Antoni Ayala
En el segon aniversari de l’1 d’octubre en venen al cap dues reflexions sobre aquells fets.
En primer lloc, veure un poble mobilitzat sense por, defensant la democràcia i la llibertat, a través d’un vot dipositat en una urna. Vàrem ser un exemple de dignitat i civisme tenint en compte la barbàrie dels que mai han respectat la diversitat dels pobles que habiten la península Ibèrica.
Concretament en el nostre barri la participació fou elevada. A pesar del dia plujós, les cues en tots els col·legis eren espectaculars. Vull tenir un record molt especial per totes aquelles persones que van ocupar els col·legis la nit abans, les vivències durant la nit i tot el dia de la votació no se m’oblidaran mai.
En segon lloc, la repressió exercida pel govern espanyol i els partits del 155 no tenia ni té cap mena de justificació. Fer més de mil ferits pel sol fet de voler votar és d’una repugnància sublim.
El fracàs estrepitós que totes les forces de l’estat, serveis secrets, policia, CNI, etc. no trobessin ni una sola urna, va ser, segons diverses opinions, una de les causes que actuessin amb tanta violència.
Els pobles demòcrates i civilitzats respecten la democràcia, per què la democràcia està per sobre de les lleis; concepte oposat a l’expressat pel rei Borbó.
Tenim amics i amigues a les presons i a l’exili, però el nostre anhel de llibertat no ha desaparegut, volem que se’ns escolti ja que hem votat, que això no és cap delicte, i des d’aquest barri obrer i lluitador antifranquista, és el meu desig que els amics de comissions obreres i UGT fossin els primers a convocar una vaga general indefinida, per defensar la nostra llibertat,i el retorn dels presos i exiliats amb les seves famílies.
