Daniel Navarro Indignació!, aquesta i cap altre, com no podia ser d’una altre manera ha estat la reacció de veïns i veïnes, entitats cíviques i socials al fer-se pública la noticia de l’eliminació de la línia de bus 37, que és la que connecta al barri amb zones tan fonamentals com la Plaça Espanya i els centres mèdics, CAP Manso i l’Hospital Clínic.
La multiplicació dels desplaçaments i l’ús de mitjans de transport especialment poc eficients són, desgraciadament, la quotidianitat dels que vivim a La Marina. Les administracions públiques, l’Ajuntament en aquest cas, doncs TMB és uns empresa municipal, hauria de resoldre el problema.
TMB contínuament argumenta sobre els mitjans més eficients per a la Ciutat – com si nosaltres no fóssim també ciutadans i ciutadanes de Barcelona- i el càlcul d’aquesta eficiència es realitza amb un nombre de variables econòmiques i/o físiques, però que rarament inclouen els costos socials de la multiplicació de desplaçaments per la manca d’un transport adequat.
Fa falta posar al debat el cost social del mal transport al barri. La miopia i la poca sensibilitat amb el tema dels que en teoria, tenen interès a millorar la nostra qualitat de vida, és a dir els partits polítics, ens provoca indignació, cabreig, cansament del problema i fins i tot dels seus últims responsables, els gestors del transport públic, TMB.
És necessari recuperar protagonisme i ser conscients que l’única forma d’aconseguir el respecte d’un dret tan bàsic i fonamental, com és el transport públic, és l’organització i la protesta. Manifestar la nostra opinió públicament, donar a conèixer el nostre malestar i el nostre cabreig amb una situació que fa anys que es manté, s’ha convertit en un deure envers nosaltres mateixos. Tanmateix això, s’ha de reconèixer la voluntat del nou govern municipal en recuperar el bus de barri, 125 els cap de setmana i festius.
La gran Barcelona, aquesta que enlluerna al món però que paradoxalment és massa lenta en la resolució dels problemes amb el transport públic del nostre barri necessita nostra acció col·lectiva. El camí és llarg i urgeix organitzar-se, gent disposada a no conformar-se i defensar el que li correspon. El transport és un dret i pels que vivim en La Marina és també una qüestió de dignitat.
