Amb els anys la prostitució s’ha fet cada cop més marginal al barri, però en alguns punts, encara segueix ben viva. Parlem amb prostitutes, veïns i policia per saber quina és la situació actual
MIQUEL VERA I JUDIT VALDÉS| A la coneguda com a Carretera del Cementiri, seguint el Carrer de la Mare de Déu de Port fins allunyar-se dels habitatges del barri, s’arriba a una zona per a vianants, tranquil·la i deserta pel matí. Un nombre variable de dones exerceixen la prostitució a partir del vespre en aquesta zona limitada per polígons i pel mur del cementiri. Alguns testimonis asseguren que el nombre oscil·la entre cinc i deu, i fonts de l’Ajuntament ho confirmen.
En Joan, un jove del Poble Sec que practica esport habitualment per la zona , assegura no estar al corrent de l’activitat que s’hi porta a cap quan es fa fosc: “No en tenia ni idea, fa temps que hi vinc a córrer i no hi he vist res d’estrany”, i afegeix, “associo prostitució a altres zones de la ciutat, no a la Zona Franca”. Però un responsable del Cementiri de Montjuïc ho confirma. “Abans n’hi havia moltes més, el nombre ha anat a la baixa durant els últims 7 o 8 anys”, explica, sense donar-hi importància: “Existeix un respecte mutu. Elles fan la seva feina i nosaltres la nostra, no hem tingut cap problema”. Enrere queden els temps en què aquest punt era un autèntic mercat del sexe; les prostitutes que treballen en aquesta zona de la ciutat intenten passar inadvertides de cara als veïns i treballadors de la zona.
Segons afirment diferents fonts, la majoria de les dones que exerceixen en aquesta zona no formen part de cap xarxa organitzada. La majoria d’elles tenen problemes de drogadicció i troben en aquesta professió el camí més ràpid per pagar-se les dosis.
Patrícia, una veïna prostituint-se des dels 17 anys
Durant les hores de sol no acostuma a haver-hi molta activitat, però hi ha una dona que hi és des del matí. La Patrícia es maquilla sense cridar gaire l’atenció al costat d’un dels murs del cementiri i vesteix de manera discreta, però no té problemes per explicar què hi fa aquí. Té 60 anys i afirma ser veïna de la Marina. Ens assegura que es prostitueix des d’abans de complir la majoria d’edat. “Això és molt dur, mai no saps si et trobaràs un boig”, explica. En preguntar-li sobre quantes dones exerceixen la prostitució en aquest punt del barri es mostra rotunda: “N’hi ha més de les que semblen. En aquest punt la policia no ens pressiona gaire, tot i que si ens multen, ens fan pagar de 400 a 6.000 euros”. S’equivoca: mantenir relacions sexuals retribuïdes a l’espai públic és considerat infracció molt greu, i la multa pot ser de 1.500 a 3.000 euros, segons l’Ordenança de convivència ciutadana de Barcelona. “Jo mai les pago”, assegura la Patrícia.
Segons aquesta mateixa Ordenança, els agents de l’autoritat han de recordar a les persones oferint serveis socials a l’espai públic que l’activitat no és permesa i que tenen al seu abast programes d’assistència social. La Patrícia ha participat en diversos programes de reinserció social, però cap d’ells ha aconseguit allunyar-la d’aquest món a l’esquena de la ciutat. “Jo estic aquí perquè és molt difícil trobar feina. Tinc la titulació d’auxiliar de geriàtric, però no m’agafen enlloc”, explica. L’Agència ABITS de l’Ajuntament de Barcelona és l’encarregada d’oferir atenció social, programes específics d’inserció laboral, i recursos d’acollida i de protecció a les prostitutes que exerceixen al carrer.
El Servei d’Atenció Socioeducativa de l’Agència ABITS compta amb un grup d’educadores i agents de salut que atenen a les prostitutes al carrer, en zones on es té coneixement de l’activitat, com a la Zona Franca. L’Ajuntament ha augmentat el pressupost de l’agència gairebé un 70% des de 2011, i el 2013 van augmentar el nombre d’hores d’educadores socials que donen atenció a la via pública.
La Patrícia explica que la majoria de dones de la zona exerceixen al vespre. “La majoria som espanyoles”, afegeix; segons les últimes dades de l’Agència ABITS, un 87% de les dones ateses a Barcelona són immigrades. “I moltes tenen problemes de drogoaddicció”, explica la Patrícia de les prostitutes de la Zona Franca, i aclareix que ella no ha caigut en aquest cicle letal de prostitució i drogues. L’Ajuntament de Barcelona indica que l’oferta sexual i de consum de drogues de la Zona Franca ha anat a menys en els últims anys, encara que no aporta dades concretes.
“La majoria de clients són veïns del barri, o treballadors de la zona, poques vegades gent de Barcelona es desplaça fins aquí”. Mentre la Patrícia ens explica això, un client potencial, d’entre 25 i 30 anys, s’atura amb la moto i la mira. “¡Ahora vengo!”, exclama la Patrícia. El client, però, en veure-la contestant les nostres preguntes, marxa ràpidament.
Certa tolerància policial
En una entrevista a l’intendent dels Mossos d’Esquadra de Sants-Montjuïc el mes de Juliol de l’any passat, el màxim responsable de la policia al barri assegurava que la prostitució en aquesta part de la ciutat suposa “un problema més visual que real, no hi ha robatoris ni violència”, assegurant que la policia rebia poques queixes relacionades amb les dones que venen el seu cos en aquesta zona: “potser algun dia hi ha alguna baralla”.
L’intendent policial va assegurar en aquell moment que l’Ajuntament havia “habilitat la circulació de vehicles als camins al voltant del cementiri“. D’aquesta manera, la policia reconeixia que s’ha intentat desplaçar aquesta activitat a aquest punt del barri. “La prostitució només és il·legal a les carreteres, a la ciutat es pot practicar, n més està prohibida per una normativa cívica, i la Guardia Urbana intenta que no es realitzi, però és molt complicat”. En preguntar sobre aquesta qüestió a la Guàrdia Urbana, s’han limitat a dir que pel que fa a aquest tema ells apliquen la normativa vigent.
Una misteriosa mort l’any 2006
Les prostitutes entrevistades per aquest diari han descrit la zona on treballen com a “tranquila” i “poc transitada”, però això no impedeix que en alguns moments s’hi hagin produït incidents. La mort d’una prostituta coneguda com La Maña, el cos de la qual es va trobar als Jardins de Costa i Llobera de Montjuïc, l’any 2006, és l’últim cas d’homicidi relacionat amb la prostitució que es coneix a la zona. La víctima, que havia estat agredida amb una pedra i tenia el rostre desfigurat, no era una habitual de la zona del cementiri de Montjuïc, sinó que exercia a Ciutat Vella. Els Mossos d’Esquadra van arrestar l’agressor, d’Hospitalet de Llobregat, el mes de novembre del mateix any.
Les dones que exerceixen la prostitució al carrer conformen un grup molt vulnerable a la violència masclista. L’any 2013, un 10,23% de les demandes d’ajuda a l’Agència ABITS de les dones que exerceixen la prostitució van ser d’atenció social per casos de violència.
