Cares noves

Catalans, catalanes: Ja tenim nou president de la Generalitat! 

Per fi! Ha costat, i molt, però des del passat 24 de maig Catalunya ja té un nou líder al seu capdavant: El Molt Honorable President, Pere Aragonès. Han passat gairebé quatre mesos des de les eleccions, quatre mesos en què Catalunya ha estat a l’espera que, aquells a qui havíem votat el darrer 14 de febrer, es posessin d’acord, i, tot i que en algun moment, semblava que estàvem abocats a una repetició electoral, finalment els partits independentistes han acabat entenent-se per formar govern.

Pere Aragonès serà el 132è president de la Generalitat. Un home treballador que ha arribat fins allà on és gràcies al seu esforç i dedicació, i a alguns contactes segurament també. En qualsevol cas, estic convençut de què té la intenció de refrescar la política catalana amb cares noves, de fet, així ho demostra el seu Govern. Fa uns mesos vaig dir que era difícil que tinguéssim un president menys carismàtic que Quim Torra, doncs em retracto. Pere Aragonès és l’antítesis del carisma, de fet, crec que si busques la paraula anticarismàtic al diccionari, la definició que hi trobaràs és una foto de l’actual president de la Generalitat. Bé, bromes a banda, crec que tot i no ser carismàtic, pot ser un bon líder pel país i de ben segur que, encara que sigui un xic baixet, estarà a l’altura del repte. Segurament molts dubten d’ell per una raó incontrolable, i és l’edat. Pere Aragonès va néixer el 16 de novembre de 1982, és a dir, que té 38 anys i és el president més jove de la història de Catalunya. Però jo penso que, tot i que l’experiència és un grau, Catalunya necessitava un líder nou i a més, un líder preparat que anhelés ser president del seu país. I és que amb Pere Aragonès em passa el mateix que amb els canterans del Barça que arriben al primer equip, a ell el veig que, a base d’esforç i preparació, està complint un somni, i esperem que, en aquest cas, s’acabi assemblant més a Xavi que a Bojan. Però bé, sigui com sigui, jo no li veig cap problema al tema de l’edat, potser és perquè sóc adolescent i per a mi amb 38 anys ja tens un peu a l’altre barri, però crec que no és tant qüestió d’edat com d’actitud i aptitud, i en Pere Aragonès crec que va sobrat en ambdós aspectes. A més a més, el nou president català sembla un home molt sensat, tant ell com Jordi Sànchez han acabat aconseguit el que fa ben poc semblava una utopia: Transmetre la imatge que potser sí que Esquerra i Junts es poden entendre en un govern. Les disputes dels últims anys semblaven indicar que els dos partits independentistes (entre moltes cometes) no arribarien a cap acord, però per a sorpresa de molts, sembla que han aconseguit establir una certa tranquil·litat entre els dos i que pretenen tenir una legislatura on es donaran suport mutu, des de dins i des de fora del Govern, però ja veurem quan els dura aquesta pau. No sé a vosaltres, però a mi Esquerra i Junts em recorden a la típica relació tòxica que es retroalimenta entre mentides i que ho deixen i tornen uns quants cops al mes. Em recorden a una relació basada en la gelosia i les faltes de respecte que, normalment no acostuma a acabar bé. Confio, però, que aquest rentat de cares del Govern i l’arribada al poder d’un home jove i amb ganes, com és Pere Aragonès, pugui canviar aquesta dinàmica autodestructiva de veure qui destrossa abans a l’altre. Així i tot no ens podem confiar, que quatre anys de legislatura són molts i de ben segur que el nou Govern es trobarà infinitat d’entrebancs els quals espero que, en lloc de separar-los, els acabin fent més forts, i esperem que el nou matrimoni sigui pròsper, llarg i sa, i no acabi amb un divorci desastrós i amb un judici per veure qui es queda amb la custòdia del poble català. Sorna a banda, que comenci el Govern que bona falta ens fa!