S’acaba el temps de quaresma i arriba la primavera. Tot canvia de color sense que ens n’adonem. Aquests dies de traspàs entre una estació i l’altra, fan que estem sense saber que posar-nos a sobre per abrigar-nos, o no, ni que menjar o beure.
Encara és aviat per llançar-nos a las amanides i a la fruita, encara verda, del bon temps; però per altra banda, tampoc no ens venen de gust les escudelles ni els plats massa calòrics. Així doncs, ens hem de guiar per la intuïció; escoltar el cos i anar substituint uns aliments per altres. Pensem sempre, que el millor per a la salut és menjar el que ens dona la natura en cada moment. I en aquest moment, ens hem de treure tota l’acumulació de greixos i de hidrats de carboni que hem ingerit a l’hivern.
Ara menjarem faves i pèsols, que son dues llegums que mengem tendres, però que també les podem menjar seques quan arribi la tardor. També porros, api, bledes i col. Continuant amb el color verd, que ens aporta minerals i vitamines, també podem trobar encara, espinacs, alls tendres i carxofes; sense oblidar-nos dels espàrrecs que, si us atreviu, podeu anar a cercar-ne a la muntanya.
Canviant de color, de carabassa, trobem les taronges i mandarines; i d’aquí dos dies, arriben els nespres i albercocs, entre mig de les maduixes que ja fa un parell de setmanes que son entre nosaltres. I de vermell, els raves de totes mides i la remolatxa tota plena de ferro i liti, per estar tota la primavera contens i arribar a l’estiu en forma.
