Enrique Rubio, president de l’Associació de Veïns de La Vinya
Per què es fa el canvi de poder?
El meu predecessor, Jesús Arteaga, s’ha allunyat de la gestió de l’Associació de Veïns de La Vinya per malaltia. El passat 14 de febrer va deixar oficialment el càrrec i hi vaig pujar jo, que fins aleshores era vicepresident.
Com s’ha succeït el traspàs?
Quan Jesús va renunciar a la tasca que portava fent durant més de quaranta anys, la junta ens vam reunir i es va acordar una sèrie de modificacions. Vam crear una nova categoria, la de “President Honorífic”per agrair a Jesús la seva dedicació a la gestió de l’associació i al barri en general i es va decidir un nou vicepresident, ja que jo pujava a president.
Quins projectes tens pel barri?
Ara estem treballant en nous projectes, però de moment els tallers són deu: aeròbic, costura, dibuix i pintura, piano, guitarra, informàtica, taller de fotografia, reforç escolar, risoteràpia i defensa urbana femenina. A aquests se’ls hi ha de sumar els nous projectes que tenim amb Can Clos, que estem intentant que siguin gratuïts pels usuaris, però que encara no tenim totalment tancats. També organitzo, sense cap cost, unes visites als platós de televisió amb gent gran i una sèrie d’activitats infantils els dimecres als Jardins de Ca l’Alena amb els socioeducadors de la Marina. Nosaltres fem propaganda dels tallers, perquè, tot i que cada cop hi ha més interessats, encara els hi costa apropar-se al centre. Jo em moc pel barri, repartint cartells i vaig informant.
Per quins motius acuden els veïns a l’Associació?
Hi ha qui ens demana ajuda per fer un tràmit personal per Internet o perquè requereix una formalitat determinada i nosaltres si sabem els ajudem. La majoria són queixes, a vegades que no pertanyen al conjunt del sector de la Marina, però has de fer de mediador entre les comunitats de veïns.
Quines són les problemàtiques que afecten al barri?
Doncs, durant l’estiu hi ha hagut queixes perquè es congrega gent a la nit als Jardins de Ca l’Alena i no deixa descansar a la resta de veïnat. En general, la majoria de reclamacions són l’incivisme. I sovint t’exposen la seva reclamació amb indignació, però en el moment que els hi dic que s’acostin a l’Associació de Veïns i facin una queixa formal, no apareixen i això dificulta que puguem actuar i a vegades desmotiva.
Quin és el paper que han de jugar les Associacions de veïns al barri? Com han de treballar?
Ara sembla que comencem a adonar-nos que si no anem totes les associacions veïnals de la mà no podrem fer res rellevant a la Marina.Costa perquè sembla que som competència, i no ho podem entendre en cap cas així, perquè jo necessito a Guillermo i ell em necessita a mi per satisfer la demanda dels seus veïns. Ara mateix no existeix un element cohesionador de les associacions, i per això hem creat l’Associació d’associacions. És una vergonya que jo no sàpiga quins tallers fa l’Associació de Veïns de Sant Cristòfol o a Eduard Aunós, que no existeixi aquesta connexió entre ens que fem la mateixa feina i que compartim un territori.
L’absència de les Associacions de Veïns a les manifestacions del metro s’ha pogut interpretar com una manca de suport al veïnat en la gran demanda social. Quina ha estat la vostra acció en el tema?
La gent del carrer té raó, està clar. Jo he anat a la manifestació com a veí, però no com a entitat. Crec que havíem d’haver assistit de forma conjunta a les protestes i no ha existit aquesta unió al carrer. Si la gent ens ha vist lluny de la seva demanda, ho hem fet malament, hem fallat. Sí que ens hem mogut, s’han celebrat diverses reunions amb el districte sobre el tema del transport públic al barri, tant metro com línies d’autobusos, però tampoc obtenim un resultat real. Està clar que estem amb ells, que la seva petició és la nostra, però vam creure convenient parlar amb els representants perquè són ells els que ens poden informar sobre el tema.
