Alfonso Duran-Pich. Publicat el 18/05/2021 al seu lloc web.
Capbussant a la biblioteca de mon avi, encara no adolescent, hi vaig trobar uns curiosos llibres de títol ambigu: “Lliçons de coses”. Recordo que l’edició era de Seix & Barral de 1933, en plena segona República. No tenien cap més pretensió que divulgar temes generals, de forma senzilla i accessible per al lector. Això sí, ajudaven a pensar.
Avui, que anem sobrecarregats d’informació i mancats de coneixement, fora bo de posar-los al dia i tornar-los a editar. Servirien per desbrinar i comprendre la confusió dominant, ni que només fossin flaixos cridaners que desvetllessin la nostra avorrida candidesa.
En un format més breu, podrien dir coses com ara:
- El contrari de la independència és la dependència. O l’una o l’altra. No hi ha terme mig.
- Si l’objectiu és la independència, cal lluitar-hi. Una vegada feta, ja es podrà discutir el color amb què se l’estimi més. Fer-ho abans és una estupidesa.
- Com va dir la gran antropòloga Margaret Mead, “Només un petit grup de ciutadans reflexius i compromesos són capaços de canviar el mundo”. La resta segueix al guanyador. Per cada “leader” hi ha cent mil “followers”, i encara són pocs.
- Si Lenin i Trotsky haguessin esperat a “ampliar la base”, la història del món fora una altra de molt diferent.
- En democràcia guanya qui obté la meitat més u dels vots vàlids emesos. És un invent cruel per a l’altra meitat menys u restant, però fins ara no se n’ha trobat un mètode de millor.
- La pandèmia ha vingut per quedar-s’hi. La Covid-19 es farà crònica. Apareixeran nous coronavirus. Ens vacunarem como ara ens dutxem. Formarà part de la nostra rutina existencial.
- Els governs utilitzaran la pandèmia com a mecanisme de control social. Quan els convingui, ens confinaran.
- Al món subdesenvolupat (o selectivament desenvolupat) la majoria de la gent no podrà confinar-se perquè no tindrà on fer-ho.
- La despesa en pensiones públiques, als països que en gaudeixen (una minoria), baixarà per dos motius: a) Se’n reduiran els imports. b) Caurà l’esperança de vida.
- El neodarwinisme social s’acceptarà com a alguna cosa natural: només sobreviuran els més capaços d’ajustar-se als canvis de l’entorn.
- Progressivament s’introduirà en alguns països la renda bàsica universal, amb el doble propòsit de mantenir el consum i d’evitar la revolució.
- Els funcionaris continuaran administrant recursos que no han generat, confiats que ningú els demanarà explicacions pels errors d’assignació i gestió comesos.
- El pa i circ dels romans (“panem et circenses”) seguirà alimentant la major part de la ciutadania, en versió actual de pizzes i futbol per televisió.
- El pensament crític (que n’hi ha hagut tan poc) anirà de mal borràs. No es practicarà, i s’anorrearà a poc que es practiqui.
- El discurs sobre el feminisme, el canvi climàtic, l’homofòbia i els drets de les persones transexuals ocultarà problemes de fons que afecten al conjunt de la societat. Un discurs legítim utilitzat com a coartada.
- Els intel·lectuals, que han fet de la reflexió la matèria primera de la seva professió, continuaran pròxims als pessebres del poder y defensaran allò indefensable, davant la mirada atònita de llurs fidels seguidors.
- La privacitat serà un valor difícil de mantenir. Qui ho aconsegueixin seran els herois anònims del nostre temps.
- Moltes de les xarxes socials (si no totes) es consolidaran com a prostíbuls sense madame. Tothom ho sabrà tot de tothom, encara que no n’hagin de fer res.
- Les guerres focalitzades seguiran el seu curs i justificaran la producció i venda d’armament pel complex militar-industrial. Els bombardejos d’Israel sobre Gaza y Cisjordània obligaran al seu exèrcit a reposar stocks.
- Els mascles humans continuaran matant les seves dones, amants, amigues, etc. per demostrar-ne la virilitat. Els tribunals ordinaris els jutjaran, els sentenciaran i els concediran permisos de sortida tan aviat como sigui possible. Rarament compliran la totalitat de les penes. Els presentadors de telenotícies comptabilitzaran les baixes. Els ajuntaments dels municipis on es cometin els crims declararan uns dies o hores de dol i es manifestaran en silenci davant la casa consistorial. I vinguin dies i caiguin pans.
- L’esquerra oficial (com més va més dretana) deixarà d’actuar de telonera i mirarà de competir amb la dreta oficial en els concerts habituals.
- Els partits extraparlamentaris en faran bandera i seguiran vivint tan ricament amb les subvencions acostumades. No se n’adonaran que els oligarques els necessiten per donar aparença de democràcia.
- Les forces de seguretat seguiran atemorint el personal díscol, inventant relats pròxims al realisme màgic i passant el testimoni a jutges i fiscals perquè rematin l’operació de tot s’hi val.
- Ens multaran, ens embargaran, ens putejaran tant com podran. Tenen un repertori poc variat.
- Las cúpules de les patronals seguiran en mans de pseudo-empresaris i de grimpaires professionals.
- Les estructures dels sindicats acceptats pel Sistema seguiran vivint còmodament dels Pressupostos Generals de l’Estat i se manifestaran sorollosament el primer de maig, com mana el protocol.
- Els nostres hàbits, preferències, secrets, mentides, es vendran al millor postor. Les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (les TIC’s) ens mantindran sota control.
- Els jerarques de l’Església oficial seguiran amb llurs rituals, aliens al mundanal soroll, en perpetu estat d’oració.
Afegeixi vostè el que vulgui. I sobretot pensi. Sé que pensar costa, però li puc assegurar que és una experiència única.
