Conversa, sobre la vida a l’ESO i l’abandonament escolar, amb la directora i la coordinador pedagògica del IES Lluís Domènech i Muntaner
Quan comença el curs sovint ens quedem amb la imatge dels nens i nenes entrant a les escoles amb cares de mandra i il•lusió, però sovint oblidem què passa un cop comença el curs.
Per saber com funciona un centre d’educació secundària, quins problemes tenen alumnes i professors i com els solucionen, ens hem reunit amb l’Amparo Brull, Directora de l’IES Lluís Domènech i Muntaner, i la Teresa Coquard, Pedagoga del mateix centre.
Com condiciona la família als alumnes a l’hora d’encarar els estudis?
Els pares influeixen en l’actitud dels nostres alumnes. Als nostres barris, el nivell educatiu i laboral dels pares és més humil que el d’altres zones més acomodades de la ciutat. Als qui als manca l’atenció familiar, agraeixen de manera sorprenent el suport que poden rebre per part del centre.
“Els alumnes de famílies desestructurades, agraeixen el suport del centre”
Quins conflictes trobem als centres?
No hi ha gaire conflictes. La majoria es produeixen entre alumnes, sobretot entre noies, i per qüestions relacionades amb les xarxes socials. El mòbil, el Facebook, el Whatsapp… Són assumptes que estan fora de les nostres mans i que creen problemes als centres educatius.
La falta de recursos de les famílies genera problemes?
De vegades els alumnes no porten llibres. Aquest fet fa que l’alumne no es pugui integrar a la classe i s’inicia un procés de desinterés pels aprenentatges. Algunes famílies no els poden pagar, d’altres no els compren pequè creuen que no són necessaris. Sovint és una qüestió de prioritats. És a dir, et trobes amb nens que no porten llibres però sí un mòbil d’última generació o unes sabates caríssimes. Són una minoria, però dificulten molt les coses.
Què es fa?
Un cop al trimestre contactem amb els Serveis Socials per tal de trobar una solució.
És possible que hi hagi un ‘efecte contagi’ entre els alumnes?
Per sort, són pocs els alumnes que tenen aquesta actitud, de manera que es difícil que arrosseguin a la resta com si fos una moda. La majoria se n‘adonen que s’han de treure l’ESO per les possibilitats que els obre. Ençà de la crisi, la gent té molt clar que sense el títol bàsic no arriben enlloc.
Això ha fet que disminueixi l’abandona-ment escolar?
Totalment. Abans et deien: “Deixo l’ESO, no vull estudiar, prefereixo entrar a treballar a l’empresa del meu tiet i en un any estar cobrant el mateix que tu”. Contra això no podíem fer res. Ara, són conscients que fora de l’institut les coses no són tan fàcils.
Actualment, podem parlar d’una xifra preocupant d’abandonament escolar?
Sempre ens preocupa que n’hi hagi. L’any passat vam tenir només 4 abandonaments entre centenars d’alumnes. Els qui ho van deixar ja tenien un historial educatiu molt complicat, havien repetit diversos cursos i, realment, no es veien amb forces de seguir. Quan tenen 16 anys l’educació deixa de ser obligatòria, és quan alguns prenen la decisió.
Quines eines tenen vostès per evitar els abandonaments?
Revisem el seu historial acadèmic i analitzem la seva motivació actual. També contactem amb les famílies i parlem amb el propi estudiant. Si finalment això no funciona i tenen més de 16 anys, se’ls proporciona informació sobre els “Programes de Qualificació Professional Inicial” gestionats per l’Ajuntament. Aquests són una espècie de FP encarada als interessos de l’alumne, per tal que tingui algun tipus de coneixement pràctic abans d’entrar al món laboral.
Un docent nota quan un alumne pretén abandonar?
Si un alumne sempre ha anat bé i de cop i volta baixa el seu rendiment, vol dir que passa alguna cosa. No deixen de ser nens i, si percebem un comportament estrany i ens reunim amb ells, acostumen a explicar-nos problemes, si se senten desmotivats per algun fet concret, etc. Un altre indicador és que deixin de venir al centre, al no portar el material o al no fer els deures.
“Algunes famílies no poden comprar els llibres, d’altres no els compren perquè creuen que no són necessaris”
Fer repetir es una solució?
És una obligació. Si tenen més de dues matèries suspeses, han de repetir. El problema és que com a màxim poden repetir un cop cada curs, així que de vegades acaben passant de curs sense assolir el nivell.
El canvi de primària a ESO és un moment crític?
Totalment. D’un any a l’altre passen a tenir tres tardes lliures cada setmana. Això els fa pensar que són hores que poden dedicar a l’esbarjo i el que haurien de fer seria estudiar a casa. D’altres fan activitats extraescolars i quan tornen a casa és tard i no es veuen amb ganes de seure a repassar els apunts.
Com pateixen la crisi centres com el seu?
Nosaltres rebem una dotació des de l’Administració que fa anys que no augmenta. On hem notat més la crisi és la retallada en el nombre de professors i l’augment de càrrega lectiva. De tota manera som conscients de que això no ho podem pagar amb els alumnes
+ INFO a Pares i Mares: I si el meu fill abandona la ESO?
1. Mantingui’s informat sobre el grau de motivació del seu fill/a respecte els estudis.
2. No deixi que el seu fill comenci a arribar tard a classe o deixar d’anar algunes hores, deixar-se els llibres a casa o no fer els deures. Pot entrar en un cercle viciós del que costa sortir.
3. Ha de ser saber que sense el títol de ESO és gairebé impossible trobar feina. Si no se’l treu ara ho haurà de fer en un futur.
4. L’Educació Secundaria OBLIGATÒRIA dura 4 anys. S’ha de motivar l’alumne perquè vegi que aquest és un pas essencial per poder decidir a què dedicar-se després.
5. No és obligatori que el seu fill faci Batxillerat i Universitat. Hi ha moltes alternatives, més atractives i amb sortides, per a qui no els agrada estudiar. Un bon exemple és la FP.
