Esther Pardo i Gimeno |
Diu el Paco Candel al seu llibre “Donde la ciudad cambia su nombre” que aquest barris de la Marina, son com una perdigonada en un llençol, degut a la separació que hi havia entre ells. Avui dia, encara que tot el llençol és ple de perdigons, aquesta separació hi continua sent. Cada petit barri té la seva personalitat i costa molt cohesionar-los, sobre tot en el que a la cultura es refereix.
Quan els petits barris eren separats i cada un d’ells amb personalitat pròpia. Cada habitant tenia consciència d’on vivia i això feia que hi hagués rivalitat. Diguem que el que podia ser dolent per al futbol, perquè portava a baralles acarnissades, era bo per a la cultura popular. Quan un d’ells tenia una coral, el del costat n’havia de tenir una altre, més gran si podia ser. El mateix passava si es tractava d’ensenyar a cantar els canaris. Avui dia, tots estem més units, les rivalitats no existeixen i la gent es desplaça amb facilitat per participar.
Dissortadament, avui en dia, tot i que hi ha bastants grups o associacions de Cultura Popular, no arriben a tot arreu, i no es poden desenvolupar com voldrien, sobre tot per manca de recursos.
Hem pogut parlar amb algunes de les associacions i el que ens han dit, quasi bé coincideix paraula per paraula i el que es sobre entén és empre un crit de socors. La majoria s’estan mantenint de les aportacions del socis i alguns d’ells es fan càrrec , personalment, de les despeses extraordinàries. El que ens han dit és això:
La Joia de Montjuïc fou fundada l’any 1928, dins els Cors de Clavé, on encara forma part a la seva federació. És l’associació més antiga que hi ha al barri i com podem comprovar, ha passat la República, la guerra i la dictadura. Consta del cor i de la banda, prou coneguts al barri perquè ens amenitzen totes les festes.
En aquest moment, la seva situació és delicada. Tenen local propi, cosa que la majoria de les altres no té, el qual pertany al Patronat de l’Habitatge i per el que paguen un lloguer que ja estan a punt de no poder assolir. Des de fa temps que es troben que els músics de la Banda no poden assajar, doncs han tingut denúncies dels veïns i fins i tot han hagut de pagar alguna multa.
Seguin amb els cantaires, el grup de Folk Montjuïc, fa que es va formar vint-i-sis anys. No tenen cap espai per poder assajar. Els primers anys ho feien a la Casa del Rellotge, d’aquí van anar a la Bàscula i després van ser dotze anys a l’antic mercat , a l’associació de veïns de Sant Cristòfol.
Son un grup que participen i col·laboren a tot arreu on els criden i tenen molta activitat. En aquest moment assagen a La Cadena, però no tenen espai per desar el material.
També canten el Grup d’Havaneres de Montjuïc, que es va format l’any 1991, tampoc no tenen local propi i se’n van a assajar a Castelldefels perquè hi ha components que son d’allà i és on tenen local per fer-ho. Acostumen a cantar a festes majors i això és el que els suposa ingrés de diners.
Associacions que fan música, també hi ha Associació Cutural Leza. També fan educació musical. També van ser a la Casa del Relloge i després es van traslladar a l’escola Enric Granados.
A Sant Cristòfol hi ha l’associació Amigos de Gaitas Toxos e Xestas.
Els Artistes de la Marina, son a Can Clos , al local del patronat cedit a la Junta. Hi són amb la inseguretat que en qualsevol moment els poden fer fora. Fan pintura, taller, marqueteria, escultures… Ajuden al barri per les festes de Nadal a fer el Pessebre, pel Carnestoltes, etc..
Els socis paguen una petita quota, que si es queden sense aquest local no els permetrà de pagar-ne un altre. Els materials els paguen de la seva butxaca.
Per acabar , tenim al barri un grup de Geganters i de Diables. La parròquia de Port els cedeix el local on es reuneixen i guarden el material. Tots els socis paguen quota i tenen una petita subvenció de l’Ajuntament i de la Diputació.
Per acabar, al barri hi ha un grup de persones que els agrada molt la poesia i en son lectors i creadors. Son els responsables de molts dels actes culturals que es fan al barri. Son Montjuïc Poètic . Es troben a la Biblioteca Francesc Candel on tenen un espai una hora a la setmana.
A La Marina hi ha d’altres associacions que fan cultura popular, amb les quals ho m’he pogut posar en contacte. És un dels inconvenients que té el no tenir un lloc propi, una “seu” has d’anar demanat els telèfons mòbils a uns i altres i no sempre trobes als responsables.
Com hem pogut comprovar. No hi ha subvencions i si les hi ha son tan minúscules, o millor dit “ronyoses” que no arriben per a res: i sembla ser que si tens subvenció no pots cobrar per actuació. També hem vist que amb les quotes dels socis, que no poden ser molt elevades, no n’hi ha ni per pagar els lloguers.
Hem preguntat a l’Ajuntament sobre el tema de la Cultura Popular al barri de la Marina i és això el que ha contestat:
-“ El govern municipal treballa per facilitar l’accés de les entitats culturals a espais on puguin desenvolupar la seva tasca. L’objectiu és potenciar la cultura de proximitat que es fa als barris. En aquest sentit, des del Districte estem mantenint reunions amb les associacions locals per conèixer les seves necessitats”
Esperem que aquestes reunions donin el seu fruit i les nostres associacions puguin tenir el seu espai i així no només sobreviure sinó també ser més accessibles i créixer. Per això també des d’aquí faig una crida als veïns:
- Aneu a fer cultura amb els vostres veïns, sigui el que sigui que us agradi. També fareu amics, sereu més feliços, estareu més sans i sobre tot, compartireu!
