis i d’intercanvi modal de primer ordre, sempre des del màxim respecte a l’entorn natural”

No cal amoïnar-se gaire per la crisi climàtica, que el màxim respecte hi és garantit… Tanmateix, ¿què fa una associació privada procurant per l’interès públic general i no pel particular dels accionariats de les respectives empreses?

2n. Port de Barcelona. Ampliació sud (2005-…)

Permet doblar-ne la capacitat, per consolidar-lo com un centre connector de la Mediterrània.

L’impulsor és el Port de Barcelona, que ens parla dels avenços de les obres fins el 2015, però no dels efectes col·laterals, com ara la penetració de l’aigua salada a l’aqüífer del Llobregat.

3r. ZAL del Port de Barcelona (2005-2009)

La Zona d’Activitats Logístiques és la plataforma intermodal del Port de Barcelona, per generar serveis de tràfic comercial i d’infraestructures amb valor afegit a les mercaderies. Projecte gestionat per CILSA, que impulsa una segona fase d’expansió al Prat del Llobregat.

4t. DeltaBCN, Consorci per al Desenvolupament del Parc Empresarial d’Activitats Aeroespacials i de la Mobilitat (2007-2014)

Impulsat pel Consorci DeltaBCN (que l’any 2006 formen l’Ajuntament de Viladecans i la Generalitat de Catalunya) en les immediacions de l’aeroport, del qual projecte desconeixem l’avaluació de l’impacte.

5è. Nous accessos sud, ferroviari i viari, en l’ampliació del port de Barcelona (2009-…)

Projecte liderat pel Ministeri de Foment amb l’objectiu de donar accés viari i ferroviari a l’ampliació sud del Port de Barcelona i desenvolupar el corredor del Mediterrani.

Des del 2015 que no s’hi avança gens ni mica, perquè el promotor ha traslladat el corredor a la connexió Puerta de Atocha-Estación de Chamartín, a Madrid.

6è. Suport al Desenvolupament de l’àrea aeroportuària de l’Aeroport de Barcelona – El Prat (2010-…)

Però d’aquí no en traiem l’aigua clara: si amplia l’espai disponible o només el redreça. Una actitud prudent ens recomanaria de malfiar-nos. Acostuma a passar que, si la casa és gran, a perdiu per barba i peti qui peti.

7è. Innobaix, Agència d’Innovació Industrial i Coneixement del Baix Llobregat (2010-2013)

Es presenta com a una associació sense ànim de lucre que treballa per la transformació de l’economia. Promou la cultura de la innovació, el coneixement, l’emprenedoria i la formació professionalitzadora, per tal d’elevar la competitivitat de les empreses del Baix Llobregat i L’Hospitalet.

8è. Nova terminal E de creuers al moll adossat del Port de Barcelona (2013-…)

L’objectiu de la inversió és respondre a les necessitats futures de la indústria i de donar servei a vaixells cada cop més grans que, a més, tinguin la ciutat de Barcelona com a port base de la Mediterrània.

… … …

Prenem una mica d’aire. On?
A les praderies on corrien els bisons i ara corren les marmotes.

Hem sortit de cacera a l’ojeo, i què hi trobem? La vella retòrica de tenir-la més gran i més llarga, i que no s’aguanta per enlloc. Tot són bondats, cap autoavaluació crítica en temps de pandèmia ni cap sortida a la vista. Potser per això alguns projectes romanen estratègicament sense finalitzar.

On som ara?

Entre finals dels 90 i l’any 2004, les administracions estatal i l’autonòmica catalana van desviar la desembocadura del Llobregat per ampliar-hi el port i l’aeroport, però no van executar les mesures compensatòries que l’Estat encara exigeix i havia pactat amb la Generalitat en la declaració d’impacte ambiental (DIA).

Tanmateix, entre aquest primer acord de Govern de la Generalitat de Catalunya, del 1994, que designa la Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) del Delta del Llobregat, i el següent del 2014, que declara la referencia legal de la Zona d’Especial Conservació (ZEC) ES0000146 Delta del Llobregat, quines grans fites s’han assolit?

Esmento ara els 4 projectes estratègics que la iniciativa pública de l’AMB i l’Ajuntament de Barcelona ha endegat al Delta amb la col·laboració privada en la gestió, que és la part de la inversió que genera beneficis econòmics reservada als socis del PEMB, que els hi mouen.

1r. Recuperació social i ambiental de l’espai fluvial del riu Llobregat en el tram metropolità (2005-2013; 2016-…)

A més d’un curs d’aigua que connecta el massís de Collserola amb el front litoral, l’espai Parc Riu Llobregat és un corredor verd de 30 kilòmetres al llarg d’ambdós marges del riu que permet una mobilitat sostenible dels vianants i les bicicletes entre els 16 municipis que l’envolten.

El projecte que gestiona l’AMB ha estat cofinançat pels ajuntaments i Fons Feder (Fons Europeu de Desenvolupament Regional), i la inversió continua al Pla d’Actuació en Paisatges Naturals i Urbans (PSG), 2016-2019.

2n. Dessalinitzadora de la conca del Llobregat (2006-2010)

És la planta més gran d’Europa, capta l’aigua del mar davant la platja del Prat, ubicada al costat de la desembocadura del riu Llobregat i subministra aigua potable a la ciutat de Barcelona, les comarques del seu entorn i a la xarxa regional d’Aigües Ter-Llobregat (ATL).

Tant de bo la política de transparència dels impulsors fes pública l’avaluació dels resultats i de l’impacte mediambiental, perquè els llocs web del PEMB i del gestor tampoc no ho fan, tot i ser d’un interès públic de primer ordre.

3r. Regeneració d’aigües a la planta del Baix Llobregat (2007-2009)

Impulsat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), fa servir les aigües regenerades de la planta del Baix Llobregat per sostenir el cabal ecològic de l’últim tram del riu, el rec agrícola, el manteniment de les zones humides, els usos industrials, el rec de zones verdes, la neteja de carrers i la barrera contra la intrusió salina. Són potser massa usos, i tot.

• Al juny del 2014, un Decret del Govern va modificar la Llei de l’Àrea Metropolitana de Barcelona per traspassar a Aigües de Barcelona (Agbar) la gestió de les depuradores que fins aleshores competia a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Avui l’AMB en té contractada la gestió amb l’Ens d’Abastament d’Aigua Ter-Llobregat (ATL) que inclou a la factura el cànon amb que la Generalitat finança el cicle sencer de l’aigua, de la dessalinitzadora a la planta depuradora.
• Si l’ACA cedeix una part de les seves competències, quina capacitat de supervisió o de control reté sobre la gestió?
  • Els privats la contracten amb l’AMB, però cobren de l’usuari final pel servei prestat i rebut.
  • A més, a la factura inclouen el cànon de l’aigua, fent el recaptador d’impostos per a una administració pública que disposa de dues agències, una de Tributària pròpia (l’ATC) i una altra de ‘deslliurada’ (l’ACA), capaces de fer-ho.
• La liquidació tributària del recaptador al caixer (l’ACA, que se’n finança),
  • Cada quant de temps es practica? ¿Mensual (com les retencions a compte de l’IRPF en nòmina), trimestral (com ara l’IVA) o anual (com l’impost de Societats)? Són exemples de tributs que no recapta l’ATC, però la periodicitat ha de ser la mateixa pels tributs propis.
  • Quins avantatges té la recaptació per tercers i diferida en el temps?.

4t. Barrera hidràulica contra la intrusió salina per preservar l’aqüífer del Llobregat (2007-2011)

Impulsada per l’Àrea Metropolitana de Barcelona, fa servir les aigües regenerades de la planta del Prat de Llobregat per recarregar l’aqüífer subterrani del riu i frenar-hi la invasió per l’aigua marina.

El lloc web no ens informa de qui la gestiona ni dels progressos (ni del projecte ni de la salinitat de l’aigua del riu), només diu que cal combinar-la amb el control del pous existents.

Em penso que això és cosa de l’ACA, mitjançant una declaració trimestral del cabal extret que serveix per recaptar el cànon de l’aigua. Tanmateix, si prèvia avaluació la barrera és efectiva, potser que la promotora li injecti tants recursos com calguin per compensar els efectes col·laterals de la intervenció portuària a la desembocadura. Cal recordar que al Pla Delta del 1994 ja s’havien pactat mesures compensatòries, i també que no s’han portat a terme.

Que potser aquestes són les mesures compensatòries i correctives anunciades?
Aleshores, el seu cost el ‘compensem’ entre tots els usuaris catalans (fins i tot més enllà del Baix Llobregat), mentre que els beneficis comptables (els que compten) de les ampliacions són privats (Aena) o directament estatals (l’Organisme Públic Puertos del Estado, dependent del Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana)

… … …

Els espais naturals del delta del Llobregat formen avui part de la xarxa Natura 2000 com a Zona d’especial protecció per a les aus (ZEPA).

D’aleshores ençà que l’entitat ecologista Depana denuncia públicament i davant la fiscalia de medi ambient els incompliments ─que no sabem què n’ha fet─. També ha portat a la Comissió Europea l’estudi dels quatre grans impactes sobre el delta del Llobregat:

1. Les reserves naturals de la Ricarda-Ca l’Arana, en retrocés per interessos particulars;
2. La pèrdua constant de valor com a espai d’hivernada per a moltes espècies, una vegada desapareguts l’aiguamoll del Pas de les Vaques i altres de connectats que li feien de coixí.
3. La pressió de l’aeroport ampliat.
4. La des-protecció dels espais agrícoles del Delta, de què moltes espècies d’aus depenen per sobreviure-hi.

El maig de 2005 es va crear el Consorci per a la Protecció i la Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat, format per la Generalitat de Catalunya i els ajuntaments del Prat de Llobregat, Viladecans, Gavà i Sant Boi de Llobregat. amb l’objectiu de preservar, gestionar, millorar i divulgar el patrimoni natural del delta del Llobregat i fer-hi el seguiment de les activitats compatibles amb les funcions que compleixen aquests espais naturals (art. 5 de l‘ ACORD_GOV_71_2015_AutoritzacióModificacióEstatuts_DOG6876_21_05_2015)

Malgrat l’actualització estatutària del Consorci, Depana va haver de denunciar davant la Comissió Europea i el Síndic de Greuges els permisos de caça massius no justificats al Delta, l’any 2016.

Al gener de l’any 20 s’organitzava la plataforma Zeroport per confrontar el model de decreixement del port i de l’aeroport als respectius projectes d’ampliació, sotmesos a un expedient sancionador. Zeroport denuncia els models de turisme massiu insostenible i l’agroexportador global que destrueix l’agricultura de proximitat.

Al març, la plataforma SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet es demana replantejar el model urbanístic al Parc Agrari del Baix Llobregat i consensuar-lo amb els ciutadans.

Al febrer últim, la Comissió Europea (CE) emplaçava Espanya a respectar els compromisos arrencats a la (primera) ampliació de pistes i port. Li demana de resoldre en dos mesos les mancances de protecció administrativa dels espais naturals del delta de Llobregat,, abans d’emetre un dictamen, d’obrir-hi un procediment sancionador i d’engegar un altre de jurídic davant el Tribunal de Justícia Europeu de Luxemburgo.

“Espanya ha d’adoptar les mesures necessàries per evitar qualsevol nou atac al delta del Llobregat com a resultat d’executar les ampliacions de l’aeroport internacional i del port marítim de Barcelona” …diu la Comissió a la seva Carta d’Emplaçament.

Aquest juliol, el Síndic de Greuges s’ofereix de mediador davant el projecte de segona ampliació de l’aeroport, i planteja al seu informe com s’hi veuen afectats tres drets:

• a la informació i les mancances en matèria de transparència i publicitat activa d’AENA
• a l’autogovern i la necessària gestió compartida de l’aeroport
• a la protecció del medi ambient: l’alternativa zero

Fins aquí les dades amanides amb algunes opinions de collita personal, pratenca i vermellosa. Com que se’ns fa l’hora de dinar, recuperem forces i tornem amb la fresca. Compartirem carmanyola amb periodistes i experts, i en traurem conclusions sempre provisionals perquè el sarau no pari fins acabat. The Show Must Go On (The Queen)

Us deixo amb música de Jaume Arnella, que ens canta el Fox per la Toia

Quan t’he vist aquí al ball m’ha semblat que eres com un riu un torrent desbordant ple de força i encant.
No he pogut resistir i he vingut amb tu a ballar per si el goig o el somrís tu me’ls pots encomanar.
Prou que ho sé que els moments tendres, dolços i plens d’encant duren sols breus instants són com foc d’encenalls.
Però en tinc prou, simplement, de ballar aquest fox amb tu el demés, francament, no em preocupa en absolut.
Sempre tinc mil pardals aquí al cap fent molt d’enrenou però de cop han parat un sol cant ara els mou;
i aquest cant que ara en surt bell, radiant, ple i lluminós, és per tu, de bon tros, per tu Toia és aquest fox.