Les diferents vagues i manifestacions convocades durant aquest gener han estat la materialització d’anys de tensió als serveis públics. El sistema educatiu i el sanitari ja havia sortit als carrers l’any passat i l’anterior, farts d’una situació d’infrafinançament que s’havia agreujat després de la crisi derivada de la Covid-19, quan reforçar els serveis públics era més important que mai.
“La sanitat està col·lapsada, els treballadors i treballadores extenuats i el sistema en fallida. Una fallida que pot ser no recuperable si no actuem ara de forma contundent”, cridaven les professionals dels Centres d’Atenció Primària de la Marina, Dr. Carles Ribas, Bordeta-Magòria i La Marina a la plaça del mercat on prop d’un centenar de persones, pacients i veïnes es concentrava per donar suport a les protestes.
I el sistema sanitari engloba molts col·lectius professionals: “personal de neteja, administratius, zeladors, infermeres, TCAI, personal facultatiu, MIR, LLIR i el personal de gestió i serveis”. Totes van organitzar manifestacions i protestes durant la setmana del 23, quan es va convocar la vaga, amb manifestacions conjuntes el 25 i 28 de gener, i de manera separada com la que va tenir lloc a la plaça de la Marina el 26 de gener.
Entre els reclams s’incloïa la millora en la llista d’espera amb els especialistes, que ara és d’entre 82 i 151 dies en el cas de la cirurgia, la contractació de més personal i menys temporalitat en els contractes i l’augment de salaris. També ha estat un crit reivindicatiu de la sanitat pública davant la privada, que a Catalunya representa el 32% de la població atesa.
En el cas de l’ensenyament, la vaga també va ser seguida pels centres educatius a la Marina. Algunes classes no es van impartir amb normalitat per l’absència de professorat i d’alumnes. “Se’ns ha demanat un sobreesforç que ha estat continuat des de la crisi i no se’ns ha cuidat gens ni mica, hi ha molt de malestar, mai deixem la feina amb la canalla, però tampoc no hi ha entusiasme”, comentava una mestra amb prop de vint anys de docència i que ha acatat la vaga.
La pressió als centres sanitaris és molt gràfica i ha estat notícia contínua pel límit al qual s’està arribant. Altrament, la pressió a les aules té altres maneres d’expressar-se: professionals de l’educació intentant tirar endavant els seus programes d’estudi enmig de canvis massa accelerats i lidiant amb famílies desbordades i irritades, a més d’un nombre creixent d’estudiants nerviosos, desmotivats, alguns amb ansietat, o amb símptomes com la desconnexió recurrent i la manca de disciplina, sovint, jugant a trepitjar línies vermelles del respecte amb els docents.
“La pressió que senten els professionals afecta el bon funcionament dels centres sanitaris i les aules”
“En moments de crisi la realitat social es condensa en una aula”, explica un professor veterà i ara ja jubilat, incidint en el fet que tot plegat s’agreuja encara més si es té una plantilla sobrecarregada i amb la sensació de desatenció. “Tot això tard o d’hora acaba repercutint i afectant el bon funcionament de tot el sistema”, assegura.
A les manifestacions convocades a Barcelona, el sector educatiu demanava la dimissió de Cambray, conseller d’Educació de la Generalitat de Catalunya, i principal assenyalat durant les protestes.
“Després d’anys complexos per la cronificació de les retallades i per la covid-19, que ha implicat un enorme sobreesforç, l’administració, lluny de reconèixer la tasca de treballadors i treballadores, decideix imposar mesures sense consens. A partir del febrer del 2022, es va encetar una veritable revolta educativa que ha aconseguit revertir algunes de les primeres retallades”, expressaven en un comunicat els representants del sector educatiu.
