Quarta etapa de #LaTravessa, pel Rubén Cruz.
Avui venim del Gironès, i acabem la jornada a la comarca de la Selva. Els nostres guies (en Pla per l’escrit, i en Català-Roca en ‘mode’ gràfic) ens acompanyen:
«La Selva és una depressió geogràfica en forma de quadrilàter tancat per tres costats […] gairebé tota rodejada de muntanyes; oberta només pel cantó de les terres de Girona, es produeix un paisatge d’una immensa qualitat, d’una elegància sorprenent. És un paisatge clar sense ésser brillant, dolç sense ésser apagat […] És un paisatge per a viure-hi tranquil·lament, per a estar-s’hi.
Ben mirat, la Selva és un pla ondulat, amb ondulacions tan suaus que no arriben a formar pujols. […] Això fa que tingui una diversitat de perspectives constant, un interès inesgotable, dins el to menor (el to d’estar-s’hi, el to de la vida)
[…] Les seves formes paquidèrmiques produeixen una sensació de calma. […] Ara bé: com que aquestes muntanyes estan cobertes de suros, podem dir que la Selva es troba voltada de suredes. Aquests boscos, avui dia delmats per les tales i els incendis, no tenen la importància que tingueren un dia, però encara són notables. En tot cas, aquestes muntanyes semblen fetes expressament per portar a coll una gran densitat vegetal. […] És versemblant que el nom de la comarca vingui donat per aquesta frondositat vegetal, tant pel que es refereix a l’arbrat com a la sorprenent exuberància del sotabosc, d’una rústica bellesa aspra.
Ara, si des d’una de les muntanyes que la cenyeixen es contempla la plana ondulant, sembla un immens jardí de terres de conreu clapejades de petits boscos, com taques fosques escampades entre les terres clares. Aquesta és una de les més grans característiques de la comarca: la presència fel bosc entre els camps petits […] Això fa que el paisatge es presenti sempre ple, moblat. […] Si encara hi afegim les masies, el conjunt constitueix un dels hàbitats humans més equilibrats d’aquest país, un dels mes confortables. La gent respon a aquestes característiques de la terra i és d’una gran amabilitat.
La comarca és d’una extensa varietat, perquè hi manen els accidents geogràfics. […] és agrícola en tota la seva extensió, té importància forestal i forma amb l’Empordà el nucli bàsic de la indústria surera en aquest principat.»
Per la Viquipèdia sabem que Amer és “terra de Presidents”, perquè fins a set titulars de la Generalitat de Catalunya hi han nascut (el MHP Carles Puigdemont) o hi han estat vinculats com a abats del monestir de Santa Maria d’Amer. Eren altres temps, quan la presidència corresponia als diputats de més rang ─sempre diputats del “Braç Eclesiàstic”─ dins la Diputació del General.
I també en temps moderns, Amer jugà un paper important en la resolució del conflicte per abolir a Catalunya els mals usos (les guerres remences de la segona meitat del segle XV) com a escenari de diverses reunions dels pagesos revoltats, i amb els representants del rei. A la mantinguda a la vila el 8 de novembre de 1485, Ferran el Catòlic es va comprometre d’arbitrar amb els senyors i nobles, procés del què va resultar la sentència arbitral signada al Monestir extremeny de Santa Maria de Guadalupe, de l’any següent, que possibilitava la fi dels mals usos a canvi d’un pagament.
Figues d’un altre procés molt més recent encara ha estat el rocambolesc episodi d’assetjament policíac al vehicle oficial del MHP Puigdemont quan el traslladava a votar: d’Amer a Cornellà del Terri, passant per Sant Julià de Ramis i Sarrià de Ter. Corria l’1 d’octubre del 2017, i el President va poder votar, al costat de dos milions i tres cent mil catalans més!
