Juan Bibian
Tarantino ho ha tornat a fer, una altra gran obra, la seva pròpia versió de l’oest de “Reservoir dogs”, vuit odiosos personatges tancats en un ranxo durant dos dies per culpa d’una tempesta de neu, amb una atmosfera asfixiant i claustrofòbica. Tarantino ens regala un excel·lent western diferent del seu anterior “Django desencadenado” però igual de recognoscible, amb uns tocs de suspens. “Los odiosos ocho” és una pel·lícula repleta de diàlegs, és per això que s’envolta d’un grup d’actors que entenen perfectament la manera de pensar i treballar del director, recupera a Tim Roth (el botxí), a Kurt Russell (el caça recompenses), al sempre efectiu Michael Madsen (el vaquer misteriós), o a l’increïble Samuel L.Jackson; les pel·lícules de Tarantino no serien el mateix sense les aparicions d’aquest magnífic actor, mereixen també un comentari destacat Walton Goggins (el nou xerif de Red Rock) i sobretot Jennifer Jason Leigh (la fugitiva Daisy Domergue), la seva actuació és sorprenent i memorable; és probable que opti a diversos premis, un altre gran personatge femení per afegir a la filmografia de Tarantino.
Un altre gran encert del director és haver aconseguit la participació d’Ennio Morricone per a la banda sonora; el gran compositor que dotà d’una personalitat pròpia als spaguetti westerns dels seixanta compon aquí una música més acord per a una pel·lícula de terror que per a un western, però molt efectiva, que ajuda molt amb l’ambient opressiu i claustrofòbic de la pel·lícula.
En resum, gran pel·lícula de Tarantino, recognoscible i excessiva com ha de ser.
