Yaiza Sánchez
Si has tingut la sort de no haver assistit mai a cap servei d’urgències, et resumiré en poques paraules què és allò que t’hi trobaràs. Com han apuntat els mateixos centres sanitaris, perquè un pacient sigui atès a l’Hospital del Mar cal que esperi 90 hores. Al Moisès Broggi, una infermera despatxa 22 pacients. I, segons xifres de la Generalitat de Catalunya, actualment a la ciutat de Barcelona 2.232 persones es troben en llista d’espera per fer-se un electrocardiograma, una prova essencial en la prevenció i detecció de malalties cardiovasculars. Aquestes dades apunten l’estat de feblesa en què es troba el sistema sanitari i alguns dels motius que han fet cridar prou als professionals.
“Les convocatòries de vaga són el resultat de l’acumulació del malestar dins del col·lectiu sanitari, esgotats de la situació”.
“Necessitem parlar de com fer que els metges i metgesses puguin donar una atenció adequada. Hem de posar els problemes sobre la taula a l’Administració”, sentencia el secretari general del Sindicat de Metges de Catalunya, Xavier Lleonart. És per això que l’agrupació va organitzar una manifestació pels dies 25 i 26 de gener, que posteriorment es volia ampliar els dies 1, 2 i 3 de febrer, però, finalment, la nit del 31 de gener es va arribar a un acord amb la Conselleria de Salut després de sis reunions.
Les convocatòries de vaga són el resultat de diversos mesos de rebombori dins del col·lectiu sanitari. El 18 de novembre van presentar al Parlament de Catalunya 54.344 signatures de suport per “transformar el sistema sanitari”. Finalment, el 25 del mateix mes van anunciar les manifestacions, tot i que, en paraules de Lleonart, “havien fet el possible per mantenir una negociació amb el Departament de Salut i fer viable que la desconvoquéssim, però l’Administració no ha estat per la feina“.
Malestar d’alguns usuaris per la recol·locació de personal als CAPs Mentre les protestes mobilitzen els professionals, alguns pacients també pugnen les seves pròpies batalles. La darrera ha estat en suport a la Dra. Benet, professional del Centre d'Atenció Primària (CAP) Doctor Carles Ribas. En el procés de reorganització interna la professional ha hagut d’escollir entre la jubilació i la recol·locació en un altre centre. Són moltes les veus que han protestat pel fet. "La Dra. Benet sempre ha tingut un tracte molt humà amb mi i la meva família, i és per això que demano que respectin els seus desitjos i se li permeti romandre en aquell que ha sigut, durant molt de temps, el seu centre de treball", expressava una usuària a una carta enviada a la directora del CAP, i que ha fet arribar a La Marina. Malgrat les queixes, la decisió s'ha mantingut ferma. "No es tracta d'un acomiadament, ja que la metgessa, si ho vol, té dret a continuar treballant. Això és només un canvi organitzatiu propi de les dinàmiques dels centres. La ciutadania mai ha tingut manca d'assistència i ara s'assignarà una nova professional", responen fonts de l'Institut Català de la Salut (ICS), consultats sobre el tema.
“És un canvi organitzatiu propi de les dinàmiques dels centres”: la resposta que ha donat l’ICS al cas de la Dra.Benet
D’aquesta manera, els dies assenyalats els carrers de Barcelona es van tenyir de bates blanques sota la consigna de “sanitat pública de qualitat!”. Es perseguia dos objectius fonamentals amb les manifestacions. El primer fa referència a les condicions assistencials amb les quals treballa el personal. “Parlem d’agendes interminables i visites en les quals no pots dedicar el temps que el pacient necessita. Actualment, tot funciona segons el cost – benefici. He sentit a gestors sanitaris dir que el millor metge no és qui té millors resultats en termes de salut, sinó qui fa més visites per hora“, emfatitza Lleonart.
D’altra banda, la segona reclamació al·ludeix a les condicions retributives o, com anomena el secretari general, “les mesures encaminades a evitar que el talent nacional marxi”. Cal tenir present que, d’acord amb el Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), el 30% dels metges i metgesses es jubilaran en els anys vinents. Així, el relleu generacional pren especial importància. “Hi ha estudis que apunten que el 60% d’especialistes emigraran i que el 30% d’estudiants de medicina ni tan sols faran aquí l’especialitat. Perdem el talent a mans plenes“, lamenten els sindicats.
El personal sanitari exigeix millorar les condicions assistencials i una retribució i formació adequada a les necessitats actuals.
L’acord entre Salut i sanitaris permet desconvocar la segona setmana de vagues. Un acord entre els metges i Salut ha permès desconvocar la vaga prevista pel dimecres 1, dijous 2 i divendres 3 de febrer. El Departament de Salut i Metges de Catalunya aconseguien la nit del dimarts, 31 de gener pactar millores per al col·lectiu de facultatius i el sistema sanitari. El secretari general del sindicat mèdic, Xavier Lleonart, explicava "les mesures generen prou confiança" per desconvocar la mobilització. Entre els punts que ha destacat hi ha la creació d'una taula de diàleg bilateral entre facultatius i departament i "mesures urgents" per millorar les condicions laborals i els temps de consulta. El conseller de Salut, Manel Balcells, ha assegurat que han "llegit bé" el malestar que hi ha en el sector i per això pensen accelerar el pla de mesures que ja hi havia previst en tots els àmbits professionals del sistema sanitari. Balcells ha parlat tant de millores de temps de visita com d'assumptes laborals que han d'anar lligats a partides pressupostàries.
D’aquesta manera, el secretari general creu essencial assegurar dos vessants: per un costat, una retribució adequada a la seva feina. L’informe internacional de compensació mèdica, elaborat el 2021 per Medsape, indica que els facultatius espanyols cobren 49.000 euros bruts a l’any, una xifra molt inferior als alemanys (158.000 euros), els britànics (119.000) o els francesos (85.000). A més, segons Lleonart, cal assegurar la formació continuada del personal, ja que actualment “només tenim dret a 20 hores de formació”. Aquestes dades, però, reflecteixen els millors considerats laboralment. La realitat del col·lectiu d’infermeres, els MIR i la resta del personal sanitari i administratiu és força pitjor.
Aquests són els dos grans motius que han provocat les manifestacions, que s’han concentrat a Barcelona i que afecten l’àmbit català. Una lluita que també ha arribat al barri en forma de protesta. El passat 26 de gener, sota el lema “les vostres necessitats són les nostres reivindicacions”, un centenar de persones s’unien a la concentració en suport dels professionals sanitaris i els docents, a la plaça Marina.
I no és per a menys, ja que la sanitat es troba en una situació d’emergència en què els pacients no reben l’atenció desitjada i el personal sanitari batalla contra la imposició de la premissa cost-producció, denuncien els sindicats. Unes manifestacions que impliquen a tots els col·lectius socials i que reclamen un dret tan antic com el món: l’accés a una salut pública de qualitat.
